Nascut a Roda de Ter l'any 1966, en Pep Montserrat és un il·lustrador amb una extensa vida professional. Dedicat al món de la il·lustració, però no necessàriament infantil amb un estil i un caràcter propis que el fan ser diferent de la resta. Una versió de la Blancaneus genial i al que m'encanatria veure fent versions d'altres clàssics, ja que li aportaria el seu propi toc personal. Us estil característic i treballat, i una persona molt amable que ha contestat així les preguntetes de l'Elefant Trompeta:
– De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Doncs sempre era una de les coses per les que solia destacar. Potser perquè era en la que hi posava més ganes…
Però això no vol dir que em fos fàcil, que ni ho era ni ho és.
– El teu currículum és molt extens. Quina etapa de la teva vida professional recordes amb més carinyo?
La veritat, em costa dividir una experiència continua en etapes. Però tinc, per sort, molts moments dels que en guardo records esplèndids, encara que han passat en etapes o èpoques diferents. I en tinc de l’actual moment i espero que en tindré també dels futurs, que tant de bo siguin molts…
– Què és el que et diverteix més de la teva feina?
Començar. Sense cap dubte. Em costa molt menys que continuar, que a vegades em resulta bastant difícil I pesat. També és veritat que això em manté molt despert per a provar formes o cannons nous per a evitar avorrir-me… i a vegades l’encerto i a vegades menys…
I també, a vegades el “què” que vols dir amb una imatge I el “com” ho dius et semblen encaixar sense fissures mentre ho vas fent… Aquests moments són també fantàstics.
Però vaja, que a mi el que m’agrada més és començar, provar… Mirar de fer tantes coses, adoptar tantes veus com sigui possible.
– Has fet una sèrie d’animació. Com vas viure l’experiència?
Intensament. Era molta feina, treballar amb molta gent i com a part d’una cadena marcadíssima i en un àmbit que m’era nou i en gran mesura estrany. Però d’allà en va sortir moltes coses bones, a part de la experiència propiament dita, excepcional. A més d’una sèrie de tv, tot allò que va significar més enllà de la producció: una gran amistat amb el Gusti, per exemple. I un coneixement més gran de tipus humans, o dels meus recursos en el dibuix, així com també limitacions… Vaig aprendre molt.
– Per a qui t’agrada més il·lustrar, per a nens o per adults?
No tinc preferència. M’agrada il·lustrar bons textos. I els bons textos es donen en el dos àmbits. I els dolents també, desafortunadament.
– Com fas les teves il·lustracions?
Combino en diferents proporcions alguns dels elements següents:
acrílic, llapis, làtex, vectors, Powerbook, paper, filtres, tisores, tinta, pinzell, aigua, gouache, rodet, scanner, capes, iMac, goma, papers antics I alguns més….
Segons els que triï en cada cas i com els barregi, en surt una cosa o una altra.
– El teu espai de treball és…
Massa sovint massa desordenat.
– Et va costar molt fer-te un lloc en el món de la il·lustració?
Doncs la veritat és que no, ja que em vaig adonar aviat que fer-se un lloc no podia ser un objectiu sinó una conseqüència. El que em va costar, i em costa, és fer que l’únic que depèn absolutament de mi, la feina pròpiament, estigui al màxim nivell que jo pugui donar en cada projecte.
– És complicat exercir de mestre o professor per a gent que vol fer el mateix que tu?
Al contrari. Jo només puc fer-ho amb qui vulgui fer el mateix que jo.
A mi m’entusiasma el que faig, i només puc transmetre aquest entusiasme si els que m’escolten estan disposats a compartir-lo. I això vol dir que ells també han de voler fer el mateix que jo faig.
Intento que pensin en el que fan i en com ho fan. I que entenguin que no hi ha un lloc on arribar sinó tants llocs com mans que dibuixen i caps que pensen. Però que només s’hi arriba treballant.
Al menys és el que jo crec, i creu també la gent amb el que tinc la sort de compartir aquesta responsabilitat a la Massana.
– Què va significar per tu el teu pas per la Massana com a alumne?
No vaig ser alumne de Massana. Vaig fer les proves d’ingrés, i les vaig passar, però no em van convalidar primer i vaig anar a fer disseny a una altra escola que sí que em va convalidar.
– De quin dels teus contes o àlbums il·lustrats et sents més orgullós?
Home, d’alguns… De La Blancaneus, Ms Rubinstein’s beauty, Orfeu i Euridice, El Regal o ara l’Odissea i El Nadal d’un nen del País de Gal·les, per exemple, me’n sento orgullós especialment però per raons diverses i de cap d’ells per sobre dels altres. I també me’n sento d’alguns que no són aquests…
– Quina és la situació de la literatura infantil al nostre país?
No t’ho sé dir. No sóc lector de literatura infantil. La il·lustració està donant espai a alguns molt bons artistes, però també a alguns que no tant… suposo que deu ser igual en la literatura infantil.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb una cultura més rica, no?
– Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè? Qui te l’explicava?
Tinc un vincle inesborrable amb la Blancaneus, però recordo que m’agradava molt dibuixar els personatges de l’aneguet lleig…
Els contes clàssics van associats a la veu de la meva mare, trinxant amb la punta dels dits el trosset de carn que, amb un trosset de pa amb tomàquet, intentava que m’empassés a veure si creixia…
– Has il·lustrat el conte de la Blancaneu , quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Potser l’aneguet lleig d’Andersen… O les faules d’Esop.
– Si fossis un personatge de conte series…
…
– Per acabar, quins són els teus propers projectes entorn a la literatura infantil?
Un text propi que estic ref
ent, un projecte inhabitual del que no puc parlar, i un llibre petitó per a La Galera, amb qui ja havia fet moltes coses i ara feia uns anys que no tornàvem a treballar junts i amb els que em fa molta il·lusió fer-ho de nou.