“La història que us explicaré va succeir fa molts i molts segles a la ciutat de Girona, concretament al carrer Argenteria. I és que segons s’explica pels volts de l’Edat Mitjana, Catalunya així com la resta del vell continent, es va veure assetjada per constants brots de pesta. Aquesta greu malaltia també va arribar a la ciutat de Girona, que la va viure nombroses vegades, un dels brots que més es recorda és el que es va viure al carrer Argenteria. Carrer on, com el seu nom indica hi havia els obradors dels argenters. Una d’aquestes pestes va ser tan important, i tan localitzada en aquest carrer, que la ciutat va decidir posar en quarantena tot el carrer i tancar-lo de principi a final per tal d’evitar possibles contagis. Es varen fer unes tanques amb canyes que barraven l’entrada i la sortida al carrer, així com també es varen col•locar en portes i finestres perquè es creia que així s’impedia la transmissió de la malaltia.
Varen ser dies molt i molt tristos per als que vivien en aquell carrer, obligats a quedar-se allà i a no sortir als altres barris de la ciutat. Dies molt llargs i hores que no passaven, però com sorgit de la màgia o del propi avorriment, va aparèixer un personatge, anomenat Tarlà, que era una espècie de pallasso o acròbata de circ, que es dedicava a fer acrobàcies pel bell mig del carrer, i arrencar un gran somriure a tots aquells que passaven dies de tristesa tancats en aquell carrer.
És així com, per homenatjar la figura d’aquest personatge tan estimat i tan important pels gironins del carrer Argenteria, amb els anys es va construir un ninot de fusta i palla, que vestit amb robes divertides, fou penjat d’una barra giratòria que es feia girar, tot imitant els moviments que el seu antecessor havia fet temps enrere. Aquest ninot es penjava al carrer Argenteria un cop a l’any, durant les festes del barri de l’Argenteria, per Sant Agustí, el 28 d’Agost, per tal de commemorar i recordar pels segles dels segles la figura del Tarlà.”
Aquesta bonica història que us he explicat és la del Tarlà de Girona o més conegut com el Tarlà de l’Argenteria, un personatge que curiosament va transformar a algú de carn i ossos en llegenda.
Però del Tarlà i de la veridicitat d’aquesta història us en puc explicar encara moltes coses.
Els fets i les epidèmies de pesta que van haver a Catalunya, ens porten a pensar que tot plegat va succeir entre els anys 1348 i 1654 quan la pesta era una de les pitjors malalties que podia assolar una ciutat. I per tant, tot ens fa pensar que en certa manera un personatge com el Tarlà, sí que és probable que existís, el problema és que tot plegat no es`ta documentat ni per escrit, i l’únic que ens queda de tot plegat, és la representació que any rere any es fa d’aquest personatge, i la seva aparició a Girona.
En un inici, i per commemorar els fets, per les festes del carrer Argenteria, cada any s’escollia una persona en un concurs per tal de representar el paper del Tarlà. Aquest era passejat durant les fetes damunt d’un carro i acompanyat sempre del seu tabaler, que anava anunciant el seu pas per allà on anava. La paraula “tarlà”, significa el boig, el tarambana, ximple, borinot, pallús; algú que es dedicava a fer tonteries o bogeries; i això és precissament el que feia qui era escollit Tarlà era això, fer tantes bagenades com li fos possible i transmetre l’alegria a tots aquells que l’envoltaven durant tot el temps que durava la festa. Era tractat com un Rei o una autoritat, i anava a tots els actes de la festa. Era una espècie de Rei Carnestoltes.
Anava vestit de manera grotesca, amb un barret de dues puntes del qual penjaven borles i flocs, amb robes llampants, medalles, galons, cintes i bandes, per tal de transmetre aquest cert aire d’autoritat. L’elecció d’aquest personatge fa molts i molts anys que va caure en desús, i als volts del segle XVIII va se substituït per un ninot de palla vestit segons la moda de cada època penjat agafat per les mans per una barra que travessava de banda a banda el carrer Argenteria penjada entre dos balcons, a l’alçada del primer pis de la casa del clavari. Per mitjà d’unes cordes es feia voltar fins a donar una volta de campana, això ho faciliten els seus braços rígids però articulats per l’espatlla. Als peus del personatge, encara podem veure el tabal que repica mentre el Tarlà giravolta. Pel que fa a les seves vestimentes, com ja us he dit han anat canviant, però ja fa molts anys que va vestit com una mena de joglar amb picarols o campanetes a les puntes.
El Tarlà actualment també és conegut com El Xató, i sobre això n’hi ha dues teories al respecte. Us explico les dues, tot i que té més credibilitat la segona, ja que hi ha els fets que ho demostren. Segons diuen alguns se l’anomena així perquè el darrer Tarlà de carn i ossos que va actuar com a tal era xato. D’altra banda, i segons diuen fons fidedignes, el ninot de fusta amb els anys va viure continus desperfectes, i és que les caigudes o cops que s’emportava eren força grans i més quan no estava perfeccionat el sistema per a fer-lo giravoltar. Un bon dia una d’aquestes caigudes es va produir i el pobre Tarlà va rebre un fort cop de cara i es va trencar el nas, d’aquí que es passà a dir El Xato, i els nens i nenes de la ciutat mentre el van seguint al ritme del tabal i la comparsa van cantant i cridant “Visca el Xato!”.
La figura antiga i xata de fusta va ser substituïda per una reproducció en fibra de vidre, mentre l’original reposa cansat i sense nas al museu de la ciutat. I al igual que el Tarlà s’ha actualitzat, la manera en com han anat passejant al personatge al llargs dels anys pels carrers de la ciutat també ha anat canviant, i la darrera vegada que va sortir de passeig ho va fer en cotxe descapotable.
Però els temps canvien, i les festes de Sant Agustí, es varen deixar de celebrar al carrer Argenteria, això però no va fer que s’arribés a perdre aquest personatge, ni la seva llegenda ni tradició, i és que actualment el Tarlà es penja a la ciutat per les festes de la Primavera de la Rambla i l’Argenteria que se celebren pels volts de Sant Jordi en la famosa penjada del Tarlà. Aquesta penjada va precedida d’un cercavila presidit per un Tarlà de carn i óssos que va fent acrobàcies i peripècies pels carrers de la ciutat per després ser substituït pel ninot que es penjarà en el balcó. L’acte marca el tret de sortida de les Festes de la Primavera de Girona.
Un personatge molt estimat i respectat pels gironins i gironines que veuen en ell sinònim d’alegria, festa i disbauxa, i molt conegut per tots els nens i nenes que, com a mínim una vegada a la seva infantesa han pogut pujar al balcó des del qual es fa giravoltar, i fer-lo donar voltes com un autèntic acròbata.
Imatges i il·lustracions
Primer de tot us vull portar algunes imatges de la Penjada del Tarlà i del cercavila que el precedeix.
Ara algunes representacions gràfiques antigues, i un gravat en pedra que data de l’any 1348.
Ara us deixo un parell d’imatges gràfiques modernes en les que ha estat utilitzat el Tarlà, una d’elles per tal de fer el cartell de les Festes de la Primavera, i l’altra creada per una agència de publicitat gironina per tal de fer una campanya per potenciar el comerç de la ciutat.
I per acabar una de les imatges d’una Aplicació per a tablet inspirada en la llegenda del Tarlà de Girona. Un personatge que sens dubte amb els anys s’ha anat modernitzant i convertint en un autèntic símbol.
