La Bernadette Cuxart, a part de ser la il·lustradora de la sèrie del Llop Pepito, és molt més. Una il·lustradora de cap a peus amb molts i bons projectes a les seves esquenes. Amb un estil nét, bonic i colorista, les seves il·lustracions ens acosten a les aventures dels seus personatges. Una enamorada dels infants i del seu món, i una apassionada de la seva feina; una feina que relaciona les seves dos passions: la il·lustració i els nens; per ella no perdre-hi el contacte esdevé bàsic. Per a qualsevol enamorat de la docència o del món dels infants també. Una il·lustradora que encara ha de fer aquell projecte del que se’n senti 100% orgullosa, difícil quan el grau d’exigència és molt alt.
Una entrevista que ens permet conèixer no només la Bernadette il·lustradora, sinó la persona que hi ha darrera, llegiu i us encantarà encara més:
– Com vas començar en el món de la il·lustració?
Quan vaig acabar d´estudiar magisteri, volia seguir estudiant alguna cosa més però relacionada amb l´art. Però com que “Belles Arts”,no m´acabava de convèncer (no volia fer ni escultura ni pintura,…), aleshores vaig entrar a l´escola de la LLOTJA per a fer estampats (de roba). Mentre feia el curs comú van dir que es creava una nova especialitat: Il.lustració. Era just el que jo volia fer! O sigui que allà em teniu: la primera promoció …
Un cop vaig acabar, cap a buscar feina per les editorials amb la carpeta sota el braç… això sí que costa. Però vaig tenir sort: a l´Editorial Edebé necessitaven una persona per al departament d´il.lustració (per a preparar la feina pels il.lustradors…)(potser em va anar bé tenir el magisteri…), i m´hi vaig quedar cinc anys!. Allà no dibuixava, però vaig acabar d´aprendre el que no em van ensenyar a l´escola. I em va anar molt bé per veure com funciona tot plegat, des de la prespectiva de l´editorial.
Al cap de cinc anys vaig marxar de Barcelona per anar a viure a Sagàs on visc ara. I era el moment de començar: ells mateixos (Edebé), em van donar les meves primeres feines d´il.lustració. I com que si tens alguna cosa publicada sembla que et facin més cas, mica en mica vaig anar treballant per altres editorials. I d´això ja fa dotze anys.
– Il·lustrar significa…
Per alguns (i abans era així) és fer un dibuix que acompanyi a un text (com a ornament).Però per a mi és molt més: la interpretació (plàstica) personal d´un text. Per a mi és una forma d´expressió, la teva manera de dir les coses. I no cal que sigui un text, pots il.lustrar una melodia, un paisatge,un sentiment, un altre dibuix…
– De quin dels teus projectes et sents més orgullosa o recordes amb més carinyo?
De tots i de cap alhora. M´explico: tots els començo amb molt de carinyo, amb molta il·lusió, sigui el que sigui. Però el resultat final mai m´acaba d´agradar, sempre hi trobo “pegues”, sobretot pel color, que gairebé mai s´ajusta a l´original. Potser “En Joan Brut” de Barcanova és un dels més “fidels”. I tots els contes que he fet d´aquest estil (curtets), com que és el que m´agrada més de fer, són els que els tinc més carinyo.
També li tinc carinyo al recull de contes que vaig fer per Timun Mas “Explica’m un conte 4” (que ara es diu : “Explica´m un conte de Reis i Princeses”). És força antic, i no és que n´estigui molt orgullosa, però el vaig fer bastant al principi de començar, i va ser com un somni que em donessin l´oportunitat d´il.lustrar un recull de contes clàssics.
I evidentment al que li tinc un carinyo especial és al “Llop Pepito” . Un personatge que vaig crear per a la col.lecció que edita Barcanova i que la Maria Mercè Roca n´és l´autora. És com un fill…
Però el projecte que pugui dir que n´estigui orgullosa, crec que encara l´he de fer…
– De petita ja se’t donava bé dibuixar? Era la teva assignatura preferida al cole?
