La Marta Costa va néixer el 1970 a Barcelona, va estudiar disseny gràfic i s’hi va dedicar professionalment durant uns quants anys. El 2005 finalment es va decidir a convertir la seva passió de tota la vida en la seva professió: la il·lustració. I des d’aleshores que proba de fer-se un lloc en aquest món tan complicat, i jo crec que mica en mica ho està aconseguint. Amb un estil fresc i colorista, en cada nou treball intenta superar-se i obtenir millors resultats.
Si la voleu conèixer una miqueta més, només cal que continueu llegint aquesta entrevista:
– De dissenyadora gràfica a il·lustradora, com vas decidir fer aquest pas?
– A mi, de petita ja m’agradava molt dibuixar. Era el meu joc preferit. De fet, no recordo haver jugat mai a nines. Només dibuixava i jugava a les cuinetes. Després, de gran, vaig fer disseny gràfic perquè veia més factible poder-me guanyar la vida dissenyant que no pas dibuixant; però sempre amb la idea de dibuixar al cap. Quan ja portava mooolts anys treballant en disseny gràfic, se’m va “encendre la bombeta” i vaig decidir engegar un negoci d’estampació de samarretes infantils amb els meus dibuixos. Vaig fer un curs per a emprenedors, vaig muntar un taller, una web i, després de 2 anys, vaig veure que dibuixava les samarretes un cop l’any i la resta del temps estava fent de comercial per a vendre-les. Va ser una experiència boníssima, però llavors va ser quan vaig decidir que NOMÉS volia dibuixar i vaig començar a estudiar il·lustració seriosament i a treballar-hi professionalment fins ara.
– Creus que la teva experiència en el món del disseny gràfic t’ha servit en algun àmbit de la il·lustració infantil? O són dos camps totalment independents?
– Si, crec que m’ha servit molt. Des del punt de vista tècnic, perquè em va donar molta experiència tant amb els programes de dibuix, com en el món del disseny editorial (maquetar un llibre, preparar-lo per anar a l’impremta, etc..). I des del punt de vista estètic perquè m’ha donat una bona base per construir espais, combinar colors i formes, distribuir els elements dins d’una pàgina, etc…
– És complicat fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
– A mi em sembla que sí… potser és perquè tot just me l’estic començant fer! Crec que, actualment, la quantitat de bons il·lustradors (per cert, molt ben preparats) és molt més gran que no pas la quantitat de llibres que s’està editant.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
– Dels que faig només per a mi, que no són encàrrecs. Perquè els faig més lliurement, sense patir perquè al editor li agradi o no, sense pensar si s’adaptarà al que vol… El resultat són il·lustracions més autèntiques, més fresques.
– Quin ha estat el projecte que més maldecaps t’ha portat?
– En general, els llibres de text són els que em porten més maldecaps… S’ha de fer una pila d’il·lustracions bastant a “contrarellotge”. Però igualment m’agrada!
– Has treballat per llibres de text, enciclopèdies infantils, revistes per a nens i il·lustració per àlbum il·lustrat. En quin àmbit et sents més còmode? Per què?
– Potser en els llibres de text, perquè és el que més he fet i ho tinc més per la mà. Tot i així, quan m’arriba un encàrrec d’àlbum il·lustrat em fa moltíssima il·lusió.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
– Primer llegeixo el text unes quantes vegades, fins i tot en veu alta. Després faig anar la imaginació i vaig pensant què és el que aquell text m’inspira. Quan ja tinc la idea del que vull fer, dibuixo l’esbós a llapis, l’escanejo i l’últim pas és donar-li color a l’ordinador.
– Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
– Això de tenir un estil no m’agrada gaire. M’agrada més anar variant, segons el que em ve de gust fer, o el que em surt en cada moment. Està bé anar evolucionant al llarg de la teva trajectòria, a mida que vas madurant.
– Il·lustrar és…
– Explicar històries, vivències i sentiments a través de les imatges.
– Sinó fossis il·lustradora series…
– Potser seria músic o cantant d’una música ben bonica, com ara el jazz. Encara que seria una mica difícil, perquè només de pensar en pujar dalt d’un escenari, ja m’he posat vermella!
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
– Com suposo que diu tothom, no tinc il·lustrador preferit, perquè sempre en vaig descobrint de nous. Aquí en tenim de molt bons. M’agrada especialment la feina d’en Lluis Farré. També trobo molt interessant el que fan autors de fora, com Anne Herbauts, Olivier Tallec, Oliver Jeffers i els mítics Quentin Blake i Tony Ross, entre d’altres… La llista és interminable!
– Has il·lustrat dos contes clàssics d’Oscar Wilde? Què ha suposat per tu il·lustrar dues històries tan mítiques i amb tantes versions anteriors?
– Una mica de responsabilitat :o) Abans de començar a il·lustrar-les no vaig voler veure versions d’altres autors que havien il·lustrat la mateixa història, per poder fer la meva versió més lliurement. Crec que el fet de veure altres versions de la mateixa història, podria haver-me condicionat inconscientment.
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
– Qualsevol conte que parli de les virtuts humanes. Això sí, millor que no sigui gaire trist, m’agraden més les històries divertides.
– Si fossis un personatge de conte series…
– Potser no queda gens bé dir aquest personatge en una entrevista com aquesta, perquè no és ben bé un personatge de conte, però sincerament, jo seria “La Pantera Rosa”. M’encanta la seva personalitat tan plena d’humor, intel·ligència, misteri i ironia. Sense dir res, ho diu tot. A més, també m’agrada molt la manera com estan il·lustrades les seves històries i el personatge en sí. Tot molt senzill, directe i sense artificis.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
– Jo no pretenc arribar enlloc en especial. Només pretenc gaudir de la meva feina i, si pot ser, viure d’aquesta professió. M’agradaria poder seguir dibuixant fins que sigui molt velleta!
– Un país amb bona literatura infantil és…
– Un país amb futures grans persones.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
– Crec que no sóc la persona més indicada per definir-la, però penso que actualment estem dins d’una mena de parèntesi (amb la crisi no es publica tot el bon material que es podria publicar). Tot i això, estic segura que ens en sortirem perquè, com he dit abans, aquí hi ha molta qualitat, tant d’escriptors com d’il·lustradors.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
– Posar-me al dia en tot aquest tema dels llibres digitals i multimèdia, que ara està arribant amb tanta força!