“Hi havia una vegada un pagès molt ambiciós que per voler masses riqueses, va acabar sent pobre. Aquesta és la història que avui ens ocupa.
Aquest pagès tenia una gallina, però no era una gallina qualsevol, i és que aquesta ponia ous d’or, cada dia en ponia un, i l’home venent aquest ou en treia un bon pessic que li permetia viure d’allò més bé.
Aleshores es va anar apoderant d’ell la cobdícia i és que no s’acontentava amb un sol ou. Creia que si la gallina era capaç de pondre ous d’or, era perquè el seu interior estava farcit de tresors.
Així que després de rumiar molt i molt en aquesta idea, se la va acabar creient i va decidir matar i obrir a la gallina per agafar totes les riqueses que de ben segur amagava al seu interior. Dit i fet es va encaminar al corral, va matar la gallina, la va obrir en canal i…
Per més que va buscar i buscar l’or, no en va trobar ni un sol gram. I es va quedar pobre com una rata i sense la fantàstica gallina dels ous d’or.”
Aquesta és una faula anomenada “La gallina dels ous d’or”, i com la major part de les faules que coneixem i han arribat als nostres dies es tracta d’una faula de Isop, escrita el segle VII aC.
Però com a curiositat cal dir que només és en castellà i català que la faula és protagonitzada per una gallina, i és que en la faula d’Isop es tractava d’una oca i la història s’anomenava “L’oca que ponia ous d’or”.
Aquesta faula fou atribuïda posteriorment a un altre adaptador i faulista, Jean de la Fontaine, i al segle XVIII Fèlix María Saramiego en va fer la versió castellana en vers, on la protagonista de la història ja era una gallina. Us deixo amb el text de Saramiego, ja que es tracta d’un relat molt curt:
“Érase una gallina que ponía
un huevo de oro al dueño cada día.
Aún con tanta ganancia, mal contento,
quiso el rico avariento
descubrir de una vez la mina de oro,
y hallar en menos tiempo más tesoro.
Matóla; abrióla el vientre de contado;
pero después de haberla registrado
¿qué sucedió?. Que, muerta la gallina,
perdió su huevo de oro, y no halló mina.
¡Cuántos hay que teniendo lo bastante,
enriquecerse quieren al instante,
abrazando proyectos
a veces de tan rápidos efectos,
que sólo en pocos meses,
cuando se contemplaban ya marqueses,
contando sus millones,
se vieron en la calle sin calzones!“
La moralina d’aquesta història és però molt clara i significativa, i és que la cobdícia “rompe el saco, qui molt vol poc té, o fins i tot, es podria parlar de que cal pensar-se bé les coses dues vegades abans d’actuar.
Són però moltes les històries en que un animal amb plomes pon ous d’or, com la història de la gallina o de l’oca que avui ens ocupa, o fins i tot la història de “L’oca d’or” dels germans Grimm.
Tan famós s’ha fet aquest animaló, que sovint el terme “La gallina dels ous d’or” s’empra més enllà del seu context en una faula i s’utilitza per denominar a aquelles persones que tenen molts diners i que els obtenen fàcilment, convertint-se així en autèntiques “gallines dels ous d’or”.
D’aquesta història se n’han fet un munt de versions, i se’n pot destacar també un curt animat protagonitzat per Fèlix el Gat de l’any 1936, on la història acaba molt millor.
Una història amb un final potser una mica dramàtic per un nen, però que et fa reflexionar sobre el comportament cobdiciós de les persones.
Il·lustracions
Pel que fa a les il·lustracions d’aquesta història, n0he trobat algunes protagonitzades per una oca, i altres per una gallina. Us deixo primer amb les de l’oca. La primera és de Milo Winter de l’any 1919, publicada en un recopilatori de Faules d’Isop.
Ara unes portades de contes de diferents indrets protagonitzats per aquesta simpàtica oca.
I ara sí, tres imatges on la protagonista és la gallina.
Anem acabant amb el curt i algunes imatges d’aquest “Fèlix el gat i la oca dels ous d’or”.