Sempre m´ha agradat dibuixar i pintar (el color sempre ha estat molt important per a mi).
La meva àvia conservava un dibuix meu que vaig regalar-li als 18 mesos. Eren uns traços petits, força definits, on dibuixava la meva familia.
I també recordo que quan estava malalta (que era força sovint), disfrutava ordenant i fent punta als llapis de colors. En tenia un munt, perquè sempre en demanava, no en tenia mai prou…
No sabia a què em dedicaria de gran, però per a mi mirar i remirar els dibuixos dels meus contes, era un gran plaer.
I tot i que crec que no sé dibuixar (n´estic del tot convençuda), sempre treia excelents en dibuix i plàstica. Suposo que l´atracció i l´amor que tinc al dibuix i a la expressió plàstica, ha substituit la manca que tinc en l´agilitat per el dibuix. O sigui , que és més important que t´agradi dibuixar, que no pas saber-ne…
– El món dels infants és especial perquè…
Els infants…! Són el millor que hi ha, són la vida. Són tan purs, tan nets, tan “frescos”, tan autèntics, tan “tal qual”… Quan creixem ho anem perdent tot, ens anem espatllant. Entenc profundament en Peter Pan i el seu desitg de no creixer mai.
Jo sempre he volgut conservar alguna cosa d´ells i de la seva màgia. I crec que la millor manera de fer-ho és estar sempre en contacte amb ells d´alguna manera o altra.
Per a mi són el centre de la meva vida. Treballar per a ells és tot un privilagi.Jo hi estic “enganxada” i espero no “desenganxar-me’n” mai.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Suposo que no ens podem queixar (no està bé queixar-se), però no estaria malament una “empenteta”. Aquí tenim bons professionals en tots els secctors relacionats amb la literatura infantil per a “inflar-ho” una miqueta més…
I si tots (pares, mestres, professionals,…) hi possessim una mica més de part nostra, potser aniria millor. (I això ho dic més com a mare).
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb cultura i un país amb futur. Els nens són el futur.
I despertar el interès per la lectura de petits, vol dir mitja feina feta…
– Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Sens dubte seria un conte del meu autor clàssic preferit: Hans Christian Handersen. M´agradaria moltíssim “la princessa del pèssol”. El trobo genial! Però també m´agradaria “la noieta dels llumins”, o “el vestit nou de l´Emperador”. Seria un somni.
– Si fossis un personatge de conte series…
És curiós, perquè des que visc al camp m´he sentit com si fos la Rínxols d´or ( i no és que tingui els cabells rossos). Potser estaria bé la Bella dorment. És que els il·lustradors passem molta son. I no estaria malament que després d´una bona dormida vingués un noi guapet, et fes un petó i et solucionés la vida, no?
Però de fet, no és un conte que m´agradi especialment. Això de no fer res no va amb mi. Potser em cau millor la Ventafocs. Hi ha una mica més de màgia en aquest conte.
El que tinc clar és que a mi m´agraden els contes que acaben bé.
– Com és el teu espai de treball?
Força desendreçat! Acumulo molts i molts papers, i de tant en tant he de fer endreça per no quedar colgada…
Treballo a casa, en un racó per a mi. Amb molta llum natural, i molta natura al meu davant.
– Has fet un conte amb Bromera en que parles de l’època medieval. Com va sorgir aquest projecte?
Va ser un encàrrec. Forma part d´una col.lecció de 12 contes, i em va fer molta il.lusió que em demanessin de fer-ne un. Em va agradar molt de fer-lo. M´encanta fer aquests tipus de contes, són com “caramelets”.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes?
En aquesta feina és molt difícil predir les feines. Saps el que fas ara, però mai el que faràs. Ara estic fent una cosa que em fa molta il.lusió, perquè és com una sorpresa. I no en vull parlar fins que surti. Està relacionat amb un dels meus fills 😉
També tinc al cap algun projecte que m´agradaria poder fer. Potser podré passar-lo al paper algun dia …