Tots coneixem la figura de l’Home del Sac com la d’un esgarrifador personatge que volta pels carrers buscant nens perduts i desobedients que s’han allunyat de les seves mares, per segrestar-los i emportar-se’ls dins del seu sac.
És dels espantamainades que més por genera entre els infants de les nostres contrades i més utilitzat és per espantar als més petits.
Són moltes les figures mitològiques utilitzades per espantar a la mainada, però entre aquelles que es caracteritzen per ser un home que va amb un sac per emportar-se als nens, en podem trobar a països d’arreu del món: Bulgària, Portugal, Haití i Índia del Nord.
A Barcelona, de l’Home del Sac es deia que agafava als nens per aprofitar-ne el greix per a untar-lo a les vies del tren.
Entorn a aquest personatges corren un munt d’històries, algunes amb un to moralitzant ens expliquen com un nen o una nena desobedients són atrapats per l’Home de Sac i finalment aconsegueixen alliberar-se, enredar-lo i finalment acaba morint, i els nens prometen que sempre seran obedients i faran cas a les seves mares.
En castellà trobem el personatge del Sacamantecas, que es caracteritzava per treure el greix dels nens per menjar-se’l, igual que la figura del Saginer, estretament relacionada també amb la de l’Home del Sac.
I en alguna ocasió aquests personatges han donat nom a fets i persones que van existir en realitat com és el de la història que us explicaré ara.
Però és el més curiós i esgarrifós de tot és que aquest personatges, que ha existit en la cultura popular durant molts i molts anys i és molt antic; va fer el salt a la realitat en uns fets que succeïren el 1910 a Gàdor, un poble d’Almeria.
Francisco Ortega, el Moruno, estava greument malalt de tuberculosi i cercava una cura d’una manera realment desesperada. Va anar a veure a una curandera, Agustina Rodríguez, i aquesta en veure’l, l’envià a Francisco Leona, curander i barber que ja tenia antecedents delictius i criminals. Aquest li va demanar 3000 reals a canvi de dir-li el remei a la seva malaltia, que consistia en veure’ls la sang encara calenta del cos d’un nen sa i posar-se al pit els trossos de greix de la pobra criatura encara calents.
El curander Francisco Leona es va oferir a anar a buscar el nen ell mateix, i va intentar comprar els seus fills als camperols de la zona; aquests s’hi van negar. I Leona va decidir sortir a buscar a un nen extraviat amb l’ajuda del fill d’Agustina Rodríguez,Julio Hernández, el qual era anomenat “el Tonto”.
La tarda del 28 de Juny del 1910 van segrestar a un nen de set anys que s’havia despistat jugant amb els seus amics, es deia Bernardo González Parra; i va ser dormit amb cloroform pels dos segrestadors, posat en un sac que van portar a les seves esquenes fins a la casa d’Ardoz aïllada del poble i que la Agustina Rodríguez havia posat a la seva disposició.
Un altre fill de l’Agustina va anar a buscar al malalt, van treure el nen del sac i li van fer un tall a l’aixella perquè Francisco es pogués veure la sang del nen. Fou Julio el que va cometre l’assassinat i va matar al nen a cops de pedra, van posar els trossos de greix damunt el malalt, van acabar el rituals i van amagar el cadàver del nen en un sot a terra.
Al fer el repartiment dels diners van voler enganyar a Julio i no pagar-li la part que li tocava i aquest va anar a la Guardia Civil a explicar que havia presenciat el crim des d’uns matolls. Detingut Francisco Leona, va inculpar a Julio i van ser detinguts tots els implicats.
Leona va ser condemnat a Garrot vil i va morir a la presó; Ortega i Julia també van ser executats, José va ser condemnat a presó durant 17 anys, i Julio el tonto condemnat a garrot vil i indultat a posteriori.
En fi, una història que posa realment els cabells de punta i que demostra que a vegades i desgraciadament els personatges de por per a infants es converteixen en realitat.
Però espantamainades hi ha a tot arreu i de totes les maneres, a les nostres contrades en tenim un munt: el Papu, el Moro Mussa, el Marraco, la Pesanta, els Dips… així com els espantamainades nadalencs dels que ja us he parlat representats bàsicament en la figura del fumera. Però sens dubte l’Home del Sac (juntament amb el Papu) és dels que més incidència té encara avui dia on molts nens encara saben qui és i que fa aquest personatge.
Il·lustracions
Tot i ser un personatge terrible i molt popular entre la mainada, és força complicat, al ser un personatge autòcton trobar-ne il·lustracions. Tot i així, us porto alguns treballs d’alguns il·lustradors d’allò més interessants.
Una il·lustració força antiga sembla la que us presento en primer lloc, seguida d’una il·lustració d’Ana Rodríguez on es relaten els fets succeïts a Gàdor el 1910.
Continuant amb un versió d’aquest personatge publicada per La Galera, us en porto algunes imatges de Josep Maria Jove.
De Joan Fernández és la següent il·lustració.
Miguel Ángel Díez està fent una versió genial d’aquest personatge d’un projecte per Bromera que encara no ha sortit a la llum. De moment us deixo una petita pinzellada.
Un personatge que cadascú s’imagina de manera diferent però amb alguns elements en comú: el temible sac i vestit normalment com un drapaire.