El primer conte del que vaig parlar en els orígens, no es mereixia ser dels últims en tenir el seu propi "conte de". En el cas d'en Patufet, són molte sles versions que hi ha, moltes d'elles de qualitat, però no se'n poden posar totes, només una i aquesta és…
La versió feta per l'Editorial Cruïlla de Núria Font, de la col·lecció Vulll legir publicat la'ny 2001. Perquè aquesta versió? A part deperquè m'agraden les il·lustracions: senzilles, entenedores i infantils. També perquè em sembla magnífic el treball de cruïlla en aquesta col·lecció. Es tracta de contes sense text, on a cada plana només trobem una paraula significativa d'algun desl elements que hi podem trobar en el dibuix. Fet que facilita al jove lector per a començar a "llegir" aquesta història, a la vegada que pot ser explicada per a pares i mestres, ja que al final de tot, hi trobem una part en la que ens iclou el text que podem dir a cada pàgina. El fet de que no hi hagi text facilita tan a l'adult com a l'infant que es pugui construïr la seva pròpia versió.
Molt xulo, de debó. Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!