“La llegenda explica que Pirene, que era la filla del Rei Tubal, fugia de Gerió, el monstre de tres caps, pels boscos i les terres que avui en dia formen el que coneixem com a Pirineus. I aquest perquè Pirene no pogués escapar, va incendiar els boscos, deixant-la totalment aïllada i presa de les flames.
Però vet aquí, que Heracles passava per allà i va sentir uns crits i entrà entre les flames i va trobar a Pirene greument ferida que abans de morir li explicà que Gerió volia prendre el tron del seu pare, el Rei d’Ibèria, i que per aconseguir-ho la havia de matar a ella perquè era l’hereva autèntica del tro. És per això que Pirene es va decidir a fugir i amagar-se entre aquells boscos que ara Gerió havia pres amb flames.
Aleshores mentre moria, Pirene li va entregar els drets a les seves terres a Heracles, i aquest va prometre-li venjança a Pirene. Així que Heracles va reptar a Gerió i el va vèncer, venjant així la mort de Pirene. Fou aleshores quan Heracles va tornar a l’indret on restava morta Pirene, i va cobrir el seu cos i les terres cremades per Gerió de grans pedres i rocs fins que va acabar formant un massís rocós que començava al Cantàbric i acabava al Mediterrani, mar al qual va llençar les pedres que li havien sobrat formant el Cap de Creus.
És des d’aleshores que a aquell massís rocós fou conegut amb el nom dels Pirineus.”
Aquesta és la llegenda de Pirene, llegenda que explica l’origen de la serralada dels Pirineus i el seu nom. Com heu pogut deduir aquesta llegenda prové de la mitologia grega i és protagonitzada per alguns Déus i personatges mitològics característics d’aquesta. Us en faré cinc cèntims de cadascun d’ells, perquè comprengueu una mica més la naturalesa de l’origen d’aquesta història:
Pirene: era filla del rei Tubal, rei d’Ibèria, d’extrema bellesa i valentia. Gerió es volia casar amb ella per tal d’apoderar-se de les seves terres però la jove no hi estava pas disposada.
Gerió: gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura.
Heracles: semidéu fill de Zeus i Alcmene, un dels més grans herois de la mitologia grega conegut per la seva força sobrehumana i un dels més coneguts i famosos de tota la mitologia, protagonitzant un munt d’històries com la que us he explicat avui.
De fet, aquesta llegenda que us he portat avui, més que formar part de la mitologia grega en sí, es tracta d’una adaptació de la mitologia catalana, tot prenent alguns personatges característics de la mitologia grega per a formar una llegenda pròpia sobre la formació dels Pirineus i el seu nom. Aquesta història convertida en llegenda fou recollida en l’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
Cal dir però, que aquesta no és l’única versió coneguda entorn a la formació o denominació dels Pirineus.
Hi ha qui diu que Pirene era una jove enamorada d’Heracles i que aquest se l’endugué a molts dels seus viatges, i que quan aquesta morí, es va decidir a enterrar-la en aquella zona i fer-li el mausoleu més bonic i preciós imaginable. Hi ha qui diu que es tractava d’una amant d’Heracles que va abandonar al mig dels boscos i que va ser devorada pels animals salvatges. Temps després quan Heracles va trobar els seus óssos i va donar el nom d’aquelles muntanyes el de Pirene.
Una altra versió explica com Heracles, després de la seva victòria contra Gerió va bordejar la costa fins arribar als Pirineus i va acceptar l’hospitalitat d’un senyor d’aquelles terres i es va enamorar de la seva filla, a la que després va abandonar deixant-la embarassada. De la seva relació en va néixer una serp gegantina que Pirene va convertir en pedra abans de suïcidar-se. De fet és aquesta serp convertida en pedra, el que avui en dia coneixem com a la serralada dels Pirineus.
Hi ha una altra variant que explica que després de ser abandonada per Heracles, Pirene es suïcida cremant-se viva. De la columna de fum que va sorgir de les seves flames, Heracles va tornar i en trobar-la morta, la va cobrir amb enormes pedres tot formant el que avui en dia coneixem com a Pirineus.
Una llegenda on Heracles també esdevé l’antagonista d’aquesta història és en la que s’explica que ell es va enamorar de Pirene i que aquesta el va rebutjar. Aquest es va enfadar tant que va separar la Península Ibèrica d’Àfrica i va inundar l’Atlàntida amb el Mar Mediterrani, on vivia Pirene. Aquesta va aconseguir fugir i amagar-se al lloc que posteriorment ocuparia la serralada dels Pirineus. Però quan Heracles estava proper a trobar-la, aquesta va fer una gran pira amb tots els arbres de la zona i es va llençar al foc per escapar del seu perseguidor. Heracles en trobar-la morta amb un gran somriure als llavis, es va decidir a enterrar-la amb totes les pedres que va trobar, formant així la famosa serralada.
Ens allunyem però de totes les històries relacionades amb Heracles i Pirene, per centrar-nos potser en altres possible orígens del nom de la paraula Pirineus. I és que hi ha qui diu que prové de la paraula Pyrinea de l’arrel hel·lènica Pyr que vol dir foc, i és que el tema del foc és molt recurrent per explicar l’origen del nom d’aquestes muntanyes, i és que com ja hem explicat en la majoria d’històries entorn Pirene aquesta moria cremada viva, diuen que realment es va batejar aquesta muntanya així perquè va sofrir un gran incendi quan els grecs arribaren a Empúries i que per això la denominaren així.
Diuen que aquest possible incendi, fou creat de manera involuntària per uns pastors que estaven netejant les seves terres per a poder-les cultivar
Hi ha qui es planteja que el nom de Pirineu pot provenir d’un topònim ancestral d’origen iber o basc. D’aquesta manera el nom del Pirineus podria provenir de Ilene Os, que significa muntanyes de la lluna.
Com heu pogut comprovar, no hi ha un origen clar i conegut del perquè del nom d’aquesta màgica serralada, i és que per tots és sabut que els Pirineus són terres màgiques que amaguen mites i llegendes de les nostres contrades, i com no podia ser menys la seva formació i el seu nom havia de formar també part d’un autèntic mite o llegenda. Perquè sens dubte i més que mai, el Pirineu és terra de llegendes.
Il·lustracions
Com suposo que és evident, no tenim il·lustracions que representin cap escena d’aquesta llegenda, tot i així, us porto tres imatges sobre els principals protagonistes d’aquesta història, per una banda Pirene i per l’altra Heracles, i com aquest venç a Gerió.
