Fer aprendre a llegir els nens és un procés molt complicat i complex, a la vegada que meravellós… i és que la descoberta de les lletres i paraules és un camí que només s’inicia un cop a la vida, i a mi em pertoca aquesta difícil tasca amb els meus nens de P4. I és que a la meva escola no treballen cap lletra a P3 i tot es comença a P4, de manera que comencen el curs amb les vocals, i durant la resta d’avaluacions s’hi van afegint algunes consonants: p, m, n, t, l, d, r, s… etc. La veritat és que és un pèl dur, i és que al treballar en lletra lligada ja des de l’inici, alguns infants es confonen amb el que han pogut veure en lletra de pal a casa o en altres mitjans.
Però bé, superades les primeres dificultats, comença el curiós procés de reconeixement de les lletres i de comprendre que una lletra es pot dir d’una manera, però que té un so determinat, i que en funció de la vocal que hi ha darrera obtenim síl·labes diferents… uf! Quina feinada, no? La veritat és que és un procés d’assimilació massa complexe, i que hi ha alguns infants que amb 4 anys, no estan preparats a nivell maduratiu per assimilar.
I a vegades et capfiques, i penses que és el que deus estar fent malament perquè hi ha alguns nens als que els hi costa una barbaritat, i altres que sembla que hagin nascut sabent llegir. I és que a vegades, no tens temps per treballar el que caldria cada lletra, perquè hi ha un nombre de fitxes massa elevat que fan que el teu ritme hagi de ser, a la força, diferent al dels nens.
És lo bonic d’aquesta etapa, no? Que els primers aprenentatges bàsics els faran amb tu, i que gràcies a ells començaran un camí que mai podran tornar a deixar, el fantàstic camí de la lectura.
Però acaba el curs i veus tot el que han après, fins on han arribat i que en part, és gràcies a la feina feta, i aleshores et compensa tot plegat… I així és, en certa manera, la feina d’una mestra: grans esforços compensats amb grans alegries.