Nascuda a Barcelona l’any 1972, l’Àfrica Fanlo és il·lustradora de molts projectes interessants: ha fet per Oxfam els seus contes de valors; així com ha publicat “La reina dels micos”, inspirat amb Sri Lanka abans del tsunami; ha publicat per Tretzevents i Cavall Fort; ha fet revistes, catàlegs… En fi, una il·lustradora amb llarg recorregut en el món de la literatura infantil, amb molt per dir i molt per fer.
Va estudiar Belles Arts, fet que li va permetre formar-se, i finalment es va decidir en fer-se un lloc en aquest bonic món. Li agradaria il·lustrar “Les sabatetes vermelles” per tenir un tema central interessant i per no ser gaire versionat. Fresca, colorista, compromesa i multidisciplinar, així és l’Àfrica i així m’agradaria que la descobríssiu.
M’han agradat molt les seves respostes i espero que a vosaltres també.
– Vas estudiar Belles Arts especialitzant-te en pintura i després en gravat. Com vas poder aplicar tot el que vas aprendre aleshores en el món de la il·lustració infantil?
Haver estudiat pintura i gravat em va donar molts referents, tant tècnics com històrics. El més important però va ser que vaig desenvolupar una certa manera de mirar el món.
– Com vas decidir dedicar-te al món de la il·lustració?
Després d’acabar els estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, vaig tenir la necessitat de recuperar una iniciativa que des de ben petita em corria pel cap, il·lustrar contes. Un bon amic de la Universitat que treballava com a il·lustrador em va motivar a entrar en el món editorial. Vaig veure que era possible treballar dibuixant i pintant, aplicant els meus coneixements.
– Van ser molt complicats els inicis?
La veritat és que no. Vaig començar a mostrar les meves feines a les editorials i revistes que llegia de petita, Cavall Fort i Tretzevents, on vaig poder publicar de seguida les meves il·lustracions. Això em va donar seguretat per seguir trucant portes a altres llocs. La il·lusió de poder treballar del que m’agradava em va donar molta empenta.
– Com et defineixes com il·lustradora?
És difícil definir-me, però puc dir que m’agrada ser una il·lustradora multidisciplinar. No m’agrada tancar-me en un estil o una forma de veure, tot i que a vegades és inevitable. Sovint em diuen que el meu treball és molt pictòric i que hi ha un cert gust pel color i el paisatge. És evident que el color i les textures són molt presents en els meus treballs.
No sóc gens realista, i en les meves il·lustracions hi predomina més la imaginació que la descripció.
– Quina és la tècnica que més predomina en les teves il·lustracions?
Crec que fins ara les tècniques pictòriques amb acrílics, tot i que sóc molt tasta olletes i m’agrada provar noves maneres de treballar.
– El projecte que recordes amb més carinyo…
“La Reina dels Micos” és un dels meus llibres preferits. Un estiu vaig viatjar a Sri Lanka, i em va venir la idea crear un conte que permetés mostrar als nens d’aquí com vivien els nens d’allà. Com que no em veia amb cor d’escriure el conte jo sola, vaig explicar-li la idea a l’Anna Manso, amb la qual ja havíem col·laborat varies vegades. La idea li va semblar interessant i va escriure el conte que jo tenia al cap. A més a més amb la publicació del llibre vam donar suport als països afectats pel Tsunami.
– I el que et va donar més maldecaps?
“El Mur i el dragó” de Joan de Déu Prats. És una història preciosa, però tota l’acció passa en un mur de pedres. Em va costar moltíssim que totes les pàgines no semblessin la mateixa. Si ara l’hagués de tornar a il·lustrar el faria molt diferent.
– Com és el teu espai de treball?
El meu espai de treball és molt íntim. Ple d’imatges penjades a les partes, petits objectes, fotografies, joguines etc… I una paret enorme on hi tinc la meva biblioteca. A vegades hi ha un caos impressionant, però després de les entregues m’agrada molt reordenar i posar-ho tot a seu lloc.
– T’agradaria il·lustrar contes clàssics com la Blancaneus, el Patufet, la Ventafocs…?
M’encantaria poder il·lustrar un conte popular. Els contes populars estan carregats de simbologia, i de missatges soterrats. Amb els anys els hem anat dulcificant, reversionant, però continuen tenint molta força i transmeten aprenentatges molt potents que permeten crear imatges amb molt de contingut.
– Per quin t’agradaria començar? Perquè?
“Las zapatillas rojas” o “Les sabatetes vermelles” de Hans Christian Andersen
M’agradaria il·lustrar-lo perquè crec que no hi ha cap publicació il·lustrada d’aquesta història, i també perquè el tema central que tracta m’interessa moltíssim. Crec que és un dels contes més durs que conec, amb la seva brutalitat aconsegueix que el lector posi molta atenció en el missatge final. Suposo que hi ha varies versions, però us recomano una versió que s’inclou en un recull de contes populars comentats per Clarissa Pinkola Estés, “Mujeres que corren con los lobos”.
– Si fossis un personatge de conte sen dubte series…
Alicia de “Alicia en el país de les meravelles”
– Què és el que ha de tenir un bon il·lustrador?
Autoconeixement, capacitat per generar imatges que expliquin conceptes, sentit del joc, imaginació, creativitat i el do de reordenar el món amb la seva mirada. A part l’ha d’acompanyar la tècnica, sigui quina sigui.
– Què et queda per fer en el món de la il·lustració infantil?
Doncs em queda moltíssim per fer. Tot i que fa anys que m’hi dedico sempre tinc la sensació de que encara em queda molt. Suposo que no es deixa mai d’aprendre en aquesta professió.
Una de les coses que més m’agradaria és donar vida als meus dibuixos, animar-los. Tinc algun projecte entre mans, però es necessita temps, molt de temps.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Sens dubte el meu referent és França. No deixeu de visitar la fira del llibre infantil de Montreuil, i sabreu de què us parlo.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Actualment encara no tenim el nivell que hi ha a altres països. És evident que aquí no es valora prou aquesta professió. És un tema cultural i d’educació. La literatura infantil encara es considera la germana petita de la literatura per adults. Les editorials d’aquí, tot i que van fent noves propostes més arriscades, no tenen la mirada oberta que hi ha a altres països. Esperem, però, que poc a poc això vagi canviant i la literatura infantil i els seus autors siguin valorats com es mereixen.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes? Se’n pot saber alguna cosa?
Durant els pròxims mesos faré una col·laboració amb cinema. El cartell, els títols de crèdit i algunes imatges il·lustrades que apareixeran a la peli. Estic molt il·lusionada amb aquest projecte perquè suposa endinsar-me en el món de les imatges en moviment. Serà una experiència nova per mi.