“Aquesta és la fantàstica llegenda de l’Erulet, un ésser deforme, una espècie de gnom del que ningú en coneix el seu verdader aspecte, que fa molts i molts anys, en el procés de creació dle món, no va voler escollir entre el bé i el mal, motiu pel qual quan va arribar el dia de la seva mort, no va poder entrar ni al cel ni a l’infern, i va quedar relegat a romandre per sempre més en els boscos de la Vall d’Aran entre els pobles de Les, Bossost i Arties.
És per això que les gents d’aquells pobles cremen cada any durant la nit més llarga de l’any l’Haro o Taro (segons el poble), un avet molt gran que ha de servir per espantar les bruixes, mals esperits i evitar així que l’Erulet pugui fer mal a les gents del poble, la gent ballarà al so dels acordions tota la nit al voltant de l’arbre en flames per tal d’espantar l’esperit de l’Erulet que es troba condemnat a les seves terres. El foc purificarà l’aire, les cendres es repartiran per les terres i camps per fertilitzar-les, i les brasses que en quedin de l’arbre es col·locaran davant de les portes de les cases per tal d’evitar que l’Erulet en pugui entrar.”
Aquesta és la història de l’Erulet, una llegenda sobre un gnom condemnat a viure a la Vall d’Aran durant tota l’eternitat, i que explica el perquè d’una tradició que ve de segles i segles enrere com és la crema del Haro.
La crema de l’Haro era en un inici una tradició totalment pagana provinent probablement de la cultura celta, i es feia en la nit del Solstici d’estiu que oscil•lava entre el 23 i el 29 de Juny, i consistia en cremar un avet d’uns 10 – 12 metres d’alçada del bosc més proper al poblat, per tal de que amb les seves cendres es poguessin fertilitzar les terres i així obtenir millors collites.
Però aquesta com moltes d’altres tradicions paganes va ser cristianitzada, i és que els homes de poble anaven a buscar l’avet el dia de Sant Pere, li treien les branques i l’escorça, i li clavaven una sèrie de cunyes de fusta per poder-lo plantar al mig de la plaça des d’aquell dia fins el dia de Sant Joan de l’any següent on ja estarà prou sec per cremar millor. Tot plegat, el cristianisme assegura que era per allunyar les bruixes i els mals esperits.
També diuen que el dia de Sant Pere, al aixecar i plantar el nou Haro, les tres darreres parelles recent casades, hi col·loquen flors i garlandes a la part més alta per demanar la fecunditat de la parella.
Una tradició pagana, cristianitzada que encara avui es duu a terme en aquests petits pobles de la Vall d’Aran i que perviu en les tradicions de les seves gents, gents cal dir-ho força supersticioses pel que fa al allunyar a les bruixes, mals esperits i a l’Erulet de les seves cases, que sovint protegeixen amb fulles de llorer beneïdes o romaní.
Pel que fa a l’Erulet, poqueta cosa us puc explicar tret que és un personatge de la mitologia catalana de la Vall d’Aran que prové de molt antic, que ningú l’ha vist mai ni sap com és, ningú s’atreveix gaire a representar-lo o imaginar-se’l, tothom li té molta por. Però com a curiositat us puc dir que una casa del segle XVI, concretament edificada l’any 1549 de nom Có de Paulet que en el marc d’una de les seves finestres apareix la figura d’un personatge deforme que els veïns del poble d’Arties tots consideren que es tracta del propi Erulet, que el que va construir la casa el va poder veure i el va poder plasmar en aquella casa.
I així acaben els orígens d’una llegenda d’una Vall màgica, plena de misteris, de llegendes precioses i de llocs on la màgia, les tradicions i les creences paganes encara hi són molt presents.
Imatges
No hi ha il·lustracions d’un personatge que mai ha vist ningú, que ningú sap ben bé com representar, però sí que tinc un parell d’imatges de Dó de Paulet, la casa del segle XVI de la que us he parlat abans.
