Quan vaig saber d’aquesta exposició, de seguida m’hi vaig animar a anar-hi. Diversos il·lustradors novells, alumnes d’Ignasi Blanch, presentaven les seves il·lustracions sobre la diferent visió que es pot obtenir dels herois dels contes clàssics que tots coneixem: els nans de la Blancaneus d’allò més pressumits, el llop de la Caputxeta anat a teràpia amb el seu psicòleg, el príncep de la Blancaneu convertit en tot un cirurgia, un Sant Jordi atemorit per un petit llangardaix… Idees molt bones i algunes de les il·lustracions d’allò més interessants.
Em quedo amb unes quantes com la dels Nans pressumits, la del Barbablava convertit en perruquer, el llop de la Caputxeta… Molt xules.
Tots ells, però amb el seu estil han fet una molt bona feina: la Sandra de la Prada, amb el llop de la Caputxeta; la Mayra Aguilar amb l’Alí Babà; Zoel Fornier amb el seu Sant Jordi covard; Ona Caussa amb el príncep de la Blancaneu; Vicki Robertson amb en Tarzàn cantant; l’Inés Sánchez amb l’Ogre de la Favera; ALbert Vitó amb els nans de la Blancaneu; Marcela Burgos i el seu Barbablava; Neus Caamaño i el seu Nan Belluguet (Rumpelstilskin); Cristina Garcés i un altr príncep, aquesta vegada el de la Bella durment; el de la Ventafocs per Ane Zaldivar; la Bárbara Castro ens fa una versió de la generositat de l’Ogre d’en Polzet; la Maite Gurrutxaga ens porta un Papus molt especial; i l’Eva Sánchez un Capità Garfi genial que ha après a fer servir el sue garfi per fer mitja.
Idees molt bones, felicitats a tots!