Avui us portaré la història del Panna, la història d’un bandoler, la història més terrible i temuda que han viscut mai els veïns de Sant Martí de Tous.
“Tot comença amb la història d’un brètol malcriat, que un bon dia entrà a unes terres que no eren seves i és ben atipar de préssecs d’un presseguer que hi havia al camp. I no només es va ben atipar, sinó que a més, va fer malbé un munt de fruita, pensant-se que ningú l’estava veient. Però no es va adonar que l’amo de les terres era per allà, que el va enganxar i li va donar una bona pallissa. El noi, que en aquell moment era un marrec, no s’hi va poder tornar però li va ben jurar a l’amo d’aquelles terres que un bon dia passarien comptes.
Varen passar els anys, i un dia que l’amo de les terres les estava feinejant, se li presentà un jove al davant, i li preguntà si el recordava. L’home no sabia de qui es tractava, era el nen que feia anys havia estomacat bé per robar-li i destrossar-li l’arbre. El noi, sense donar-li temps a reaccionar el va apunyalar 3 o 4 vegades fins a matar-lo.
Aquest fou el primer dels crims que cometria el Panna, i el va obligar a fugir de la justícia tot amagant-se en les coves i boscos de la zona per no ser trobat. Segons la llegenda en les coves que hi passava més temps era la de la fou de Tous i a les de la Tossa de Montbui. Des d’aquest moment ja no va parar de delinquir, convertit en un bandoler sanguinari i vulgar, el varen anar succeint una sèrie de crims.
De tant en tant tornava a casa seva procurant no ésser vist, però si algú el descobria fugia pels llocs més insospitats, s’amagava als indrets més inhòspits, de nínxols de cementiri a saltar de teulada en teulada per les cases del poble. Un cop que es veia acorralat, entra en una casa on va anar a parar a una habitació on hi havia dues noies dormint. Es posà dins al llit i les amenaçà de mort si els pares el delataven als seus perseguidors.
Diu la història que van arribar a ser 39 els morts que va fer i cada vegada es veia més assetjat i perseguit, tant era així que li costava fins i tot trobar menjar. S’ajuntà també amb dos bandolers més perseguits per la justícia en Marimon i en Casullera.
Un dels crims que més es recorden d’en Panna, fou la de l’àvia de Can Menjapalla, en el terme de la Roqueta. I és que segons diu una àvia de la zona que recorda com de petita explicaven aquest fet a casa seva. El Panna va entrar a la casa dels Menjapalla pensant que no hi havia ningú dins, ja que tota la família era al camp treballant. Però la seva sorpresa sou força gran quan va veure que l’àvia de la família s’havia quedat a la casa. La pobra estava a la cuina quan va ser sorpresa pel bandoler que de tant enrabiat que estava la va penjar als clemàstecs del foc (Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols que es fan servir per escalfar al foc.).
Evidentment, la gent del poble ja n’estava fins al capdamunt dels seus crims, i un bon dia l’àvia de Cal Frarés va veure un punt de llum en un dels nínxols del cementiri, va cridar a les autoritats i finalment va ser detingut.
Abans d’executar-lo li concediren la darrera de les voluntats, i ell va demanar besar a la seva mare. L’acte però igual que l’individu va ser d’allò més sinistre i és que quan va tenir la galta de la seva mare a prop, la va queixalar, se li endugué un tros de galta i li digué que era per culpa seva que es veia en aquella situació, si l’hagués corregit i educat com tocava tot això no li hauria passat.
Avui dia encara, segons diuen, a la cuina de la masia de cal Menjapalla, hi ha el clau on es diu que penjaren una mà del Panna.”
Aquesta és la història del Panna, el bandoler més temut en tota la història del poble de Sant Martí de Tous i rodalies. Un ésser despreciable, una història sorprenent. El que us he portat avui forma part del llibre “Tous, memòria viva”, d’Elisa Vidal, i es tracta d’un recull de diverses històries sobre el Panna que els avis de la contrada li han explicat i ella ha recollit en un llibre fantàstic que recull aquesta i altres històries.
Però aquesta és sens dubte una llegenda amb moltes versions, a diferència de les altres de Tous, com La Senyora de Tous o La cérvola Blanca, i és que és potser perquè és la llegenda menys antiga de totes amb les que compten al poble. La història no té més de 200 anys, i el fet que el personatge en qüestió existís en realitat ens fa pensar que d’ell s’expliquessin moltes e innombrables històries.
El personatge del Panna tenia nom i cognoms, es deia Joseph Claramunt Verdier, nascut el 2 de maig de 1792, fill de Jaume Claramunt i de Rosa Verdier. Era un dels 11 fills que va tenir la parella, un total de set nois i quatre noies. En Joseph era el setè nen i el vuitè en total. El seu pare era espardenyer, ofici heretat del seu avi, però va acabar canviant de feina.
Però us deveu preguntar d’on prové el nom de Panna. Doncs bé, la mare del noi era francesa, i sempre anava repetint en un català horrible: “Jo no de França, jo d’Epanna” (referint-se evidentment a Espanya mal pronunciat), i d’aquí el pseudònim que va heretar el jove com a bandoler i delinqüent.
Cal dir però que de la vida i dels crims del Panna se’n sap ben poca cosa. L’única cosa que en sabem del cert és que apareix en el llibre de baptismes de Tous i el d’òbits (defuncions) d’Igualada. Es diu que un cop detingut va ser penjat a la forca, i el llibre en qüestió diu així:
“48-Claramunt – H.C. – Dia vint y cinc Febrer de mil vuit cents vint y cinc en lo Cementiri rural de la Pral. Iglesia de Sta. Maria de la Vila de Igualada Bisbat de Vich, se dona sepultura al cadaver de Joseph Claramunt, pagès, solter ,fill lLegítim y natural de Jaume Claramunt, negociant y Rosa Verdier conjucs tots de Tous. Mori en lo mateix dia de mort violenta. – Nota: lo sobreposat Joseph Claramunt morí en la forca y després se li talla lo cap y la ma dreta, portant esta en front una casa de Roqueta sufreganea de Fillolet y lo cap fou portat davant la casa Poch de la parròquia d’Orpí: lo resto de són cadaver lo acompanya la comunitat de la Iglesia Parroquial al Campo Sto. En la tarda del mateix dia.”(Arxiu Par. d’Igualada Llib. d’òbits de1825 a 261.)
Tot plegat ens fa trobar algunes contrarietats amb la llegenda que us he explicat:
– La llegenda pressuposa que el Panna era fill únic quan en realitat no era així.
– Fou enterrat cristianament, Per tant es suposa que va rebre els sagraments, i per tant es devia penedir de la seva mala vida, i per tant no té gaire sentit la part de la història que explica que abans de morir li arrencà a la seva mare un tros de galta d’una queixalada.
– Quan la gent parla del Panna, parla d’un temps molt més antic del que en realitat va succeir la història en qüestió.
Així que com acostuma a passar, que totes les llegendes tenen la seva part de veritat, aquesta és la història del Panna que avui us he portat, un bandoler que va existir en realitat. Sobre que tenen de cert tots els actes terrorífics que se li atribueixen, sempre ens quedaran les veus dels més grans de Sant Martí que a les seves cases que quan eren petits, els hi havien explicat històries del bandoler més temut de Sant Martí de Tous.