Il·lustrador polifacètic i amb una gran producció. Un estil molt personal, divertit i adequat a cadascún dels mitjans que se li proposen. Des de les il·lustracions per als més petits, fins als cartells per fetes majors i actes similars, des de logotips fins al Disseny d’un llibre de text complert… Hi ha dos Ricards, el gràfic i l’il·lustrador. Vosaltres amb quin us quedeu? Jo ho tinc molt clar…
Unes respostes molt interessants, completes i intel·ligents, espero que us agradin:
– Com vas començar en el món de la il·lustració?
Hi hauria una primera època amb la que compaginava escola Massana i feina amb estudis professionals de disseny Gràfic,
I la segona quan em vaig establir com autònom, d’aquesta segona ja fa 10 anys. Per treballar directament amb il·lustració, amb editorials i publicitat.
– Què és el que més t’omple de la teva feina?
Quan acabes el projecte, sigui quin sigui, seure’m davant i no
deixar de mira’l.
Per què es una situació molt estranya d’explicar però veure tot aquell espai creat a base de colors textures i formes pugui representar una atmosfera d’una història i a sobre crear sensacions… no sé…
– He vist que fas de tot, il·lustracions per a llibres de text, il·lustració per a llibres infantils, cartells, il·lustració científica… Què és el que més t’agrada? Quina d’aquestes feines resulta més fàcil aconseguir?
Mira no ser què dir-te, de fet totes m’atrauen. Si em tingués de quedar amb una, escolliria els cartells. Potser és el que m’apropa al meu punt de partida: la pintura.
– També he vist que maquetes i fas logotips, quin dels dos móns prefereixes? El “Ricard Gràfic”, o el “Ricard Il·lustrador”?
– De fet el dos, i te’n podria afegir un tercer que és la fotografia. No puc evitar-ho, sóc massa inquiet. Prefereixo la il·lustració, però sense descartar les altres dos
disciplines com a fonts d’inspiració, recursos gràfics m’aporten coses diferents als meus treballs.
– Com fas les teves il·lustracions?
Sempre hi ha aquell punt de reflexió, desprès haver llegit el text.
I una inspiració musical, si pot ser de Tom Waits de fons. Tanco els ulls i intento imaginar-me l’escena amb els personatges amb moviment. Intento captar aquell moment i desprès recrear-lo en dos dimensions…
– Treballar per la Revista Cavall Fort o Tatano, et dóna molt prestigi en el món de la il·lustració en català?
No sé si prestigi, però difusió dins el món editorial sí. Agraeixo molt la confiança que tenen en mi des de la primera col·laboració i per altra banda crec que molts il·lustradors a Catalunya han tingut l’oportunitat d’aparèixer per les seves pàgines, i això és el que més em satisfà, il·lustrar per una revista que per mi és un referent i una aposta tant pels il·lustradors autòctons com pels foranis.
– Quina és l’obra de la que et sents més orgullós?
Un Cartell de la festa Major de Gràcia del 1995, pel que representa i pel que em va representar a mi personalment en la professió. De totes maneres n’hi ha moltes d’altres, és difícil escollir
– Si haguessis de triar un conte popular per a il·lustrar,
quin seria? Perquè?
El Patufet, pel conte i tot el seu contingut, pel nom per la revista
En Patufet (1904-1938). Però sobretot pel personatge, petit. Però que sempre supera les dificultats, per molt complicades que siguin.
– Quin era el teu conte preferit de petit?
Més que un conte, un còmic: “les aventures d’ Espiru i Fantàstic” (més el Marsupilami I’Espip). Encarà no sabia ni llegir i ja estava obsessionat per aquest còmic, de fet, encara n’estic. A més, la primera edició que em caigué a les mans es del any 1968 adaptada per l’Albert Jané. Part d’aquesta influència és culpa d’un tiet de la meva mare que me’ls va regalar al veure el meu interès
– La situació de la literatura infantil al nostre país és…
Lluitadora i persistent i crec que amb tendència a l’obertura, és a dir, d’acceptació de noves formules. Tenint un país com França tant a prop crec que en aquest camp ens aporta moltes solucions i influències
– Un país amb bona literatura infantil és…
És un país obert, tolerant i intel·ligent, però sobretot imaginatiu. La proba l’estic vivint en primera persona amb el meu fill (de 3 anys). Tan la seva mare com jo mateix i evidentment per l’entorn de casa, ell sempre ha tingut un contacte amb el contes i la música i això desperta molt la seva imaginació.
Fa uns dies va aparèixer un article a un diari català que parlava de dues noves editorials a Suècia. Cito textualment: Dues editorials de literatura infantil que destrueixen els estereotips sexuals. Els seus responsables pretenen oferir als nens “models més amplis” és a dir, històries ni roses ni blaves.
Si fossis un personatge de conte, series…
El Patufet
L’espai on treballes com és?
Acollidor i envoltat de llibres, ordinadors, pintures i pinzells, una calaixera molt gran per endreçar els munts de papers que tenim i sobretot amb molta llum natural. Un espai ple de records…
– Per acabar, quins són els teus propers projectes més immediats?
Com a més immediat un llibre de text, però el que més m’entusiasma és el projecte personal de llibres: escrits i il·lustrat per nosaltres mateixos. I dic nosaltres perquè és un projecte que estic fent conjuntament.