“Hi havia una vegada un moliner que es volia fer ric, per a fer-ho va mentir al rei dient-li que la seva filla era capaç de convertir la palla amb or amb una filadora. El rei va voler comprovar si deia la veritat i va tancar la jove noia en una torre, on li va demanar que transformés la palla en or o sinó el dia següent la mataria. Per la nit la noia es desesperà fins que va aparèixer una espècie de nan que li va concedir convertir la palla en or a canvi del seu collaret.
Ho va fer, i al matí següent el rei encara li va donar més palla. Es va tornar a presentar de nit el nan i aquesta vegada li va demanar el seu anell. La noia va acceptar.
La tercera vegada el rei li va prometre que si tornava a transformar la palla en or es casaria amb ella, en el cas que no ho fes mataria al seu pare. De nit va tornar a aparèixer el nan i li va fer prometre que li entregaria al seu primer fill quan nasqués.
Passat el temps, la noia es va casar amb el rei i van tenir el seu primer fill. El nan va venir a prendre el que era seu i la noia li va demanar que no ho fés. En un acte de compassió, el nan li va dir a la noia que si aconseguia endevinar com es deia, deixaria que es quedés amb el seu fill, sinó li prendria per sempre.
Li va donar tres nits per esbrinar-lo, la primera va fallar, la segona també, però la tercera… un dels seus missatgers va sentir cantar al nan mentre saltava sobre el foc:
"El día de hoy horneo, mañana fermento yo,
al día siguiente yo tendré el niño de la joven reina.
¡Ha! estoy contento de que nadie sabe,
que Rumpelstiltskin es mi nombre."
El nan va perdre l’aposta i donant un fort cop de peu al terra, va desaparèixer per sempre més.”
Aquest és el conte de Rumpelstilskin, o El nan saltarí, personatge principal d’un antic conte de fades probablement alemany, i que posteriorment va ser reescrit pels famosos germans Grimm i inclòs en la seva obra Household Tales el 1812 i revisat el 1857.
La mateixa història és explicada en moltes cultures diferents, incloent els mateixos personatges però canviant el nom del nan, així per exemple, la versió anglesa escrita per Joseph Jacobs l’any 1890en els seus Contes de Fades Anglesos sota el nom de Tom Tit Tot.
En la versió anglesa però hi ha alguns elements de la trama que varien.
“La noia no és filla d’un moliner sinó que vivia amb la seva mare i la jove era una mica “atolondrada” però molt dolça. La mare va fer 5 empanades de carn, però se li van cremar en el forn, van quedar dures com una pedra, però va manar a la filla guardar-les al rebost. I li va dir: posa-les a qui dins que ja tornaran. La noia se les va menjar i a l’hora de sopar no tenien res per menjar.
Va passar el rei per costat de la casa i la mare va dir que la seva filla havia filat cinc cabdells de llana. El rei se la va emportar i va prometre que es casaria amb ella si el darrer mes de l’any li prometia que filaria cinc cabdells cada dia.
Desesperada la noia es va veure incapaç de filar els cabdells i va aparèixer una negra criatura que li va prometre que ho faria i que li donaria cada nit tres oportunitats per endevinar el seu nom, però que si no ho aconseguia es quedaria amb el nan per sempre més.
Un bon dia el rei va anar de caça amb el seu cavall i va sentir entre uns matolls un petit nan que cantava: “Nimmy nimmy not, em dic Tom tit tot”. La noia al sentir el que li havia explicat el rei es va veure salvada i va dir el nom, el nan va desaparèixer per sempre més.”
En Alemany rebé el títol de Rumpelstilzchen, en francès Grigrigredinmenufretin, en castellà Tragolisto o El enano saltarín, en hebreu עוץ לי גוץ לי (utz li gutz li), en Neerlandès Repelsteeltje i en Polac Titelitury.
En català aquesta història l’he sentit sota el títol de: La noia que transformava la palla en or.
Rumeplstilt era el nom d’un tipus de nan que també s’anomenaven poppart i que feien alguna espècie d’estrany soroll quan caminaven sobre la fusta, o feien dringar algun cascavells; una espècie de nan que simulava ser un fantasma o esperit que movia objectes per les cases. Nan una mica entremaliat i diabòlic.
S’utilitza com una història amb finalitat didàctica, amb la qual es pretén ensenyar als infants que fanfarronejar és negatiu i que pot portar males conseqüències, tot i que al final acaba sortint tot bé, els resultats podrien haver estat catastròfics.
Així que no prometeu mai res que no pogueu complir, vés a saber el que us pot passar…
Il·lustracions
D’aquest conte he trobat bastantes il·lustracions, algunes gracioses, altres divertides, altres més noves i altres més antigues. Comencem per tant per ordre cronològic amb il·lustracions clàssiques d’aquesta història. Com podeu observar hi ha un nan bastant diferent en les tres imatges.
De Crane de l’any 1886 és aquesta antiga il·lustració, més moderna és la segona de l’any 1973 d’edward Gorey.
De la versió angles de tom tit Tot, en podem observar les següents imatges, totes elles molt curioses.
D’origen alemany són les següents il·lustracions.
Ara us porto unes imatges força clàssiques d’aquesta història. La primera de Win Giclle, la tercera de Anne Anderson, la quarta d’un tal Guftanson.
D’origen neerlandès és la següent il·lustració on es veu un nan presentant-se davant la noia.
Portades d’aquest conte d’arreu del món són les que us presento a continuació hebrees, en anglès, en castellà…
I com a darrera curiositat alguns segells alemanys dedicats a aquest magnífic conte on apareixen les diferents escenes del conte.
I recordeu, vigileu a qui veieu saltar en la foscor que pot ser un nan amb una mica de mala baba.