L’Ignasi de petit ja dibuixava, va marxara Berlín el 1988 per tal de formar-se, hi va etsar durant cinc anys, allà va decidir que es volia dedicar al món de la il·lustració quan tornés a Catalunya. Durant aquell temps a Alemanya va conèixer a autors i il·lustradors amb els que va poder establir amistat.
Actualment viu a Barcelona de la il·lustració, a la vegada que també es professor d’aquest dífícil art. Una persona molt activa amb un munt de projectes i iniciatives al darrera, entre les que destaquen el darrer cartell i participació en la segona Trobada d’il·lustradors que es farà a Gràcia per Sant Jordi; l’exposició “Prínceps, herois i valents”, i la seva selecció a la Biennal d’il·lustració de Bratislava. Un il·lustrador que per sobre de tot estima la seva feina, i això es nota en la seva manera de pensar i de contestar les preguntes que li he pogut fer:
– Per començar, explica’ns, com vas decidir que volies ser il·lustrador? Quan temps fa d’això?
Crec que ho vaig decidir a Berlín. Estava ampliant els meus estudis i vaig pensar que al tornar a Catalunya, intentaria treballar com il·lustrador. Vaig marxar a Berlín l’any 1988 i vaig tornar per viure a Barcelona al 1993. Fou durant aquests anys. Tot i que des de petit dibuixava sense parar i el meu somni era arribar a ser dibuixant!
– És complicat fer-te un lloc en aquest món?
És un treball lent, disciplinat i constant. Es necessita voler-ho molt i tenir clar quina és la fita.
– T’han seleccionat per participar en el Biennal d’il·lustració de Bratislava, què significa això per tu?
Estic realment molt content. No m’ho esperava i el llibre seleccionat “Alícia” és un llibre que estimo molt i estic content de poder mostrar les il·lustracions originals a Bratislava.
– S’acosta Sant Jordi, i per segon any es realitza a Gràcia la trobada d’il·lustradors. L’any passat ja hi vas participar i aquest any hi fas el cartell. Què et sembla aquesta iniciativa? Què suposa pels il·lustradors que hi participen?
Aquest any faig el cartell i tornaré a ser-hi! Em sembla una iniciativa necessària i sobretot per a ubicar en un espai concret a la gent que treballem en il·lustració. Les escoles, els pares, els bibliotecaris i gent en general interessada en la literatura infantil i juvenil, sap on trobar als il·lustradors en una data tant senyalada.
– Has tingut la idea de fer una exposició, “Prínceps, herois i valents” en la que s’intenta replantejar el rol dels personatges de conte masculins. Per tots els que hi volem anar, amb què ens trobarem?
Una mostra de catorze il·lustracions de contes clàssics de la literatura infantil i juvenil on es proposa una visió alternativa als rols estereotipats. Fetes amb tècniques diferents per joves il·lustradors. Tots ells han estat alumnes meus i crec molt amb el seu treball.
– Per ser bon il·lustrador cal…
Estimar els llibres, treballar molt i molt, dibuixar cada dia, viure amb il·lusió i també llegir, viatjar tot el que es pugui, conèixer realitats diferents, saber idiomes, cuidar als amics…
– Un il·lustrador neix o es fa?
Es pot néixer amb capacitats i predisposició, però cal educar la sensibilitat, adquirir coneixements i un llenguatge professional. Estar segur del valor dels colors, del traç, la composició, continguts, figura, fons…
– De quin dels teus projectes estàs més orgullós o recordes amb més carinyo? Perquè?
Ara mateix estimo especialment “Alícia”. Fou un projecte que volia fer i vaig convèncer a l’escriptor Àngel Burgas per a treballar conjuntament i després vam aconseguir fer-lo realitat, amb una edició molt bona i acurada.
Estic també molt content del llibre “Fill de Rojo”, guanyador del Premi Llibreter.
– Una de les preguntes que acostumo a fer és “quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?”, la majoria d’il·lustradors em parlen de l’Alícia en el país de les meravelles. Tu tens la sort de ja haver-la il·lustrat. Què va significar per tu? També era el teu clàssic preferit? Quin altre t’agradaria il·lustrar?
Com a clàssic i a part de l’Alícia, he il·lustrat “La Blancaneus”. Alícia és un llibre que m’agradava, però que de petit no entenia del tot. Tota aquella tropa de personatges estranys, parlant i dient bestieses a una nena innocent, no era fàcil d’entendre, però m’atreia moltíssim. Per mi fou un plaer comptar amb el text i la complicitat de l’Àngel Burgas per fer un àlbum il·lustrat, reinterpretant, d’una manera molt poètica, el text original de Lewis Carroll.
M’agradaria il·lustrar “El llibre de la selva” de Rudyard Kipling o “Mujercitas” de Louisa May Alcott. També una nova versió de “La Ventafocs”.
– Si fossis un personatge de conte series…
No ho tinc clar. De petit m’identificava amb Mowgli, del “LLibre de la selva”.
– Un il·lustrador és…
Una persona que estima l’art, estima dibuixar sobretot i té alguna cosa a dir. Un observador il·lusionat amb la vida i feliç per poder representar-la amb un llapis.
– Què és el que canviaries de la teva feina?
M’agradaria tenir més temps i anar amb menys preses.
– Què et queda per fer que encara no hagis provat en el món de la il·lustració?
Vull pensar que moltes i moltes coses. Vull seguir aprenent. He conegut il·lustradors alemanys amb qui he fet una bona amistat, Jutta Bauer per exemple i m’agradaria poder tenir una col·laboració en un mateix llibre. Tot arribarà!
– Tens un estil molt característic i definit, què és el que et permet aconseguir-lo?
Dibuixar molt, i tenir clar com ets i què vols explicar amb els teus dibuixos.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Vull pensar que és un moment amable, malgrat econòmicament és una feina molt poc remunerada i els preus s’han estancat ja fa temps. Per altra banda, es comencen a estimar els àlbums il·lustrats i hi ha una gran diversitat d’estils, formats i criteris. Evidentment estem molt endarrerits en relació a altres països, com França per exemple, però per això hem de continuar avançant i fent propostes renovadores.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb bona literatura és el que coneix als seus escriptors, als seus il·lustradors i els promociona tant com les propostes culturals dirigides als adults.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes? Què se’n pot saber?
Vaig realment “de bòlit”. A part de participar, per vuitena vegada, al Saló del llibre de Saarbrücken (Alemanya) al mes de maig, tinc un nou àlbum il·lustrat amb l’Àngel Burgas i dos novel·les juvenils de l’escriptora Lolita Bosch. També un parell d’àlbums amb temes molt particulars que han de sortir dintre d’aquest any!