La Sílvia Ortega és una jove il·lustradora i animadora amb molta projecció i molt de talent. Ha treballat per a molts llibres de text d'un munt d'editorials diferents, ha fet coses per Imaginarium; i en el món de l'animació la seva carrera és força extensa.
Una noia que es sent com la Caputxeta i que com a molts grans il·lustradors els fascina el fantàstic món de l'Alícia en el País de les Meravelles. Una artista amb molt de cor que ha col·laborat en el Projecte "Humanitzem els hospitals", fent part dels murals que es poden veure en l'Hospital infantil de la Vall d'Hebron, un projecte d'allò més xulo on m'hi he trobat dos amics.
Una entrevista molt xula que crec que val molt la pena que us llegiu.
– De petita, ja se’t donava bé dibuixar?
La veritat és que m’agradava molt, de petita em passava hores i hores. Al meu pare se li donava bé el dibuix, així que una mica em ve de família
– Com vas començar en el món de la il·lustració?
Doncs gràcies al meu professor d’il·lustració, Ignasi Blanch, que va aconseguir que l’editorial Edebé es decidís a donar la oportunitat als que començàvem a il·lustrar i varem fer uns llibres de text, i des de llavors que no he parat…
– Què és el que més t’agrada d’il·lustrar?
Doncs una mica de tot, però crec que nens i animals s’emporten la palma, jeje
– He vist que has fet varies coses d’animació. Animació i il·lustració estan relacionats o són dos móns completament paral·lels?
Estan relacionats en quant s’ha de tenir una mínima base de dibuix i que t’ha d’agradar molt, però són feines totalment diferents; amb la il·lustració la feina és més creativa, fas els teus ninots. I amb l’animació t’has d’adaptar a l’estil d’un altre, però quan veus que el teu dibuix cobra vida fa molta il·lusió.
– Com et sents més realitzada?
Jeje, és una pregunta que em faig cada dia, la veritat es que no ho se, com sempre dic, tinc el cor dividit entre l’animació i la il·lustració
– De moment, has il·lustrat per a llibres de text de diferents editorials. T’agradaria il·lustrar contes i àlbums il·lustrats?
I tant! Però és difícil. Normalment les editorials confien aquest tipus de llibre als mateixos il·lustradors, i després la competència és dura amb tot el que arriba de fora. Els únics llibres d’aquest tipus que he fet han sigut per Imaginarium, i són llibrets amb il·lustracions de cançons, no es podria dir que és àlbum il·lustrat, encara que els he fet amb tota llibertat de tècnica i estil i estic molt contenta del resultat…
– És molt difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No és difícil si ets constant i sobretot insistent, s’ha de tenir molta paciència i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar.
– Has passat per l’escola Joso. Hi vas aprendre molt?
Doncs vaig anar per fer un curset d’animació tradicional. Recordo el primer dia de classe que ens van fer animar el Bugs Bunny, i vaig tornar flipada a casa, llavors vaig saber que això era lo que volia fer , i sí , vaig aprendre molt, de fet va ser acabar el curs i començar a treballar a un estudi d’animació i ja porto 11 anys a l’ofici!
– On vols arribar com a il·lustradora?
M’agradaria fer àlbums il·lustrats. I també fer projectes propis, que per cert, en tinc un esperant a tenir una mica de temps per acabar-lo i moure’l per editorials. És un conte molt divertit.
– Quin il·lustrador admires?
Uf, tinc molts! Hi ha tants d’il·lustradors que m’agraden que el que faig és anar sovint a l’Abacus a veure novetats i fer compres… d’aquí a res ja no podré entrar a casa de la quantitat de llibres que hi ha.
– Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Perquè?
L’Alícia. De petita em vaig enganxar a la pel·lícula que va fer Disney i després de llegir el llibre em va agradar molt més. M’encanten aquests móns sense sentit i personatges tant estrambòtics…
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant bona, encara que als editors els hi falta apostar per llibres fets amb il·lustradors i escriptors d’aquí, com fan per exemple en França o Alemanya, en comptes de comprar tant llibre estranger assegurant-se l’èxit de vendes…
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb nens que gaudeixen de la infantesa i grans que recuperen la seva.
– Si fossis un personatge de conte series…
La caputxeta
– Quin era el conte que t’explicaven de petita? Qui te l’explicava?
La meva família és andalusa, i cada nit li demanava a ma mare que m’expliqués el conte del “Garbancito” i quan acabava jo li deia: “ Otra vez! Otra vez!”