Elefant Trompeta

Avui ens ocupa un autèntic ésser de la mitologia catalana molt característic, i a la vegada força desconegut. Es tracta de la Pesanta, un animal mitològic característic de la zona de la Garrotxa, en especial de la vall de Bianya en forma de gran gossot negre (en algunes versions es tracta d’un gran gatot, però no és tan comú com la imatge del gos) que s’escola a les nits dins de les cases i es posa al damunt de les persones mentre dormen dificultant-los la respiració i generant angoixes i malsons terribles.

La Pesanta, també anomenada  Pesadillo o Passarillo és peluda i negra,enorme i amb potes d’acer, pesada com el plom. Les seves potes però tenen una peculiaritat, i és que estan foradades, de manera que no pot collir res de terra sense que no li caigui pas. Segons Joan Amades en “Los ogros infantiles” Revista de Dialectología y Tradiciones Populares 13 (1957) tenia només una de les seves potes metàl·liques, en aquest cas de ferro, i li servia per donar cops amb ella a qualsevol que es trobés pel carrer durant la nit.

El més estrany és que tot i saber quin és el seu aspecte, és gairebé impossible que ningú l’hagi vist mai, ja que així que algú es desperta, la Pesanta fuig corrents i surt pel forat més petit de la finestra, o pel pany, i d’ella només en veuen l’ombra. I és que segons diuen d’ella, tot i la seva aparença no antropomòrfica, està emparentada amb el follets. Ja que quan li convé es pot tornar invisible, pot reduir la seva mida a plaer, passant pel forat del pany i pels llocs més menuts, i fins i tot pot travessar parets.

Deien d’ella que durant el dia s’amagava en els cràters dels volcans de la comarca, tot i que també podia trobar refugi en algunes esglésies abandonades o cases en runes, tot esperant la nit per poder actuar.

Però tot i ser un ésser temible i temut per tots, un d’aquests que sembla invencible, al igual que molts éssers de la mitologia de les nostres contrades, té les seves peculiars debilitats. I és que s’expliquen algunes maneres de treure-se-la de sobre, com per exemple pronunciant les paraules: “Mare de Déu!” o “Jesús meu!”; o fins i tot llençant una peça de roba negre cap a la finestra més propera,  farà que la bèstia marxi de cop.

Una altra de les seves característiques, i també una de les seves debilitats, és que és néta fins a extrems impensables, i no entra mai en una habitació sense fer neteja abans, per això si es deixa un plat de mill o qualsevol altre cereals, sota la finestra per la qual pot entrar la Pesanta i aquesta el volca, es passarà la nit recollint un per un tots els grans que hagin caigut a terra, però com té les potes foradades, es passarà la nit intentant-ho però sense aconseguir-ho.

La Pesanta és la personificació dels malsons i està relacionada directament amb un fenomen que es produeix d’alteració del son anomenat la paràlisi del son. Aquesta anomalia consisteix en un estat entre el propi son i el despertar que consisteix en la incapacitat de fer qualsevol mena de moviment voluntari ni de parlar, de manera que et sents totalment immobilitzat i això genera una gran sensació d’angoixa i d’ansietat. És per això que la nostra cultura, ha intentat explicar aquesta peculiar alteració del son en la forma d’aquest ésser mitològic, de la Pesanta. Però no som l’única cultura que ha decidit interpretar aquest fenomen amb un ésser mitològic, i és que per exemple a Colòmbia, la causa d’aquesta paràlisi és una bruixa. Aquesta paràlisi, ha estat interpretada al llarg dels segles per un dimoni o un follet, mostra d’això és una obra pictòrica del segle XVIII d’Henry Fuseli.

A la mitologia basca tenen un ésser equivalent a la nostra Pesanta, es diu Inguma, i al igual que l’ésser que avui ens ocupa entra a les cases de les gents per la nit, prem la gola de les persones que estan dormint als seus llits, dificultant-los la respiració i generant una terrible sensació d’angoixa. A aquest ésser se li dedicava una espècie de cantarella que permetia lliurar-se’n, que reptava a Inguma a comptar  totes les estrelles del cel, d’aquesta manera es distreia a Inguma prou temps per a que es fes de dia, i així no ataqués a la gent.

“Inguma, enauk hire izu
Jainkoa eta Andre Maria
hartzentiak lagun;
zeruan izar, lurrean belar, kostan hare
haiek denak zenbatu arte
etzadiela niganat ager.”

En grec, la paraula Efialtes volia dir malson, i Efialtes era també un gegant de la seva mitologia, considerat per molts el dimoni dels malsons, el mateix personatge que la Pesanta.

Per tant estem parlant d’una representació mitològica d’una malaltia del son molt present segles enrere, que a les nostres contrades pren la forma d’una animal, d’un gossot enorme de color negre i cames d’acer foradades, la Pesanta.

Il·lustracions
Us porto primer de tot el quadre d’Henry Fuseli de l’any 1781 on representa aquesta anomalia del son anomenada Paràlisi del son amb la imatge d’una espècie de dimoni.

I per acabar una il·lustració de la Pesanta catalana.