“Vet aquí una vegada que l’Alícia estava asseguda en un arbre avorrida mentre la seva germana llegia. De sobte va aparèixer un Conill Blanc vestit amb jaqueta i armilla que portava un rellotge de butxaca a la mà i es va amagar en el seu cau. L’Alícia el va seguir i de sobte el cau es converteix en una espècies de pou pel que l’Alícia cau i cau durant molta estona.
És així com arriba a un món fantàstic, surrealista i ple de paradoxes. Allà comencen les seves aventures. El conill ha desaparegut i l’Alícia beu d’una ampolla que la converteix en una nena de només 28 cm. Intenta recuperar la seva alçada i es menja un pastís que la fa medir més de dos metres; agafa una clau que hi ha al damunt d’una taula i que obra la porta d’un jardí.
Com no para de créixer no pot accedir per la porta i desesperada es posa a plorar. Tan plora que ha de nadar per no ofegar-se. També nedant es troba a un munt d’animals que intenten no ofegar-se i tots junts arriben a terra ferma. Un dels animals el Dodo decideix organitzar una carrera per secar-se i en ella decideix que tots guanyen.
El ratolí també explica el perquè odia tan als gossos i als gats, aleshores l’Alícia parla de la seva gata i la seva habilitat per caçar ratolins i tots els animals acaben deixant-la sola de nou.
De nou veu al Conill Blanc que busca al seu ventall i li mana a l’Alícia que confon amb la seva criada que li busqui. A la casa del conill blanc, l’Alícia troba el ventall i una altra ampolleta que de nou beurà i la farà créixer. Aleshores quan el conill arriba a casa i veu un braç enorme sortint per la finestra, demana ajuda i la multitud comença a tirar panets màgics que faran que l’Alícia torni a ser petita, i de nou es queda sola allunyant-se de la multitud.
Es perd en un bosc i s’atura davant d’un bolet gegant on hi troba asseguda a una eruga blava que després de discutir amb ella sobre la seva alçada, li diu que hi ha una meitat del bolet que la farà créixer i una altra que la farà disminuir. Menja un tros de cada cantó sense saber quina de les dos la farà tornar a la seva alçada habitual. Finalment, aconsegueix una proporció adequada i es guarda bocins del bolet.
Arriba a una casa de 1’20m i menja bolet per tenir una mida adequada per poder-hi entrar. La casa és de la Duquessa que ha estat convidada per la Reina de Cors a jugar al Croquet, també hi viu el gat Chesire, i un nadó que acunat per l’Alícia s’acaba transformant en un porquet. Fuig de la casa i es troba de nou amb el gat que la convidarà a anar a veure el Homenet del té o la Llebre de la Massa. La nena es decideix per la segona opció.
Quan arriba es troba la Llebre, el Homenet del té i un liró prenen el té a la porxada de la casa, l’Alícia s’hi uneix i acaba fugint atabalada per les endevinalles i probes a les que l’han sotmesa.
Arriba l’hora de la partida de criquet i l’Alícia és convidada per la Reina. La Duquessa ha estat apressada per arribar tard a la partida i amb l’Alícia podem trobar de nou al conill Blanc. En el joc, en comptes de boles es feien servir eriçons i flamencs en coptes de pals de criquet. Tothom jugava sense ordre i la Reina anava manant decapitar a qualsevol que la contradigués.
Enmig de tot aquest caos, apareix el cap del Gat Chesire i la Reina ordena que li tallin. Però com li podran tallar si no ha aparegut el cos del gat? Per resoldre l’entrellat l’Alícia diu que la Duquessa ho podrà explicar, ja que és la propietària del gat i així és alliberada. El gat desapareix del tot.
L’Alícia és portada per la Reina davant de la Falsa Tortuga perquè li expliqui la seva història, però és l’Alícia qui li explicarà tot el que li ha passat d’ençà que va caure pel cau del conill. E sobte algú crida que es farà un judici i l’Alícia hi va sense pensar-s’ho gaire. L’acusat era la “sota” de cors acusada de robar uns pastissos de la reina. Van cridant als testimonis i l’Alícia comença a créixer de nou, és aleshores quan és cridada per testificar.
Finalment l’acusat és innocent i Alícia que diu que no en sap res, ha de ser decapitada. Quan les cartes soldats salten per capturar-la, la nena es desperta a la falda de la seva germana.
Tot havia estat un somni.”
Aquesta és la història de Les aventures d’Alícia al país de les meravelles, obra de literatura anglesa creada pel matemàtic, sacerdot i escriptor Charles Lutwidge Dodgson, conegut sota el pseudònim de Lewis Carroll, l’any 1865. Es tracta d’un seguit de relats dividits en 12 capítols en els que se’ns narra les aventures i desventures de l’Alícia en el fantàstic món de les meravelles. Un relat ple d’al·lusions satíriques als amics de l’escriptor, l’educació anglesa i la política de l’època.
