“Hi havia una vegada un ratolí que sense voler desperta un lleó. Aquest se’l vol menjar, però quan està a punt de fer-ho se n’apiada davant dels crits de clemència del petit animal.
Va passar el temps i el lleó que estava caçant, va caure en una trampa, en una xarxa; i aleshores va rugir i rugir demanant auxili. El ratolí va sentir els seus rugits i el va anar a ajudar sense pensar-s’ho dues vegades. Va començar a mossegar les cordes de la xarxa que el retenia i el va alliberar”.
Bonica faula, atribuïda a Esop (segle VII aC), faulista grec del que ja hem parlat anteriorment. Després Fedro, va recuperar aquesta història al segle I aC, faulista llatí de l’època imperial, per escriure-la en vers. Va ser el primer faulista que va escriure faules en vers, una d’elles: El lleó i el ratolí.
Segles més tard, La Fontaine i Saramiego van escriure la seva pròpia versió de la història.
La moralina d’aquesta història és ben clara: “si fas el bé, després els altres te’l faran a tu” i “cal sempre valorar la amistat dels més humils”. Base de moltes dites com: “el que sembra recull”.
Però realment aquesta faula va ser escrita per Esop? Hi ha qui diu que no, que es tracta d’una faula que té els seus orígens en l’antic Egipte i que és idèntica a l’explicada per Tot a Hathor en un mite.
Compte no us mengeu a cap ratolí, que a lo millor la seva ajuda os és útil en algun moment.
Il·lustracions
En algunes il·lustracions en blanc i negre, se’ns presenta la majestuositat del rei de la selva que requereix l’ajuda del petit ratolí.
Gustave Doré va fer-ne la seva pròpia versió.
Del 1919 és aquesta il·lustració de Milo Winter.
Ja en color són algunes de les il·lustracions que us presento a continuació. La primera d’elles ens recorda als possibles orígens egipcis d’aquesta faula d’animals.
Portada d’innumerables contes, s’ha convertit en un dels clàssics per explicar als petits.
