Companya de gremi, mestra i il·lustradora. La Cristina Sardà és mestra d'Educació Primària i té una gran formació en el món del dibuix en general. De petita, com a tots els que ens agrada, la seva assignatura preferida era el dibuix i s'hi passava estones practicant. Actualment la coneixem com la il·lustradora de la col·lecció de la simpàtica vaqueta Plis Plau. Una vaqueta que l'ha portat a fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil.
L'entrevista ha estat contestada amb molt de carinyo i la veritat ha estat un plaer, llegiu-la, és molt interessant:
– De petita, a l’escola el dibuix o la plàstica era la teva assignatura preferida? Ja se’t donava bé?
És clar que era la meva assignatura preferida! M'encantava dibuixar, copiar il·lustracions, els concursos de dibuix de Nadal… era una nena molt pesadeta.
– Un neix il·lustrador o s’hi fa?
Jo crec que hi ha d'haver una mica de les dues coses. A mi, personalment, sempre m'ha agradat tot allò relacionat amb els dibuixos: pintar, les pel·lícules i sèries de dibuixos animats, els contes… però per a arribar a ser un bon dibuixant (ep, no dic que jo ja ho sigui!) has de practicar molt. Només posant-hi hores s'aconsegueixen bons resultats.
– Des de l’any 95 vas començar la teva formació com a il·lustradora en el món del còmic. Què t’ha fet decantar-te més per la il·lustració infantil?
A mi m'agrada tot tipus de dibuix, així que he provat de fer coses diferents i aprendre de tot arreu: dibuix infantil, dibuix per a adults, murals, còmic… fins i tot dibuix animat. El món de la il·lustració infantil m'agrada moltíssim i és en el que més treballo, però no deixo passar oportunitats de ficar-me en noves històries.
– L’escola Joso és una escola de prestigi en el món del còmic i el manga. Et marquen molt les pautes i l’estil que has de seguir, o et donen les eines perquè puguis explorar les teves possibilitats?
No sé com funciona avui en dia, ja ha diversificat molt l'oferta educativa, però quan hi vaig anar jo oferia un ensenyament realment molt útil. Es feien tres assignatures: dibuix realista, dibuix humorístic i guió, i s'hi treballava moltíssim. No et marcaven una línia estilisica a seguir, però et donaven milions de referències i sobretot proporcionaven eines per a aprendre a DIBUIXAR, en majúscules. Gairebé tot el que sé de perspectiva, anatomia, llenguatge visual… ho vaig aprendre allà.
– Com va ser el teu pas per aquesta escola?
Jo vaig arribar a l'escola Joso gairebé per casualitat, guanyant un petit concurs de dibuix manga que feien al Saló de la Infància de Barcelona. Vaig entrar per fer un curset de regal i m'hi vaig quedar dos anys. Jo en tenia quinze quan hi vaig entrar i potser vaig pecar de ser una mica masa jove: la meva experiència amb el còmic d'aleshores es limitava a Mortadelo, Astèrix i poca cosa més, i els meus companys eren veritables “entesos” en la matèria. Per mi la Joso va ser fonamental per conèixer les tècniques de dibuix i per a començar a fer-me a la idea que em volia dedicar a això dels dibuixets (als meus pares quasi els mato del disgust…). M'agrada molt llegir còmics, la seva estètica i la seva capacitat de transmetre a nivell visual, però a mi em costa una mica treballar en històries llargues i plantejar pàgines i pàgines amb petites vinyetes, és molt difícil!
– L’Editorial Baula t’ha donat l’oportunitat d’il·lustrar els simpàtics contes de la Vaca Plis-Plau. Què va significar per a tu aquest repte?
La Plis Plau ha estat el meu debut en el món del conte infantil, li dec moltíssim! Vaig tenir la sort de presentar-me com a “aspirant” a il·lustradora a Baula quan estaven buscant il·lustrador per els primers quatre contes d'en Pep Molist i, tot i ser una “novata”, em van agafar a mi. Ha estat un projecte que ha anat creixent poc a poc i amb èxit, i la vaqueta m'ha acompanyat en tots aquest primers anys com a il·lustradora. Quan me les van encarregar vaig pensar “Déu meu, ón m'he fotut!”, però me'n vaig sortir amb aquells primers quatre contes i ara ja en són deu. Ha estat una experiència fantàstica, tant pel dibuix com pel bon enteniment entre l'autor, l'editor i jo mateixa, cosa que ha fet les coses molt fàcils.
