“Vet aquí una vegada la història de dos nens que van ser abandonats i van anar a parar a una bonica casa de xocolata i dolços”. Suposo que aquesta és una història que us resulta molt familiar a tots i totes: Hansel i Gretel.
Tot i que molts atorguen els orígens d’aquesta història als Germans Grimm, aquest fet no resulta cert del tot. Tot i que la història dels dos germans sí que és d’origen germànic, en una versió francesa anterior, del segle XVII, presentava una casa que no era de xocolata sinó de pedres precioses i or; i en la que una nena acaba sent pressa d’un gegant que acaba caient al seu propi forn.
Els germans Grimm van publicar la seva versió de la història l’any 1807. Els hi havia explicat una jove anomenada Doretchen Wiid.
En les versions anteriors a Grimm incloent la dels germans, la crueltat de la història ens descrivia la realitat de la vida a l’Edat Mitjana, on molts pares es veien obligats a matar o en el cas de la història que ens ocupa, deixar morir, als seus fills a causa de la gana que es passava en aquell moment. De fet en un inici és la mare biològica dels fills la que influencia al pare perquè els abandoni al bosc.
En versions posteriors, és una malvada madrastra la qui duu a terme la funció de “dolenta”, al igual que passa en altres clàssics com la Blancaneus. Aquests aspectes reflecteixen els intents per suavitzar la crueltat inicial del conte que, de totes maneres, continua tenint un rerefons terrible: el de l’abandonament dels fills. Diuen que el canvi de la mare per la madrastra és degut a la disconformitat per part del públic de que una mare induís a l’abandonament dels seus fills.
Ja qui diu que la bruixa i la mare o madrastra, eren en realitat la mateixa persona, si més no compartien en certa manera la seva identitat.
De què estava feta la casa de la bruixa realment? En molts casos es diu que de xocolata. Però en un inici deien que estava feta de pa, de pa de “gingebre”. Realment no sé de què era la caseta originalment, però en la meva ment era de dolços, galetes, xocolata i tot allò que més agrada als nens. De fet, l’element d’aquesta fantàstica casa de “xocolata” és per a mi un dels pocs atraients que té aquest conte.
Però potser a vosaltres no us han explicat mai la història de Hansel i Gretel, potser us han parlat més d’en Ton i la Guida o del conte de la Caseta de Sucre, La Mala Vella o El Castell de les Set Torres; tal i com és coneguda a alguns indrets de Catalunya aquesta història. Si sou d’Aragó, potser us han parlat de Lo qüento de Rafaelito i Carmencita. O de Na Tricafaldetes, que en aquest cas no té cap germà però també és abandonada pel seu pare, a València. Si sou de les Balears, potser us han parlat d’En Toni Garriguel•lo, o d’en Peret i Marieta.
En la versió catalana de La caseta de Sucre, en Ton i la Guida o Guideta no són abandonats, sinó que ells mateixos decideixen marxar de casa conscients de que els seus pares no els poden alimentar més.
En la història de El Castell de les Set Torres, són tres filles que es queden orfes, les que corren al bosc a buscar la seva sort, i van a para a la casa d’un gegantàs i la seva princesa. Finalment aconsegueixen matar-los i es queden amb la casa del gegant i s’acaben prometent amb les fills del Rei.
Per molt que canviïn els noms o les formes, totes elles tenen una mateixa trama, un o dos germans abandonats per la seva família en un bosc i que van a parar a la casa d’un ésser temible que se’ls vol menjar, però que al final aconsegueixen sortir airosos de la situació.
Així que si veieu una casa molt bonica plena de dolços, mireu primer per la finestra per saber qui hi viu.
Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions fetes sobre aquest conte popular. En la majoria d’elles se’ns mostra els dos germans espantats o sorpresos davant d’una casa que els és desconeguda.
La primera d’elles publicada per Ludwig Richter on podem observar una caseta que a mi no em sembla gaire “dolça”. La tercera de les il·lustracions és de Theodor Hosemann publicada al segle XIX.
Ja en color, però també força clàssiques són aquestes versions de la mateixa història, tot i que en aquests casos, sembla que la caseta de sucre ja comença a ser més dolça.
Versions contemporànies del conte són les que us presento
a continuació de Soledad Sebastián i Nivio López respectivament.
Qui no es menjaria una caseta de xocolata, sucre, dolços i galetes?