L’Anna Llenas és una il·lustradora peculiar. Va nèixer a Barcelona l’any 1977. Era dissenyadora gràfica i directora d’Art, però va acabar convertint en realitat el seu somni de ser il·lustradora, i la seva passió es va convertir en una professió. D’ella, en podem dir que té un estil fresc i divertit, personal i original. Recentment ha fet el cartell de la Fira Petits! Grans! Llibres!, i a part d’il·lustrar llibres de text i àlbum infantil, també il·lustra per a diferents productes: capses metàl·liques, estores, cortines de bany, vinils. Així que no només podeu tenir les il·lustracions de l’Anna en els contes sinó que per tot la casa també us pot fer companyia. Una molt bona il·lustradora i un autèntic encant. Us agradarà la seva entrevista, n’estic convençuda.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Doncs la veritat és que tota la vida he estat dibuixant i en contacte amb la il.lustració sense ser-ne del tot conscient. I tot i deixar-ho un període llarg, fa uns sis anys vaig tornar a reprendre el dibuix com a eina d’expressió personal i artística, però no va ser fins a fer un postgrau de il.lustració que vaig veure clar que em volia dedicar a això professionalment.
– Quan temps fa que t’hi dediques de manera professional?
Vaig començar amb l’exposició il·lustrada al Supermercat d’Art fa 5 anys, fa 4 vaig començar a aplicar les meves il·lustracions de manera professional en productes de disseny i decoració i fa menys de 2 que he entrat al món editorial editorial.
– És difícil obrir-se camí en el món de la il·lustració infantil?
Sí, com tot en aquesta vida, no és fàcil. Hi ha molta gent i molt bona i no sempre la demanda de mercat correspon amb allò que tu fas. Però crec que una cosa bàsica és creure de veritat en el què un fa, treballar fort i de valent i perseguir el somni de ser el què un és en essència. Si un “creu” en el què fa tot esdevé més fàcil.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Potser en el d’il.lustrar productes de disseny i de decoració amb el meu estil més personal. Perquè arribo a un gran nombre de gent, perquè em sento molt lliure creant i dissenyant el que m’agrada I perquè entro “una mica “ en la vida i en les cases de la gent, i rebo respostes impressionants de maques que m’emocionen.
– Quin ha estat el projecte que més maldecaps t’ha portat?
Buf!!! Molts!! (jjeje) jo abans treballava en Agència de Publicitat com a directora d’Art i portava un ritme força estressant la veritat. Ara, amb la il·lustració els mals de caps són diferents… no sabria dir-te ara mateix. Mira, pensant a curt termini, el darrer llibre o cartell que he fet. Però et diré un secret: aquells treballs que inicialment m’han pogut donar maldecaps molts cops després han estat dels més bons i que me’n puc sentir més orgullosa, perquè els he hagut de refer i perfeccionar fins arribar a llocs o n inicialment no hi hagués arribat.
– Has publicat alguns contes, llibres de text, has fet coses relacionades en el món del disseny gràfic. En quin àmbit et sents més còmode? Cap on t’agradaria encaminar la teva carrera?
Doncs em sento molt còmode fent “de tot una mica”. M’agrada tocar varis terrenys: editorial, infantil, adult, llibres, dissenys, objectes… en la varietat hi trobo el gust. M’agradaria seguir-la encaminant cap al món editorial en general i els dissenys d’autor.
– Ser dissenyadora gràfica, et pot influenciar a l’hora de realitzar les teves il·lustracions?
I tant que sí. Conscientment no ho faig, però crec que inconscientment em poden influenciar coses com la síntesi dels elements o lleugera geometrització, els colors plans i bidimensionalitat, la importància del concepte o idea…
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Jejjeej, bona pregunta!! Doncs el millor és llegir o captar allò que has de comunicar i… deixar-te anar. Agafar un llapis i un paper al metro, en un restaurant o en algun lloc de poca pressió i començar a trencar el blanc del paper però molts cops això costa i ens bloquegem. Però quan et deixes anar i comences a divertir-te molts cops les coses rutllen soles. De vegades, en canvi, cal pensar i definir primer bé la idea i després, a partir d’aquesta, començar a dibuixar. També pot funcionar, depèn del cas.
– Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
Doncs… diria que és un estil fresc, amable però enginyós, amb un treball de traç personal, solt, fort i sintètic amb colors majoritàriament contrastats.
– Il·lustrar és…
una manera introspectiva de viure al món
– Sinó fossis il·lustradora series…
ara potser interiorista.
– Les teves il·lustracions s’utilitzen per al marxandatge de diferents tipus de productes: estores, carrets de la compra, capses metàl·liques… Com va sorgir aquesta idea?
Doncs fa sis anys… quan començava a aplicar les il·lustracions a quadres i més quadres, i exposava quadres… I veia que aquí la gent donava “més valor” o al menys adquiria molt abans una samarreta o “bolso” abans que un quadre, vaig veure què el terreny havia de ser un altre… I vaig començar a dissenyar el projecte. I fa quatre anys es va poder començar a posar en pràctica en vinils, cortines de bany, estores, etc.
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Buf, n’hi ha molts i cap de exclusiu o preferit. Només un? Bé, doncs deixa’m referir la meva admiració a Miguel Gallardo. Per tenir un estil únic i molt personal, per ser un autor amb concepte i base al darrere, pel seu tractament admirable de color, pel seu traç inconfusible, pels seus gags enginyosos, per saber emocionar I entendrir quan vol a l’espectador… és un gran artista!
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
La Caputxeta. Perquè? No ho sé però sóc FAN d’aquesta història. Sempre he volgut canviar-la una miqueta i fer-la diferent… el punt de misteri també m’agrada en les històries.
– Si fossis un personatge de conte series…
entre Alícia i la Caputxeta.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria arribar a que el que faig agradés i es valorés i què durés en el temps, ja que el màxim que vull és poder viure il·lustrant , com un camí de vida.
– Un país amb bona literatura infantil és…
un país més ric, amb més imaginació i idees.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
La situació actual al nostre país i a la resta encara és de crisi i certa incertesa pel panorama futur. Tanmateix no hem de desistir I s’han de continuar fent coses I pensar en nous reptes. Els nens sempre necessitaran que se’ls expliquin contes, no?
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic fent una nova col·lecció de productes il·lustrats nous que seran molt xulos per la temporada vinent!! I també algun altre llibre!!