“Vet aquí una vegada en un poblet del Pirineu hi vivia un pagés que es deia Vicent i que havia decidit casar-se amb la Francesca, una noia d’una masia veïna. S’estimaven molt, però aquesta noia tenia una germana d’allò més dolenta que li tenia una enveja terrible, i és que a ella també li agradava en Vicent.
Va arribar el dia del casament i tot va anar bé, però al cap de pocs dies les coses començaren a truncar-se per la jove parella i és que la germana de la noia els hi feia la vida impossible. Tan va ser així que van decidir marxar a viure a un altre poble, però allà tampoc semblava que les coses els hi anessin pas millor: tan pedregava i els hi feia malbé la collita, com perdien el ramat a les muntanyes.
Una nit va arribar el marit de treballar i se’n va anar d’hora al llit mentre que la Francesca va decidir quedar-se a filar al costat de la llar de foc, des d’allà va veure com els ulls brillants d’un gat negre l’observaven des de la finestra, la pobre dona es va neguitejar per l’animal i ben de pressa va marxar a dormir. Però la nit següent, de nou el gate negre estava allà observant-la, tanta por li feia que finalment la noia es va decidir a explicar-ho al seu marit.
I aquest li va dir que aquella mateixa nit ell mateix es vestiria de dona i es posaria a filar a la vora de la llar de foc, amb una paella amb oli roent al foc per tal d’espantar a la bèstia. L’enorme gat va aparèixer a la mitjanit i es va posar a mirar a en Vicent fixament i en to burleta li va dir:
“- Com és que ets un home i vas vestit de dona i files?”
I en vicent sense dubtar-ho li va contestar: “- I tu? Com és que parles is ets un gat?”
El gat es va veure descobert i en Vicent sense dubtar-ho li va llençar la paella amb oli calent al damunt, el gat va fugir cames ajudeu-me deixant anar uns gemecs i crits que semblaven més els d’una persona que no pas els miols d’un gat.
L’endemà van venir a casa a avissar a la Francesca que la seva germana s’havia posat malalta de cop i que s’estava a punt de morir, així que el matrimoni van anar a veure-la i en preguntar-li el que li havia passat, va explicar-los que ella era el gat que van cremar amb l’oli roent i que ara moriria per la seva culpa.
I és que resulta que la germana de la Francesca era una bruixa molt dolenta i que d’ella era culpa totes les desgràcies que els havien succeït fins ara, la bruixa va morir i les coses per al matrimoni van començar a anar molt millor.”
Aquest és el conte “El gat negre” una llegenda catalana fantàstica probablement amb el seu origen en l’Edat Mitjana i que ens explica el tema clàssic de que les bruixes es poden convertir en gat negre. Tema que apareix a totes les tradicions occidentals i que apareix en una infinitat de versions. Aquesta que us he portat és però una de les moltes versions que han circulat durant anys per les contrades catalanes.
De fet és molt característic que aquest tipus de contes es localitzin als indrets on la bruixeria ha estat més arrelada en la creença popular: Els Pirineus, el Montseny, les Guilleries…
Però no només aquesta és una de les versions que coneixem de bruixes o com és el cas que us explicaré ara, bruixots transformats en gat negre, i és que hi ha qui diu que a les contrades d’Hospitalet de Llobregat, a prop de Barcelona hi havia un bruixot que entrava nit rere nit en una llar per la seva xemeneia i es transformava en gat i sempre s’asseia al davant de la dona de la casa que estava filant al costat de la llar de foc.
El marit tot amoïnat per la presència nocturna del gat, es va decidir a posar-se la roba de la seva dona i esperar l’arribada del gat. Aleshores el gat que se’l mirà de fit a fit li preguntà que què feia vestit de dona i cosint, i l’home li va dir que ell era un gat i parlava.
Finalment el va convidà a un ressopó, i posà una paella amb oli calent al foc i cansalada, quan estigué feta, llençà el contingut de la paella a sobre del gat i l’escaldà, tot fugint xemeneia amunt.
A l’endemà s’assabentaran que el seu veí estava estirat al llit amb unes nafres de cap a peus, no en va quedar cap dubte era el veí el bruixot que convertit en gat anava cada dia a contemplar la seva dona.
A Castelldans (les Garrigues) s’explica que una vegada la bruixa Moixa, la més cèlebre de tot el poble digué a una veïna del poble que aquella nit se li apareixeria un gat a casa.
La dona estava convençuda que segur que seria la pròpia bruixa que transformada en gat s’apareixeria a casa seva de nit per espantar-la, així que ho explicà al seu marit que amb un garrot a la mà, l’esperà amagat aquella mateixa nit al darrera la porta. Quan el gat creuà la porta s’endugué una bona garrotada, tan gran que li va trencar una pota del davant al gat que marxar el més ràpid que va poder.
Al dia següent tothom va veure a la bruixa Moixa amb el braç trencat i envenat pel poble, però aquesta insistia en explicar que se l’havia trencat tot caient per les escales…
A les contrades del Moianès s’explica com una vegada hi havia un gat negre que es dedicava a espantar les gents del poble, una nit va rebre una paella d’oli bullint al damunt i a l’endemà un home del poble caminava geperut i amb gran dolor a l’esquena, resultava que era un bruixot que per les nits es dedicava a espantar a tothom que es creuava pel seu pas.
Hi ha altres i curioses històries que expliquen que les bruixes i bruixots catalans es poden transformar en altres animals, de fet conten que la bruixa es pot transformar en una gallina negra que es dedica a empaitar i matar bestiar. O fins i tot hi ha una història de l’Hospitalet que explica que hi havia una bruixa que sempre anava a robar verdura als horts i quan se sentia perseguida per algun pagès que la descobria, es transformava en gallina i fugia camp a través per a que ningú la pogués perseguir.
De fet, podríem dir que la relació del gat negre amb la bruixeria és un tema molt arrelat ja des de l’Edat Mitjana, motiu pel qual van ser perseguits, caçats i sacrificats durant anys. De fet, foren uns animals molt importants per a les bruixes, que els cuidaven extremadament, i és que segons diuen com eren els animals en que les bruixes es podien transformar, si aconseguies fer mal al gat d’una bruixa, la feries directament a ella.
L’extermini en massa d’aquests animals, va conduir durant l’Edat Mitjana a una proliferació de rates enorme que va fer que es propagués amb més facilitat la pesta Negra.
És per això que també es consideren en la majoria de països europeus (menys Gran Bretanya i Irlanda) símbol de mala sort, i és que eren els missatgers del mal, de les bruixes, i per tant, considerants com a part del mal.