“Diu la llegenda que a Eivissa sota el Pont Vell del riu de Santa Eulària (pont evidentment fet pel Diable en una sola nit) neix una herba molt petita però que només ho la nit més màgica de l’any. Endevineu quina pot ser? Doncs efectivament, la de Sant Joan. És en aquesta nit en que aquesta misteriosa herba neix, però tan de pressa com ho fa, també desapareix, així que és molt complicat recollir-la. Però diuen que si teniu l’oportunitat de collir-ne un bri, cal que ben de pressa el poseu en una ampolla negre i la tapeu ben fort. En poc temps aquesta herba es convertirà en un fameliar.
Quan obrim l’ampolla en sortirà un fum ben negre, i d’entre aquest fum un fameliar que en seguida ens demanarà: “Feina o menjar, feina o menjar!”, i més val que ens afanyem a donar-li alguna cosa per fer, perquè si no és capaç de fer-nos la vida impossible, o de menjar-se tot el que tinguem al nostre rebost.”
Un cop explicat això us deveu preguntar ben bé que és un Fameliar. Doncs bé un Fameliar és un nanet horrorós, de boca gran i espantosa, braços llargs i prims, i una veu força desagradable. No és un personatge especialment dolent, però sí que es caracteritza per tenir molt mal geni. No és cansa mai i sempre vol menjar o treballar, és per això que qui el posseeix normalment li dóna feina molt costoses per tal que el deixi tranquil, i és que no es cansa mai, i només descansa quan està dins de la seva botella. Ha estat un personatge molt cobdiciat, i és que molts pagesos de les Pitiüses n’han volgut tenir un entre les seves possessions, ja que tots aquells qui el tenien anaven molt més descansats.
El problema és però posar-los de nou dins la seva ampolla, i més si no es tenen els elements necessaris per fer-ho. Per això es diu que les persones que els han tret de la seva ampolla i no han sabut fer-lo tornar els han acabat encomanant feines impossibles d’acabar, com per exemple manar-li rentar llana negre fins que aquesta es torni blanca. Fer-los tornar a la seva ampolla és ben senzill si es coneixen les paraules màgiques i es tenia una branqueta d’olivera. I és que segons expliquen tot recitant una oració i movent la branqueta d’olivera, els Fameliars tornen a les seves ampolles. Diuen però que ja ningú no recorda aquestes paraules, i que per això les gents d’Eivissa i els pagesos ja no tenen fameliars.
Amb tot el que us he explicat dels Fameliars, suposo que els hi haureu trobat una estreta relació amb d’altres personatges mitològics. Jo quan vaig sentir la seva història, vaig deduir enseguida que es tractaven dels Minairons de Ses Illes. Els Minairons aquella espècie de follet que viuen en un canut de canya per a les agulles tapat amb un tap de suro. La diferència entre uns i altres, és que les Minairons són molts i molt menuts, en poden sortir moltíssims d’un sol canonet. A la vegada també són molt més cruels ja que poden arribar a matar al seu amo, mentre que els Fameliars només se li acabaran el menjar. Els Minairons són éssers mitològics característics de Catalunya, sobretot dels Pirineus, i en canvi els Fameliars d’Eivissa, tot i que també se’ls pot trobar a Formentera.
Un altre dels personatges amb el que el Fameliar està emparentat, és amb els Diables Boets o Boiets, característics de l’Illa de Menorca i que diuen que apareixen quan algú arreplega els gran d’una Falguera la Nit de Sant Joan i els posa a l’interior d’un canut de plata. Surten del canonet demanant “Feina, feina!”, i son o se’ls dóna fan entremaliadures constantment. A diferència dels Minairons o dels Fameliars, no acaben mai cap tasca que se’ls demana. Però sembla prou clar que tant els uns com els altres estan emparentats amb els éssers mitològics que avui ens ocupen.
Dels Fameliars s’expliquen moltes coses, i hi ha alguna que altra contalla que s’explica al seu voltant. Aquests personatges han anat passant de generació a generació gràcies al transmissió oral, tot i que cal agrair que aquests personatges encara es conservin vius en la memòria de molts eivissencs gràcies a la figura de Joan Castelló Guasch, un dels més importants folkloristes del segle XX de Ses Illes i que va recopilar un munt d’històries de personatges de la mitologia Balear i Pitiusa, com és el cas dels Fameliars.
Dels Fameliars s’expliquen com ja us he dit forces històries, però us porto la més popular i la més explicada, es tracta de la rondalla “Els dos Fameliars” que diu així:
“Prop de la Cala Llonga hi viva un matrimoni gran que feia molts anys que tenien dos fameliars. Un dia el nét de la parella va obrir les ampolles dels fameliars, i la dona es va témer el pitjor, ja que el seu marit no hi era a casa i era l’únic que coneixia la manera que aquests tornessin a les seves ampolles. Com no sabia què demanar-los per distreure’ls, els va dir que anessin a la sènia i portessin aigua fins omplir fins al capdamunt el safareig. Durant el poc temps que els fameliars tardaren en anar a buscar aigua a la sènia, la senyora havia tingut temps de treure el tap del safareig, de manera que l’aigua tal com entrava en sortia, i així els fameliars van estar ben ocupats, en una feina que bé podria haver estat infinita. Així la senyora va tenir temps de calmar-se i esperar al seu marit. Aquest en arribar, va anar a buscar les ampolles, va dir les paraules màgiques i els fameliars van tornar dins les seves ampolles.”
En altres versions d’aquesta mateixa història, és la dona qui treu el fameliar de la botella, i li envia a fer tasques diferents, fins que aconsegueix empescar-se una que l’entretingui el suficient per esperar a que arribi el seu marit, que finalment compartirà amb ella la frase màgica perquè ja no li torni a passar més.
En els darrers temps, l’ajuntament de Santa Eulària ha presentat una ruta a peu per tal de conèixer la història del seu riu i dels voltants. Tant turistes com resident podran recórrer a peu uns tres kilòmetres de ruta que anirà acompanyada de plafons informatius que ens parlaran sobre els orígens, les costums i la societat del municipi. Per fer-ho més atractiu, al voltant del riu, a la zona del Pont Vell hi ha amagades cinc figures de cinc Fameliars per tal de que grans i petits coneguin o recuperin la memòria entorn aquests personatges.
Actualment ja qui diu que aquests personatges ja no existeixen, altres que diuen que varen existir en realitat i que a les persones que en varen poder posseir algun varen ser jutjades i perseguides per la Inquisició, i ja qui diu que continuen més vius que mai. Però sigui com sigui és un personatge que avui us he portat perquè m’agradaria que no caigués en l’oblit, i que continués viu si més no en la memòria de les gents de les Pitiüses.
Il·lustracions
Us deixo amb un parell d’imatges de dos dels Fameliars que l’Ajuntament de Santa Eulària ha col·locat al voltant del Pont Vell.
I després una simpàtica il·lustració que mostra com són o com devien ser aquests personatges que gairebé tothom dóna per extingits o desapareguts.
