“Diuen que fa molts i molts segles a Arlés, a la Catalunya nord hi habitaven unes criatures temibles. D’aspecte horrible, increïblement peludes, i és que entre tant de pèl només se’ls hi veien les dents i els ulls, es tracta dels simiots. Éssers d’extrema violència que només portaven que desgràcies: destruïen els conreus amb inundacions i tempestes que ells mateixos provocaven, atacaven als homes i s’emportaven als nens als boscos dels que mai més tornaven.
Tantes eren les desgràcies que provocaven els simiots, que el capellà de Arles de Tec l’any va decidir expulsar-los definitivament del poble l’any 963. Per fer-ho va emprendre un viatge a Roma ple d’aventures i desventures. Allà Joan XII (955-963) li va oferir com a protecció les relíquies de Sant Abdó i Sennen. Va emprendre així el viatge de tornada, i un cop va entrar el capellà a la Abadia de Santa Maria d’Arles amb les relíquies, es varen començar a sentir els terribles crits dels simiots que en veure’s amenaçats van fugir per sempre més de la regió que ocupaven.”
Aquesta és una de les llegendes més populars i conegudes que s’explica entorn d’aquests éssers mitològics catalans els simiots. Com bé us he dit, els simiots són éssers molt peluts, mig persones i mig animals, sovint emparentats amb els micos o una espècie de ximpanzé, diuen que tenen banyes, dents esmolades com a ganivets, llargues urpes i cua, però amb potes de cabra. D’ells diuen també que són l’encarnació del mal, i un ésser creat de l’imaginari de les gents de l’Edat Mitjana per donar explicació a tota mena de fenòmens meteorològics que els feien malbé la collita. I és que els simiots tenen poders per generar tempestes, calamarsa, cops de vent, boira espessa… També se’ls coneix la seva afició per emportar-se els nens al boscos, on després eren trobats morts. Vivien amagats a dalt dels arbres de la Vall de Tec, a la comarca del Vallespir, s’alimentaven dels fruits del bosc, però d’ells en deien que no podien veure aigua. El retrat que se’n fa d’ells coincideix amb els éssers dels boscos de la mitologia clàssica. Diuen també que els simiots tenen un Rei, que és set vegades més pelut que la resta i que va guarnit amb brins d’herba.
Pel que fa a la història d’Arles de Tec i del seu valent capellà, cal dir que hi ha una data molt concreta en la qual es va portar la salvació d’aquest poble, l’any 963, i que des que van succeir aquests fets a Arles s’ha venerat la figura dels dos sants Abdó i Senén, que gràcies a les seves relíquies van salvar la vall. Relíquies que encara avui dia es troben a l’Abadia dins d’un sarcòfag que inexplicablement pertany a l’època romana i que encara avui genera aigua.
Però els Simiots no només varen tenir presència a Arles van arribar també a la Jonquera, a l’Alt Empordà, concretament al Castell de Rocabertí, a pocs quilòmetres de distància d’Arles. Entorn d’aquest castell hi ha algunes. Una d’elles, la que us explicaré ara, té a veure amb els simiots:
“Diuen que fa forces segles el Castell de Rocaberí també va estar habitat per Simiots. Un dia que feia molt fred, els simiots varen acollir al seu castell un viatger, aquest es va bufar les mans per tal d’escalfar-se-les una mica i que així se li passés el fred, davant la sorpresa d’aquells éssers que desconeixien la utilitat d’aquesta estranya costum. El Rei dels simiots va ordenar que se li servís un brou ben calent, i els simiots es van tornar a sorprendre quan aquest viatger va bufar el líquid, aquesta vegada per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictòria, va convèncer als simiots de que aquell home es tractava d’un espècie de bruixot i l’expulsaren del castell.”
Aquesta llegenda però sembla estar inspirada en una faula d’Isop, però ubicada a les nostres contrades.
Sigui com sigui, els Simiots al igual que altres éssers d’aquesta mena, van anar desapareixent mica en mica de les nostres contrades, i actualment diuen que en queden molt pocs, i els pocs que encara queden surten la nit de Cap d’Any.
Imatges
Com ja us he dit els Simiots són éssers que van ser molt importants a Arles, i és per això que el poble en recorda la seva presència en dues de les seves esglésies. A l’Abadia de Santa Maria d’Arles apareixen dos simiots, coronant el pòrtic de l’entrada principal a l’església.
I a l’església de Saint Sauveur també a Altes, podem trobar també la imatge del simiot a la seva façana.
Pel que fa a il·lustracions sobre aquests éssers no n’he trobat gaire res, i és que són éssers dels que se n’han fet tantes i tan múltiples descripcions, que resulta complicat, que algú s’hagi atrevit a il·lustar-los, ja que tothom en té una imatge diferent.