El titular que he triat per aquesta entrevista m’agrada especialment, i és que de fet, crec que per a totes les mestres que ens estimem la nostra feina, tenim el mateix pensament. I és que els nens ens ensenyen moltíssimes coses, i això mateix és el que pensa la Rosa Maria Curto, il·lustradora des de fa més de vint-i-cinc anys, autodidacta i multidisciplinar. I és que de la Rosa Maria en podem descobrir moltes facetes: ha estat mestra d’educació infantil, il·lustradoa, ha fet de contacontes… El secret, saber-se organitzar i tenir passió per la feina que fa dia a dia.
Ha publicat moltíssims contes i també força material didàctic, trencaclosques, dominos de fusta… En fi, un repertori d’allò més extens i unes il·lustracions molt significatives. Si la voleu conèixer una miqueta més, només cal que llegiu les preguntes que ha contestat per al Trompeta:
– Més de vint-i-cinc anys en el món de la il·lustració, com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Als 30 anys vaig començar a visitar editorials amb la carpeta sota el braç. Tota una aventura o una bogeria, com deien els que m’envoltaven. De totes maneres, sempre he dut aquesta passió a dins, només havia de sortir. De molt menuda tenia delit per dibuixar i pintar. Recordo el meu primer concurs de dibuix a l’escola als 4 anys. El tema era “Un avió” i vaig quedar entre els guanyadors. Com a mestra, estant a l’escola, també feia d’il·lustradora: impartia classes de plàsica entre altres matèries i, algun estiu, activitats lúdiques i de creativitat amb infants.
– Ser autodidacta en el món de la il·lustració va suposar un repte o una necessitat?
Més un repte que una necessitat perquè triant aquest camí més incert vaig renunciar a altres feines més estables.
– La teva obra ha arribat a més de trenta països, i has treballat amb tècniques molt diferents. En quin àmbit i tècnica t’has sentit més còmode treballant?
Em sento molt còmoda amb la tècnica mixta, que consisteix en fer servir meterials diferents: aquarel·la, llapis, pastel, tinta… Treballar de forma artesanal em fa sentir millor que si ho fes amb ordinador. El contacte amb el paper, notar les textures diferents, barrejar els colors, posar més o menys quantitat d’aigua… és una sensació indescriptible!
– La teva carrera com a il·lustradora ha estat força lligada al món de l’educació. Has estat mestra d’infantil, en què ha incidit aquest fet en la teva tasca com a il·lustradora?
Els nens han estat i són uns grans mestres per a mi. Ells m’apropen al seu món i s’estableix una interactivitat d’allò més profitosa. És donar i rebre.
– En el món de l’educació infantil has treballat a partir de projectes. És la millor manera d’aprendre i ensenyar amb els infants d’aquestes edats? Perquè?
Ensenyar i aprendre a base de projectes amb uns objectius concrets està bé, però hi ha altres camins: explicar contes que no formen part de cap col·lecció, observar-ne i valorar-ne el contingut, és també molt educatiu. No sempre treballo en projectes; a vegades l’editor m’ofereix un text per il·lustrar que és independent, com “La caixa de sorpreses de la Nora” o “El dia del ratolí”.
– A part de la il·lustració, tens moltes altres facetes professionals, fas classes d’introducció a la música per a infants, expliques contes a la Biblioteca Can Butjosa… Com ho compagines tot plegat?
Tot i que ara ja no ensenyo música (en sóc alumna i m’agrada molt), penso que el secret de poder compaginar diverses tasques rau en posar-se un horari. Per poder arribar a tot, has de ser disciplinat, conscient i puntual a l’hora de lliurar originals. Jo en diria “autodisciplina”.
– De quin dels teus projectes et sents més orgullosa? Perquè?
Sens dubte dels llibres de fades perquè els he fet amb el meu fill, l’Aleix Cabrera, amb qui faig molt bon tàndem. Les seves narracions són molt visuals i de seguida veig diferets maneres de plasmar una imatge. Amb aquests contes és tenen en compte els valors humans: generositat, coratge, empatia… i això també m’ha atret.
També estic molt satisfeta del projecte de llibres per aprendre a dibuixar perquè en sóc l’autora i il·lustradora i penso que serveixen tant a petits com a grans.
– Has publicat la teva versió d’alguns contes clàssics, com ara La rateta que escombrava l’escaleta, El petit avet… Què tenen d’especial els contes clàssics per a un il·lustrador?
Són contes estimats que em conecten amb la meva infantesa, amb moments de màgia i complicitat.
– Si haguessis de triar un clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
“Rinxols D’or”. De petita, m’entusiasmava.
– Si fossis un personatge de conte series…
Rinxols d’or o la Gretel, que salva al seu germà de la bruixa, per valenta i decidida.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
En aquest moment, força crítica. Que en som de sortosos els que tenim mercat obert a fora!
– Un país amb bona literatura infantil és…
És més qüestió d’autors que de país. Quan entro en una llibreria, el primer que m’atrau és la il·lustració, després m’endinso en l’escrit i si m’agrada me’l compro, ja sigui alemany, francès, anglès o evidentment nostre. Ara mateix tinc a les mans “L’àliga que no volia volar” (Der Adler der nicht fliegen vollte). Es un conte alemany que he triat pel seu contingut literari i l’utilitzaré per treballar al taller amb els nens .
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes? En què estàs treballant ara mateix?
Una col·leccio de deu llibres escrits per l’Aleix Cabrera, plens de fantasia, màgia i simpatia on els nens hi tenen molt a veure. No puc dir més. Caldrà esperar una mica.