Aquest és un article que li dedico a una lectora de l'Elefant Trompeta, la Mònica i als seus dos fills bessons, que com jo: són uns enamorats de la lluna. El cert és que aquest no era un tema del que se m'havia ocorregut recomanar cap conte, però al demanar-m'ho, em va picar la curiositat, i la veritat és que n'he trobat molt i molt variats. Alguns per a més grans, d'altres per a més petits, però tots tenen quelcom especial. I els d'avui són per als més petits.
LA LLUNA EN UN CALAIX, Núria Calbó, Editorial Destino (2004) –> Quan em van demanar contes de la lluna, el primer que em va venir en ment va ser aquest, ja que quan va sortir publicat per primera vegada, em va encantar. Té unes il·lustracions senzilles, vives i molt simpàtiques i la història és senzilla però preciosa. Una nena que li encanta la lluna, cada dia se la mira i desitja poder-la tenir en un calaix. Un bon dia s'adona que la lluna no està al cel, sinó al calaix de la seva tauleta de nit. La resta de nens que els hi agrada mirar la lluna es posen molt tristos. La tornarà al seu lloc?
DE QUE FA GUST LA LLUNA?, Michael Grejniec, Editorial Kalandraka (2002) –> Si l'anterior era una història senzilla, aquesta encara ho és més. Tots els animals de la selva tenien molta curiositat per saber de que tenia gust la lluna, i decideixen fer una gran torre, per tal de poder-ne arribar. el ratolí a dalt de tot en pren un troç i el proba, el dóna de probar als seus companys. De què deu tenir gust si a tots els hi agrada? Vés a saber…
Els dibuixos són molt macos.
Y LA LUNA SONRIÓ, Petr Horacek, Editorial Beascoa (2003) –> Aquest és un conte que té a la lluna com a protagonista. És un llibre per comptar animals i estrelles. Cada vegada que la lluna somriu il·lumina una estrella diferent, fins qu il·lumina a totes les estrelles del firmament. Senzillesa i vivacitat de colors acompanyen una història senzilla com aquesta.
EL OSO MELOSO Y LA LUNA FELIZ, Gilian Lobel, Editorial Alhambra Longman (2007) –> Un conte sobre la lluna que té com a co-protagonista un ós. L'ós no pot dormir i ell i dos amics seus van a la recerca d'un rastre platejat que els ha de portar fins a la lluna. Però el camí es fa cada vegada més estret i fa més vent, on s'haurà ficat la lluna? Una història molt màgica amb un màgic final.
Pel que fa a les il·lustracions, són boniques i tendres.
TARDE DE INVIERNO, Jorge Luján, Editorial Kókinos (2008) –> Aquest és, si més no, un conte estrany. El text és molt breu i les il·lustracions molt peculiars. La història: un nen que una tarda d'hivern està esperant a la sev amare des de la finestra de casa seva i comença dibuixant una lluna. La lluna és l'excusa, però el conte parla de l'amor d'un fill per la seva mare.
Espero que us hagin agradat! Fins aviat!