“Vet aquí una vegada el ratolí de ciutat visita al seu cosí al camp. Aquest li ofereix un menjar bo i senzill, i el convidat fa notar que la vida a la ciutat és millor. Aleshores el ratolí de camp visita al seu cosí el ratolí de ciutat. Aquest vol fer veure al seu cosí la vida de plaers i luxes que es viu a la ciutat mostrant-li al ratolí de camp una despensa plena de menjars deliciosos: dolços i saltats.
Però estaven amb el gran tiberi quan de sobte apareixen una parella de gossos que obliguen als dos ratolins a fugir corrents. És aleshores quan el Ratolí de camp torna a casa pensant: “Més val mongetes i bacó en pau que pastissos i cervesa amb por”.
Aquesta és una de les més famoses faules atribuïdes a Isop que les va escriure al segle VII aC, una faula que tot i ser molt antiga continua explicant-se a nens d’arreu del món.
Però com tota aquesta mena de faules durant els segles s’han anat explicant oralment i transformant-se, i és així com ens ha arribat una versió catalana amb el mateix rerefons però d’allò més diferent, es diu: “La rata de ciutat i la rata de pagès”.
“Un bon dia la rata de ciutat decideix emprendre un llarg viatge per tot el món a la recerca d’aventures i camina que caminaràs arriba fins un poble on hi ha una casa de pagès i hi viu una rata. Allà la rata li ofereix allotjament i menjar i li ensenya la seva manera de viure. Només menja els productes que li dóna l’hort i carn, un cop a l’any quan es mata el porc. La rata de ciutat horroritzada amb tanta pobresa, li diu al rata de camp que vagi amb ella a la ciutat. Dit i fet van fins al Palau on vivia la rata de ciutat. Un palau amb una despensa tan gran que la rata de pagès no se’n sap avenir. Hi ha tan menjar! I tot se’l poden menjar elles… Preparades per a fer un bon tiberi, en una taula llarguíssima i amb tots els aliments que ha agafat, es disposen a fer la primera queixalada, quan de sobte, unes escombres enormes els comencen a empaitar. I és que resulta que a Palau no els hi agraden pas les rates.
La rata de pagès torna cap a casa tota decidida de que: “Val més menjar poc i pair bé que tenir molt i patir constantment”.
Una versió recopilada evidentment per Joan Amades i publicada al 1950 en el seu Folklore de Catalunya: Rondallística.
Però evidentment Amades no va ser l’únic en recopilar una versió diferent., també ho va fer Robert Henryson, un poeta escocès de l’Edat mitjana durant el segle XV, o el famòs faulista La Fontaine al segle XVII.
Al segle XX però, també se n’han fet versions i Disney en va fer un curt l’any 1937 que formava part d’una sèrie de dibuixos animats formada per 75 capítols, un d’ells fou “The Country Cousin”, (El cosí de poble).
Com a curiositat de la història dir que podem trobar variants en que qui ataca a les rates són gats.
La moralina d’aquesta història és força clara: “Més val no ser cobdiciós, que la cobdícia trenca el sac”.
Un conte d’aquells que m’agrada explicar als meus nens, senzill, curt i amb un significat força clar.
Il·lustracions
Comencem amb les il·lustracions per un clàssic en il·lustrar clàssics, es tracta de Milo Winter que l’any 1919 va fer la seva pròpia versió d’aquesta simpàtica faula:
Algunes il·lustracions força clàssiques són les que us presento a continuació.
Pel que fa a les portades, us porto forces en anglès a veure que us semblen.
En català i castellà he trobat alguna coseta. Mireu, mireu…
I per acabar us deixo amb la versió animada de Disney de l’any 1937.
