Sempre m’han entusiasmat els contes de reis, prínceps i princeses, sobretot quan era petita; i és que a tot nen o nena els hi agraden les històries medievals de reis, princeses, cavallers… Sinó només cal veure la quantitat de versions que se’n fan de la Llegenda de Sant Jordi i com encara continuen funcionant en el mercat infantil. Avui us porto una reialesa diferent, uns prínceps estranys, i històries sobre pares que van ser reis, nenes que volen ser reines de grans per poder tenir una corona… Sigui com sigui, grans històries amb grans il·lustradors. Comencem?
JO SÓC EL REI, Leo Timmers, Editorial Claret (2008) –> Què es pot dir d’aquest il·lustrador? És divertit, simpàtic, colorista. M’encanta, el vaig descobrir amb una història d’un submarí i aquesta vegada m’ha deixat bocabadada amb una història sobre els animals de la selva que es disputen qui és realment el Rei. Cada plana un animal diferent, evidentment tots amb la corona de Rei de la selva. Però tots sabem que de reis a la selva només n’hi ha un, o potser no?
EL PRÍNCEP DELS EMBOLICS, Roberto Aliaga, Il·lustrat per Roger Olmos, Editorial Baula (2009) –> a part d’obtenir el Premi Lazarillo per a millor àlbum il·lustrat, què té d’especial aquest conte? Doncs bé, no és un conte ni de reis ni princeses, sinó més aviat del príncep dels embolics: el corb. Un corb que pot aparèixer a les nostres vides a embolicar-ho tot i tornar-ho més complicat del que ja és normalment. un conte que ens convida a tots a pensar.
Un conte que si t’agrada el Roger Olmos, no et pots perdre, realment té un estil impressionant.
EL REI AMB ORELLES DE CAVALL, Eric Maddern, Editorial Blume –> Un conte d’un il·lustrador molt bo del que us vaig portar sopa de clau. Amb aquest conte se’ns explica la història d’un Rei que tenia orelles de cavall, però que només ho sabia el seu barber. Finalment el rei Marc aprendrà a superar les seves vergoneys i viure amb les seves enormes orelles. Un conte per a nens sense complexos o per a nens amb ganes d’alliberar-se’n. I potser per alguns adults acomplexats també.
EL MEU PARE VA SE REI, Thierry Robberecht, Il·lustrador Philippe Goossens, Editorial Baula –> Vet aquí que el pare del jove protagonista d’aquesta història va arribar un dia a ser rei. El fet de ser algú tan important li va restar temps per a passar amb el seu fill i la seva família, i el nen evidentment estava força trist. El pare decidirà renunciar al tro per passar més estones al costat del que és verdaderament important. Una història que ens fa reflexionar sobre la relació entre pares i fills.
VULL UNA CORONA, Raimon Portell, Il·lustrador Ignasi Blanch, Editorial La Galera (2005) –> Aquest conte ho té tot: una bona història amb un bon il·lustrador. L’Ignasi Blanch té una gran trajectòria professional i mirant i remirant els seus contes m’he adonat que en general no hi posa gaire color, i acostuma a obtar per fons blancs. En aquest conte però, tot i que els fons blancs hi són, ens dóna color i per tant (per a mi) vida als personatges, els fa més propers, més càlids.
Qui no s’identificaria amb la nena de la història? Voleu saber de què parla el conte?
” La Júlia tenia tres anys el dia que va veure aparèixer la carrossa reial. Allà dalt de tot, damunt d’un munt de coixins de colors, hi seia el rei. I, encara més amunt, damunt del cap del rei, hi havia la corona. Una corona d’or i pedres precioses.
La Júlia va exclamar.
– Quan sigui gran vull ser reina!
Els pares van somriure i no van dir res. <<Són coses d’infants>>, van pensar.
Però quan una senyora d’aquelles que no sap què dir a una criatura amanyagava la Júlia i li preguntava:
– I tu què vols ser quan siguis gran?
Ella responia:
– Quan sigui gran vull ser reina.
I quan, al forn, el forner allargava un bastó a la Júlia i li preguntava:
– I tu què vols ser quan siguis gran?
Ella deia:
– Quan sigui gran vull ser reina.”
Vet aquí com comença la història de la Júlia, una nena que volia ser reina però que per a ser-ho li calia una corona, una d’aquelles corones de veritat que totes les reines dels contes tenen, d’aquelles que brillen tant perquè són d’or i pedres precioses.
Genial! Us deixo amb les il·lustracions.
