Avui us porto un projecte d’una fotògrafa que em va descobrir el meu xicot i que m’ha semblat d’allò més interessant.
Jo sovint comento que els finals Disney sovint són massa endolcits, de fet la majoria dels contes de fades, tal i com arriben avui dia als nostres infants ho són. D’això també en parla l’obra de Boscos endins, en la seva segona part. De fet, és una espècies de continuació dels contes clàssics. Realment, un cop acaben, després van ser feliços per sempre més.
No sempre és així, i sovint la vida real s’allunya d’aquests utòpics finals. Amb aquestes fotografies, Dina Goldstein pretén acostar les princeses Disney al món real, amb problemes reals, amb problemes de les dones que ens envolten dia rere dia: violència de gènere, malalties, complexe d’inferioritat, operacions estètiques…
Farts de la típica imatge de princesa desvalguda i enamorada, incapaç d’ensortir-se’n per sí sola i amb l’únic objectiu d’enamorar a un jove príncep que li tregui les castanyes del foc, aquestes imatges ens mostren com: la Bella Dorment acaba en un geriàtric en la que el seu príncep blau s’ha fet vell i encara està esperant que desperti; la Blancaneus acaba criant a un munt de fills amb un marit que l’únic que sembla que sap fer és mirar la televisió; la Ventafocs perduda en un bar de carretera; la Rapunzel malalta i perdent tota la seva cabellera; la Caputxeta amb problemes d’addicció al “fast food”; la Jasmine convertida en terrorista; i la Bella, acomplexada per ser sempre la més bonica de totes, amb un munt d’operacions de cirurgia estètica al damunt.
Unes fotografies que critiquen a la societat actual i als models que oferim a les nenes d’arreu del món. Una mica cruels? Potser sí, però al cap i a la fi, un treball molt interessant que ens fa reflexionar en tot plegat.
