Amb l’arribada del mes de Desembre és un bon moment per portar-vos alguns contes que ens parlen d’aquesta estació, del fred, ja sigui de manera directa o indirecta. Avui dos contes molt diferents, recent sortits al mercat això sí, un català, i l’altre una traducció. Dos contes fantàstics, preciosos i sorprenents que me ve realment molt de gust acostar-vos i que passen a engreixar la llista de contes d’hivern que ja us he portat en alguna que altra ocasió.
EL PAÍS DE L’HIVERN, Xavier Blanch, Il·l. Francesc Rovira, Col·l. Capsa de contes, Editorial Baula (octubre 2013) –> Després de dedicar-li a cada estació el seu propi conte en forma de “El país de…”, Xavier Blanch dóna per finalitzada la col·lecció amb aquest quart títol anomenat El país de l’hivern. Un conte que ens parla una vegada més de com és el país de l’hivern, que comença amb moltes festes: Nadal, Sant Esteve, els Sants Innocents, l’Home dels Nassos, Cap d’Any, els Reis… Però evidentment no tot és alegria, gresca i xerinola al País de l’Hivern i és que el Rei Fred vol que el seu reialme sigui gèlid, que no hi hagi ni un bri d’herba verda als camps, i és per això que té tancada en una torre de gel a la princesa Primavera. Però evidentment, i com passa cada any, la princesa Primavera tard o d’hora acabarà escapant i començarà el seu regnat. I així es van succeint estació rere estació.
Una vegada més els textos són perfectes i les il·lustracions també, i això fa impossible que no t’agradi aquest conte, així com els seus companys d’aventures.
HILO SIN FIN, Mac Barnett, Il·l. Jon Klassen, Editorial Joventut –> Aquest conte tot justa ha sortit al carrer i només veure’l em va captivar. Té alguna cosa que el fa especial, i és que en quant vaig veure les il·lustracions vaig pensar que l’il·lustrador em sonava. “Jo he recomanat alguna cosa d’aquest home” vaig pensar. I remena que remenaràs trobo que l’altre conte que us havia portat d’ell era “On és el meu barret?” on un ós havia perdut el seu barret.
Doncs bé, aquesta vegada es tracta d’una història totalment diferent que ens narra la història d’una nena que una freda tarda d’hivern troba una capsa plena de fils de tots colors i es teixeix un jersei. Al acabar es dóna compta que li ha sobrat fil a la capsa, i li fa un jersei al seu gos. Però encara li en sobra i li fa a un jersei a un noi i al seu gos que es troba pel carrer. I així continua teixint i teixint i transformant el seu poble gris i apagat pel fred de l’hivern en un poble acolorit, on no només les persones portaran els seus jerseis, sinó que fins i tot la nena teixirà per cobrir els arbres i els edificis. Fins i tot un noble ric s’interessa per la màgica capsa de la nena a la que no se li acaba mai el fil, però el final de tot plegat no us el desvetllaré pas ara. Deixeu-vos sorprendre.
