Elefant Trompeta

“Vet aquí una vegada hi havia un matrimoni molt pobre del que va néixer un fill molt afortunat. Es va vaticinar que quan complís 14 anys es casaria amb la filla del Rei. Un dia el Rei passava per allà on vivia el nen i els pares orgullosos li van explicar la profecia.
El Rei els va prendre el fill dient que el cuidaria i el va tancar en una capsa i la va llançar al riu, però la capsa no es va enfonsar i va anar a parra riu avall, on es va topar amb la presa d’un molí i un dels mossos va recollir la capsa. En obrir-la els moliners van veure que era un nadó i el van cuidar durant molt i molt temps.
Passats 14 anys, una tempesta va sorprendre al rei que va anar a refugiar-se al molí, i en veure el jove noiet va preguntar als moiners si era fill seu. Els moliners van explicar el que va passar fa 14 anys i el rei en saber que era el pretendent que no volia per la seva filla, els hi va demanar als moliners si li deixarien que el jove portés una carta a la reina per dues monedes d’or.
Dit i fet, el noi es va posar camí de palau amb la carta, es va perdre enmig del bosc i va anar a refugiar-se a la casa d’uns bandolers que en llegir la carta van veure que hi posava que matessin al noi que portava la carta. Els bandolers, que no tenien tan mal cor, es van apiadar del noi afortunat i van canviar la carta per una que posés que el jove s’havia de casar amb la princesa.
En arribar a palau, la jove princesa va quedar encisada pel noi i de seguida la van casar amb ell. S’havia complert la profecia i el noi amb 14 anys s’havia casat amb la princesa. El rei al tornar del seu viatge i veure el que havia passat, es va adonar que algú havia canviat la carta, el noi va dir que potser havien estat els bandolers.
El rei, intentant buscar una mort segura pel jove, el va enviar a la casa del dimoni a buscar-hi els Tres pèls d’or del Diable. Dit i fet, el noi es va posar en camí.
Va arribar a un poble on tothom estava molt i molt trist, ja que resulta que la font de riquesa del poble era una font de la que manava vi, i ara s’havia assecat, el noi va dir que no els podia ajudar ara, però que de tornada ho faria.
Un segon poble també estava vivint una gran desgràcia, resulta que el pomer de la plaça que feia pomes d’or, ara no tenia ni fulles pràcticament. I el noi els digué el mateix que en el poble anterior.
Va arribar a un riu profund i fosc, on hi havia un remer que es dedicava eternament a portar les ànimes d’una banda a l’altra del riu fins a les portes de l’ infern. El remer estava desesperat perquè ningú el podria rellevar mai, el noi va dir-li que al tornar l’ajudaria i li donaria una resposta.
Va arribar a les portes de l’ on va trobar a la dona del diable que es va apiadar de la història del jove, i li va prometre que l’ajudaria amb els tres pèls i amb tots els problemes que s’havia trobat pel camí. Només s’havia d’amagar entre els plecs de les faldilles de la dona del diable i parar bé l’orella.
En arribar el diable, va sopar i beure i de seguida va caure dormit. La dona li va arrencar un dels cabells i el diable va començar a cridar i li va preguntar a la dona:
–    Però què fas?
–    És que he tingut un mal son i té estirat dels cabells de la barba, he somiat que un poble del que manava vi en una font s’havia assecat. Qui en té la culpa?
–    Un gripau que hi ha a sota i que es beu tot el vi. Si el matessin en tornaria a brollar el vi.
Va passar exactament el mateix amb el segon dels pèls que la dona li va arrencar, i en va treure l’entrellat del pomer de les pomes d’or. Resulta que hi ha una rata que mossega les arrels i l’està matant però que si matessin a la rata, tot quedaria solucionat.
I del remer li va dir que l’únic que li calia és que quan algú li demanés que el creués el riu, li havia de donar el rem, si ho feia quedava lliure per sempre de la seva tasca i el que agafés el rem, estaria condemnat a fer la tasca que ell havia fet durant molt temps.
Acomplert l’objectiu, el jove tenia els tres pèls i les tres solucions. I va tornar de camí a palau, però passant abans pel remer i pels dos pobles. A canvi de la seva ajuda, tothom li va oferir grans quantitats d’or i va arribar a palau amb els tres pèls del diable i carregat d’or.
El rei li va preguntar d’on havia tret tan or i el noi li va dir que de l’altra banda del riu, i el va enviar així amb el remer que per fi va quedar alliberat, i es diu que el Rei encara rema i va d’una banda a l’altra del riu per tota l’eternitat.”