– Molts il·lustradors, feu coses per a llibres de text. És més senzill acostar-vos a aquest gènere que no pas el de fer il·lustracions per a contes i àlbums il·lustrat? Perquè?
La feina d'il·lustrar per a llibre de text és una feina molt diferent a la de treballar en un conte o àlbum. Tens unes línies molt marcades i la teva llibertat de moviments està una mica més limitada, ja que has de cenyir-te als continguts del llibre. Tot i així, per a mi és una feina molt gratificant. De petita m'encantava xafardejar els dibuixos dels llibres quan els comprava a principis de curs (i també guixar-los), i la idea que els nens tinguin els meus dibuixos a la mà durant tot el curs m'agrada molt. I per altra banda és una oportunitat fantàstica per a practicar, dibuixar a tota velocitat coses que no haguessis pensat mai. No crec que sigui més senzill, simplement és diferent. En un conte pots posar més de tu mateix, tens més espai per a la creativitat.
– He vist que treballes a una escola del Raval. Ets mestra? És difícil la tasca que hi exerceixes?
Jo sóc mestra de primària, i com encara no he passat oposicions fa dos anys que em dedico a fer substitucions. Aquest any tinc la sort de tenir-ne una per tot el curs en una escola del Raval, on treballo en l'Aula d'Acollida per a nens nouvinguts del primer cicle de primària: treballo amb nens d'arreu del món, ensenyant-los l'idioma i les costums d'aquí. És molt divertit, però comporta moltíssima feina: planificar-ho tot, buscar recursos per comunicar-te, preparar materials, jocs i fitxes…
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Uf, quina pregunta més difícil! Crec que avui en dia hi ha grans professionals dins del “mundillo”: escriptors, dibuixants i editors amb bones idees i ganes de treballar, però encara falta molt per fer. Hi ha encara molta tendència a comprar contes editats a països amb més tradició literària, a explotar productes comercials (Disney i companyia) a vegades en edicions de mala qualitat, a reeditar contes clàssics fins a la extenuació, o a produir contes endolcits o “políti
cament correctes”, que a vegades ofereixen poc als lectors. Per sort, hi ha també editorials que s'atreveixen a treballar en projectes originals.
– Si poguessis il·lustrar un conte clàssic, quin t’agradaria que fos?
Qualsevol! Encara que si em fessis escollir dubtaria entre “Hansel i Gretel” (m'encanten els contes sobre menjar!) o “En Pere sense por” (m'encanten els contes macabres!)
– El conte que més t’explicaven quan erets petita és… Qui te l’explicava?
De petita a casa perseguia tothom per aconseguir un conte. Normalment acabaven cedint el meu iaio, que em comprava totes les setmanes una col·lecció de clàssics Disney que encara conservo, i la meva mare, que estava fregida d'explicar-me un cop i un altre el “Patufet”.
– Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series…
Sense cap tipus de dubte, una bruixa.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un que els dona als nens i nenes els contes que els interessen, els fan pensar, els fan llegir i els fan dibuixar.
– Resulta difícil obrir-se camí en el món de la literatura infantil?
Sí i no. És complicat fins a cert punt, ja que la competència és dura i per a treballar cal preparar-se a fons: fer un book, presentar-se a les editorials i exposant-te a que et rebutgin… El primer cop jo vaig visitar unes 20 editorials i només una es va interessar en aquell moment per la meva feina! Però si no et desanimes sempre surt alguna cosa, i un cop has començat a treballar es fa més fàcil. Tot i així, cal tenir en compte que per viure del dibuix no n'hi ha prou amb treballar molt: has de treballar molt, ser molt bo i tenir sort. Així que normalment et trobes compaginant diverses feines i això fa que sempre vagis curt de temps.
– S’estan preparant més contes de la Plis Plau? Quins són els propers títols?
Ara a principis de novembre surt la Plis Plau num. 10, que parla de la nit de Reis. I de moment la sèrie acaba aquí. Tot i així, és possible que més endavant la reprenem per a conèixer més coses de la vida al seu corral.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes?
Dibuixar! Del que sigui i pel que sigui! He tingut un últim any molt intens, amb llibres de text, el conte de Barcanova “Flairosa, la bruixa dels sabons”, l'última Plis Plau… fins i tot he fet dibuixos per a llibres de “Vickie el Viking” i per a una enciclopèdia de bricolatge. Ara treballo en un llibre de text i tinc al cap un parell de contes, i també he començat a fer algun mural per a cases, tant infantils com per a adults. Ja veus, qualsevol cosa.