“Hi havia una vegada quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volien ser sacrificats pels amos, perquè comencen a ser vells i ja no serveixen per a res. Desterrats de casa seva, cadascú d’ells emprèn el seu camí per separat de camí cap a la ciutat de Bremen. Es troben a mig camí i es fan amics, decideixen formar un grup de música tal i com proposa l’ase.
Troben una casa de pagès amb llum a dins, en la que viuen uns lladregots. Enfilats l’un al damunt de l’altre, els animals actuen davant d’aquells homes per tal de que els hi donin alguna cosa de menjar. Sorpresos, els homes surten corrents de la casa perquè no saben d’on provenia aquell so. I els animals decideixen quedar-se a la casa a passar la nit.
Al dia següent un dels lladres torna a la casa, és fosc i decideix encendre una espelma, veient els ulls del gat pensa que són brases i el gat se li tira a la cara per tal d’esgarrapar-li els ulls. L’ase li dóna una cosa, el gos el mossega i el gall el fa fora amb un dels seus crits. Un cop fora el lladre explica a la resta que havia estat atacat per monstres: que una bruixa horrible amb unes ungles llargues (el gat)li havia esgarrapat la cara, que un gegant (l'ase) l'havia pegat, i el pitjor de tot, que un dimoni terrible li havia cridat a l'orella. Així els lladres van deixar estar la casa per sempre més, i els músics van viure-hi feliços la resta dels seus dies.”
Aquesta és la història dels Músics de Bremen, història tradicional de la Baixa Saxònia recopilada pels famosos germans Grimm a partir d’una història del Folklore popular d’aquella zona. En la primera versió no s’esmenta la ciutat de Bremen, no és fins després que la ciutat és coneguda gràcies a aquests 4 músics.
El tema dels animals viatgers és estès arreu d’Europa i Àsia, encara que els personatges protagonistes poden canviar en funció de la història. En la tradició oral europea hi ha nombroses variants: viatgen a Roma, fan “La volta a França” o emprenen una espècie de peregrinatge. En totes aquestes històries, una vegada els animals han acabat el seu viatge tornen a casa. En general el tipus d’animals que hi apareixen acostumen a ser salvatges, famílies senceres d’animals grans: llops, óssos, lleons… En canvi, en la tradició oriental també podem trobar històries similar, però protagonitzades per animals inferiors, com ara: insectes o crancs; o fins i tot, objectes.
L'opció de ser músics quan no hi havia cap altra feina per ells reflectia l'opinió negativa de la població de les rodalies de Bremen sobre la cultura de la capital. Tot i això, aquest conte és tan popular en aquestes contrades que l’any 1953 es va construir una escultura en honor als músics de Bremen, que tothom que va a la ciutat toca, ja que diuen que si toques la pota de l’ase, et donarà molta sort. A la Riga, la capital de Letònia n'hi ha una de semblant a la comunitat westfaliana d'Ense-Bremen.
Un conte molt similar al dels músics de Bremen, és el de “El Gall i la gallina van de viatge”. Una història en la que aquests dos animals arriben a un hostal, s’hi instal·len, i acaben fent fora al seu propietari posant-hi agulles de cosir a la tovallola i a la cadira, i així es queden amb l’hostal.
Aquesta història es va fer popular a Espanya a finals del segle XIX i a Catalunya no se’n va fer una versió fins el 1940.
Aquest conte ha estat refet en forma de pel·lícula, obres de teatre i films musicals, però a les nostres contrades els recordem com a personatges de dibuixos animats. Qui no recorda els “Trotamúsicos”?
Il·lustracions
Abans de portar-vos les il·lustracions dels contes que he trobat entorn d’aquests quatre animals, volia mostrar-vos les dues escultures que trobem: l’una a Bremen, i l’altra a la Riga a la Comunitat d’Ense- Bremen. Així com altres escultures que trobem a altres indrets.
En relació a les il·lustracions n’he trobat algunes de més antigues com aquestes.
Ja en color són les següents portades de diversos contes: unes alemanyes, altres franceses, japoneses o fins i tot aràbigues.
També en tenim una versió catalana publicada el
2001 , i fins i tot la imatge d’una pel·lícula estrangera de l’any 1969 on els protagonistes són aquests quatre animals.
.jpg)
Per acabar uns músics de Bremen senzills i simpàtics en aquesta moderna il·lustració.
Però sens dubte la imatge que a molts ens ve al cap quan ens parlen dels músics de Bremen és aquesta:
Qui no recorda a Koki (el gall), Tonto (l’ase), Lupo (el gos) i Burlón (el gat)?