PITU ÁLVAREZ: "Un il·lustrador és algú que fa màgia amb la imaginació"

24 març 2009
0

pitu_homeEn Pitu Alvárez va nèixer a Sabadell al 1974, l’any 2003 la seva passió per la il·lustració es va despertar amb força, i després de molta feina feta, de molts cursos, de molt i molt dibuixar, sembla que de la lavor plantada en van naixent els seus fruits. Una de les seves darreres publicacions Nara, és una autèntica delícia, és bonic, és dolç.

Té un estil molt maco i amb molt camí i molts projectes per fer, si el voleu conèixer una mica més, llegiu i veureu:

 

Quan fa que et dediques al món de la il·lustració? Com vas començar?
Doncs ja vaig començar a dibuixar des de molt petit, però no va ser fins que vaig voler fer un llibre que em vaig adonar que em feia falta aprendre la tècnica de la il·lustració. Al 2003 vaig començar el primer curs, i em va fascinar tant,  que encara no he parat.

Que prefereixes el món del còmic o de la il·lustració infantil?
Durant uns quatre anys vaig fer molt de còmic. Ara mateix sí que m’interessa molt  més la il•lustració.

Has fet un curs amb l’Ignasi Blanch, què has arpés d’un il·lustrador amb una trajectòria com la seva?
L’Ignasi va ser la persona decisiva, és el que em va ensenyar a fer que els meus dibuixos parlin, i em va donar una bona empenta al món professional, li estic molt agraït.

naraNara, és una dels teus darrers projectes publicats, què ha suposat per tu?
Bé doncs, Nara ha estat per mi com el primer gran repte assolit amb èxit i això m’ha donat molta força. Té a veure amb tot el procés de començar il•lustració, aprendre-ho tot dels mestres (Ignasi Blanch, Lluís Farré, Rebeca Luciani…), picar les portes de totes les editorials any rere any, etc., fins que es va editar. A més, Nara, és una reduïda autobiografia vista des dels ulls d’una nena, on he deixat molt de sentiment i passió.

On estàs i on vols arribar com a il•lustrador?
Estic en un punt actualment en que veig que estic recollint tot allò que he estat sembrant  i no paro de treballar amb editorials i altres entitats. M’agrada poder fer veure la vida des d’una altra perspectiva, educar i sobretot continuar aprenent, descobrir noves coses i passar-m’ho molt bé!

katze2El teu il·lustrador preferit és…
Tal com amb la música, em va per èpoques i estils, però sí que citaré alguns com Merlin, Kveta Pacovska i Javier Zabala.
El teus estil és molt definit o canvia en cada projecte?
canviar i utilitzar noves tècniques amb cada treball, sinó seria molt avorrit, però sí que hi ha una línia personal que fa que es reconegui l’estil.

Quin conte clàssic t’agradaria il•lustrar? Perquè?
Sincerament, m’interessen moltes històries, ja siguin clàssiques o no, inclús m’interessen molt més les que no ho són perquè prefereixo innovar amb històries que encara no estiguin inventades.

Si fossis un personatge de conte series…
De vegades em sento una mica com Alícia al país de les meravelles, que està sempre vivint els somnis… Però també m’identifico amb Oliver Twist o amb el Patufet.

Un il·lustrador és…
persona que il·lustra, entre moltes d’altres coses, és algú que fa màgia amb la imaginació i que és capaç de transmetre-ho i donar-ho als demés.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
La veritat és que no la veig molt optimista comparada amb altres països veïns, tot el circuit va molt lent i caldria potenciar els nous talents i editorials petites que aposten per propostes més arriscades i educatives.

– Un país amb bona literatura infantil és…
França, Alemanya, Bèlgica…

emilio– Per acabar, quins són els teus propers projectes? Què se’n pot saber?
Per començar, estic a punt de publicar un altre llibre, Emilio, amb Andrés Paniagua com a escriptor. Aquest abril sortiran dos llibres de text amb les meves il•lustracions, i també estic treballant molt en un parell de projectes personals, així com en un curtmetratge d’animació en 2D i 3D. També estic preparant alguna exposició per les Illes.



Comentaris

Deixa la teva opinió

<