Avui us porto un article molt interessant, que l’Oriol de Batakada RadioActiva va preparar pel Trompeta, us deixo amb el text i ja veureu com us agrada. Es tracta de l’obra Ma Mère l’oye de Maurice Ravel, que es va inspirar en els Contes de la Mare Oca de Perrault, i va compondre una sèrie d’obres basades en contes clàssics, una espècie de banda sonora dels contes infantils de principis del segle XX.
“Ma mère l’oye” de Ravel :
Maurice Ravel (1875-1937) va ser un compositor que li fascinava força el
món de la infància i això es veu en moltes de les seves obres com
“L’enfant et les sortilèges”, entre d’altres. És considerat el músic que
ha sabut transmetre millor a través de la seva obra el món dels contes
infantils, i això ho veurem reflectit en la següent obra que podem
escoltar, “Ma mère l’oye”, ja que està basada precisament en contes.
Ravel tenia la facilitat de posar-se a la pell dels nens i experimentar
les seves emocions, semblava com si hagués mantingut la capacitat de
sentir-se com ells.
De “Ma mère l’oye” existeixen tres versions: la primera i la versió
original és l’escrita per piano a quatre mans, la va començar a escriure
l’any 1908 i la va acabar el 1910, com que va tenir molt d’èxit va fer
una segona versió, la qual és per orquestra (1911) i la tercera i última
és una adaptació per ballet (1912).
Ravel dedica la suite “Ma mère l’oye” per piano a quatre mans als dos
fills de la família Godebski: Jean i Mimie, de 7 i 6 anys. Els Godebski
eren uns amics de Ravel, d’origen modest, que els diumenges organitzaven
vetllades musicals a casa seva a les que hi anaven músics i pintors,
després de la mort del pare de Ravel, ells es van convertir en la segona
família del compositor.
“Ma mère l’oye” va ser estrenada l’any 1910 i li va posar com a subtítol
“Cinc peces infantils”, la majoria d’aquestes peces estan basades en
contes infantils, dos d’elles la “Pavana de la Bella dorment i en
Polzet” són extrets d’una recopilació de contes que es va publicar a
finals del segle XVII anomenats “Contes de la Mare oca”, i és molt
possible que per això Ravel titulés l’obra que ara tocaran “La meva mare
l’oca” “Ma mère l’oye”.
1) La primera peça és “Pavana de la Bella dorment”, sembla una cançó de
bressol, descriu el moment en què el príncep troba a la Bella dorment,
la qual està sotmesa a un son profund, víctima d’un encantament.
2) La segona és “En Polzet”: en aquesta peça el compositor va incloure
una cita per indicar clarament, el que intentava transmetre amb la seva
música:
“Creia que trobaria fàcilment el seu camí, ja que havia anat deixant
molles de pa, però es va quedar molt sorprès quan no va trobar ni una
mica del pa que havia deixat: els ocells se l’havien menjat tot…”
3) “Laideronnette, Emperadriu de les Pagodes”: en aquesta peça el
compositor també va incloure una cita per situar-nos:
“L’emperadriu es va despullar i es va posar en el bany. Immediatament
les seves criades van començar a cantar i tocar instruments: com ara
llaüts fets amb closca d’ametlla, doncs havien de ser instruments ben
proporcionats a la talla de l’emperadriu”.
4) “La conversa de la Bella i la Bèstia”: en aquest moviment Ravel ens
vol transmetre amb la seva música, el moment en què la Bella i la Bèstia
es declaren el seu amor, i al final com la Bèstia desapareix i s’acaba
convertint en un guapíssim príncep, ja que el seu encantament s’havia
acabat.
5) I la darrera peça és “El jardí de les fades” .