La primera edició fou il·lustrada per John Tenniel que es va inspirar en l’obra i indicacions que Carroll li anava donant. De fet és a partir de les primeres il·lustracions que s’han inspirat tota la resta. Pel que fa a la primera edició de 1865 només se’n conserven 23 exemplars, de les que 17 pertanyen a diferents biblioteques, tota una obra d’art que val la pena conservar. Però les aventures de la intrèpida Alícia no es van acabar amb la publicació d’aquest llibre, ja que hi ha una segona part sota el títol de “A través del mirall i el que Alícia hi va trobar” que no va aconseguir aclaparar tan èxit com la primera.
Tan gran fou la repercussió d’aquesta obra que molts dels seus personatges són recordats de manera individual i reconeguts fora del món de l’Alícia, com el Conill Blanc, la Reina de Cors, el gat Chesire…
Però d’on es va inspirar Carroll per escriure aquesta obra? El procés de gestació de l’Alícia al país de les meravelles va tenir tres fases. La primera fou quan el seu autor durant un passeig pel riu Tàmesi l’estiu del 1862 amb el reverend Robinson Duckworth i les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice y Edith d’entre 13 i 8 anys va començar a explicar les històries d’un personatge inventat l’Alícia en un món màgic, en una parada de la seva passejada degut a la calor que feia.
Tant va agradar a les nenes aquestes històries, sobretot a l’Alice que li van demanar insistentment que les escrivís, va ser així com Carroll es va decidir a crear una història amb aquest personatge i com comença la segona fase de gestació de l’obra. Al Novembre d’aquell mateix any i fons el 1863 Carroll va estar escrivint i dibuixant el manuscrit de l’obra que li va enviar a l’Alice.
Tant va agradar que George MacDonald el van animar a fer-ne la publicació per a tothom, i va ser així com Carroll es va decidir,va afegir dos capítols més i va deixar en mans de l’il·lustrador professional anglès John Tenniel, les imatges del conte, degut a que dibuixar-les ell mateix li hauria requerit més temps del que realment disposava.
Pel que fa al personatge d’Alícia, Carroll volia que s’inspirés en la nena Alice, però l’il·lustrador s’hi va negar, tot i que els resultats finals ens van portar a una Alícia força similar a la Alice real.
En relació a la resta de personatges en podem destacar uns quants:
– La Reina de cors: té molt mal geni, molta facilitat per decapitar a tot aquell que li porti la contraria i és com la figura de les cartes.
– El gat Chesire: d’ell l’única descripció que apareix en el conte és el seu inconfusible somriure i que té la propietat d’aparèixer i desaparèixer dels llocs quan li ve de gust, a la vegada que el primer que apareix sempre és aquell gegant somriure.
– El conill Blanc: és el primer personatge que apareix en el llibre després de l’Alícia, i de fet és un dels més populars i característics, sempre va vestit amb jaqueta i armilla i porta un rellotge de butxaca del que sempre està força pendent.
– El “Mad Hatter” o “Sombrerero”, també conegut com l’Home del té: es caracteritza per tenir un caràcter peculiar, força estrambòtic i no estar mai gaire allunyat de la seva tassa de té.
– La Duquessa, l’Eruga, el Rei, els Soldats de la Reina, la Falsa Tortuga… Tots ells acaben formant l’elenc de personatges d’una de les històries més inversemblants escrites mai.
Cal destacar també que apareixen personatges no inventats per Carroll, sinó que són propis de contes de fades anglesos, com per exemple: en Humpty Dumpty, en Tweedledum i Tweedledee Tweedledum, Tweedledee, tots ells protagonistes de Nursery Rhymes, cançons infantils típiques britàniques.
A partir de la versió de Carroll se n’han fet nombroses versions no només en forma de llibre o conte, sinó evidentment en adaptació cinematogràfica, la primer d’elles de 1903, però una de les més famoses, la de Disney es va estrenar el 1951. Aquesta versió combina elements tant de la primera com de la segona part, tot i que per títol només es diu Alícia al País de les Meravelles. Actualment s’està filmant una nova versió dirigida per l’aclamat Tim Burton i protagonitzada per Johnny Depp, Anne Hathaway, Helena Bonham Carter, Alan Rickman i Christopher Lee.
En fi, un autèntic clàssic.
Il·lustracions
Per començar us porto unes quantes il·lustracions de John Tenniel de 1865 on s’observen alguns dels passatges més característics d’aquesta gran Alícia al país de les Meravelles.
Per poder continuar, no cal que m’oblidi d’una imatge del primer manuscrit escrit per Carroll del capítol 1 dibuixat per ell mateix.
Il·lustracions ja en color, però algunes força antigues són les que us porto ara, les primeres d’Arthur Rackman.
Ara us porto dues il·lustracions de dues catalanes, la primera és de Vèlia Bach, la segona de Sílvia Ortega.
Ara us deixo amb unes quantes portades en anglès. La primera és de 1898, i la segona és amb il·lustracions de John Tenniel en color.
Aquesta història però ha arribat a travessar continents i oceans i ens acostem fins a l’Àsia on podem trobar diverses versions orientals de la història, alguna de destacables és una Coreana.
Per acabar us deixo amb una imatge de l’adaptació cinematogràfica de Disney.