Aquesta és la història de “Els tres pèls d’or del diable”, un conte molt i molt antic propi del Folklore europeu i adaptat pels famosos germans Grimm, dels que se n’atorga l’autoria.
Es tracta d’un conte que es podria dividir de manera molt i molt clara en dues parts: la primera “De com el pobre noi s’arriba a casar amb la noia rica” que pertany al tipus 930 segons la classificació de l’ATU, i la segona part corresponent a la història de “Els tres pèls d’or del diable” que pertany a la part de la conquesta i consecució dels tres pèls i que es classifica segons l’ATU com la tipologia de conte 461.

Els germans Grimm van manifestar que aquesta història s’assemblava molt a una recopilada per ells mateixos sota el títol Griffin que també conté dues parts, i en la que la segona coincideix amb la tipologia 461.
La primera vegada que es va escriure aquesta història en anglès els tres pèls d’or no eren pas del diable sinó d’un gegant. I en d’altre versions la dona del diable és la mare o fins i tot l’àvia. De fet el paper de la dona ens recorda molt al que exerceix la dona del gegant de “Jack i la mongetera màgica” que és la còmplice del protagonista. Com curiositat en relació a la manera com la dona li arrenca els pèls, és que hi ha algunes històries en que els pèls són de la barba, altres del cap, i que fins i tot no està ben bé adormit, sinó que la dona el que representa que li fa és treure-li els polls i altres paràsits que pugui tenir al cap i és així com aprofita per arrencar-li.

Cal dir però que en català, tenim la nostra pròpia versió de la història sota el títol: “Els tres pèls del dimoni” i la història omet tota la primera part del conte i fa més o menys així:
“Vet aquí que la princesa del cruel rei s’enamora del pobre criat, i el rei per desempallegar-se’n l’envia a buscar els tres pèls del diable.
Abans d’arribar al rimer poble, es troba amb una velleta que li ofereix ajuda, li dóna un collaret de perles i li diu que si mai necessita ajuda que agafi el penjoll i pronunciï aquestes paraules:
Penjollet de plata,
Penjollet d’argent,
Ajuda aquest noi tan valent.
Passa per un primer poble on la font que brollava vi s’havia assecat, un segon poble on el pomer de les pomes d’or ja no feia pomes i un tercer poble en el que algú els havia matat a la seva estimada princesa.
Passat els pobles arriba a un riu profund, fosc i pudent on hi troba un vell barquer desesperat perquè està condemnat a remar i remar eternament portant les ànimes d’una banda a l’altra del riu fins a la porta de l’infern. El barquer li va dir que ara ell l’hauria de substituir, i el noi li va prometre que ho faria quan tornés per creuar el riu ja que ara tenia una missió molt important.
Arribà i hi trobà la dona del dimoni, que en el fons era bona gent i el converteix en una formiga perquè el seu marit no el trobi quan arribi i li promet que l’ajudarà a arrencar els tres pèls del diable.
El diable arriba, menja i s’adorm i la dona li arrenca el primer pèl, i el diable pensant-se que és una mosca empipadora o un borinot qui el molestà, confessà que estava somiant amb els pobres desgraciats del primer poble que haurien de saber que perquè el vi tornés a brollar de la font només havien de treure’n el gripau que s’estava bevent tot el vi.
La solució de l’arbre de les pomes d’or la dóna quan li arrenca el segon pèl i explica que estava somiant amb ells i en que hi havia ficat a dins un cuc que s’estava menjant l’arbre des de l’interior.
En el tercer dels casos, la princesa morta, només l’havia adormit i calia que li rentessin la cara amb aigua de la font de la plaça.
Aconseguit els tres pèls, el noi formiga sortí de la casa del dimoni, es posa a la barca del barquer sense que s’adonés i creuà el riu, un cop a l’altra banda i gràcies al collaret màgic es torna a convertir en un noi.
Va passar per els tres pobles i els va ajudar, en cada poble li donaren dos sacs plens de tresors i arribà a palau amb els tres pèls i els seus sis sacs de tresors. El cobdiciós rei, va preguntar de d’on havia tret tan or i el jove el va enviar a l’altra banda del riu, on el barquer li va donar el rem, i el rei va quedar condemnat per sempre més.
I el criat ric i la princesa es van casar.”
Joan Amades va ser el recopilador d’aquesta història en el llibre Folklore de Catalunya: Rondallística (1950) on el conte rebia el nom de “El rei Bescambrill”, que era el nom que tenia el rei cruel del conte.
Un conte curiós i amb una temàtica molt recurrent en els contes que el noi més pobre, honest i valent s’acaba quedant amb la jove princesa i s’acaba fent ric i poderós.