Elefant Trompeta

El 1949 va néixer una marca de joguines alemanyes, Fehn. Fehn és sinònim de qualitat, innovació, color… i sobretot es tracta de joguines pensades i dissenyades per als més menuts.

Són productes de textura molt agradable, pensats per potenciar el desenvolupament motor dels més menuts, despertar la seva imaginació i estimular tots els seus sentits, tan a nivell visual, auditiu com tàctil.

Productes de que evidentment passen tots els controls de qualitat establerts, i que es divideixen per col·leccions. Cada col·lecció és un dels seus personatges, i d’aquest podem trobar: el porta-xumets, el sonall, el dou-dou, el mòbil, el conte, la manteta de jocs… tots ells molt diferents per tal de que escolliu el que més us agrada. Tot i que si us interessa més veure la classificació per tipus de poductes també ho podeu fer.

Són molt macos i coloristes, i pensats pels més menuts de la família.

Avui us porto els dos títols d’una nova col·lecció que es basa en la música, com un dels principals llenguatges i instruments de comunicació utilitzats pels més menuts. Es tracta de reculls de cançons on infants i adults podran llegir les lletres, gaudir de les il·lustracions i escoltar les músiques. Ja que cada títol inclou un cd amb les interpretacions dels músic Toni Giménez.

ALIU, ALAU, Toni Giménez, Il·l. Mercè Arànega, Editorial Baula (2011) –> En aquest llibre hi trobareu cantarelles de primeres moixaines: cançons per jugar amb els dits, amb les mans, amb els braços, amb la cara; cançons per balancejar; cançons per fer pessigolles; cançons per saltar…

CANÇONS TRADICIONALS INFANTILS, Toni Giménez, Il·l. Marta Balaguer, Editorial Baula (2011) –> Les cançons de tota la vida estan recollides en aquest conte, les que ens ensenyaven de petits i les que continuem ensenyant als nostres infants: Dalt del cotxe, Sol solet, La sardana de l’avellana, La gallina ponicana, Plou i fa sol…

“Aquesta és la història d’uns joves nois que estaven fent nit en el bosc, quan de sobte van ser atacats pels Trolls del Bosc de Hedal. Es tracta de tres Trolls tan i tan alts que els seus caps arriben a les copes del pins més alts, però amb una peculiaritat força curiosa, i és que només tenen un ull per tots tres. Un ull que porta el que encapçala els tres, i els altres dos no s’hi veuen, caminen agafats al primer.Un ull que en qualsevol moment es pot treure i passar-li a algun dels seus companys, que té un forat al front expressament fet per a posar-lo.

Així que un dels nois, força espavilat, es va posar al darrera del tercer Troll i li va propinar un cop al turmell tan fort, que aquest va fer un crit ensordidor. El Troll que anava davant va deixar caure l’ull, i els dos joves nois van poder fugir amb el seu tresor, l’ull dels Trolls del Bosc de Hedal. Un ull tan gran com la mida de dos plats!”

“És plena nit i el bosc està molt tranquil, però de sobte tot el que abans era immòbil, va començar a moure’s. En la distància es mou una roca, una roca a la que li surten ulls i comença a moure’s. Era el Troll dels Boscos, els seu únic ull revela tota la por i horror de les persones que l’han pogut veure, daurat i brillant. Un ull temible però preciós i cobdiciat a la vegada per tots els homes que s’han creuat en el seu camí. Homes que l’únic que volen, lluny de salvar les seves vides és vèncer al temible Troll dels Boscos, robar-li les seves riqueses, i evidentment emportar-se com a trofeu el seu ull…”