Nascut a Barcelona l’any 1976, va estudiar il·lustració combinant-ho amb cursos de gravat i disseny gràfic, i des de l’any 1997 es dedica al món de la il·lustració. En Jordi Sunyer és un il·lustrador polifacètic: ha fet llibres de text, ha il·lustrat contes, ha treballat en l’àmbit del disseny gràfic i fins i tot, ha estat director d’art d’una sèrie d’animació infantil, Asha.
La seva tasca en la sèrie d’animació ha fet que hagi hagut d’arraconar una mica la seva tasca editorial, però de ben segur que hi torna i ho fa amb més força que mai. De fet, un dels seus darrers treballs, el Senyor Fortuny, és una mostra de que en Jordi amb això del paper i dels contes no hi ha perdut la traça.
Un gran il·lustrador i una persona amable i atenta, que fan d’aquesta una de les entrevistes que més gràcia m’ha fet publicar en aquests últims mesos. Si el voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint:
– Ja fa uns quants anys què vas començar en el món de la il·lustració, des de l’any 1997. Què ha canviat des d’aleshores?
La veritat és que em sembla que no han canviat massa coses. Potser, més aviat canvia un mateix. Tot i que en el fons tinc la impressió que faig la feina de la mateixa manera que ho feia al principi.
– Quan vas decidir que volies ser il·lustrador?
Realment no tenia vocació d’il·lustrador però si que recordo que volia estudiar alguna cosa relativament creativa o artística (disseny, belles arts, etc.) i em vaig decidir per la il·lustració. Em va semblar que podia ser un ofici bonic i m’encantava la idea dibuixar contes per a nens. El fet de treballar per a un mateix també m’atreia.
– És gaire difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No ho crec. Vaig tenir la sort que a la primera editorial on em vaig presentar ja em van encarregar el primer llibre. Va ser una gran sorpresa! No crec que sigui més difícil que en d’altres feines. Es tracta de moure’s, ser constant, treballar i imagino que també tenir una mica de sort.
– Il·lustrador s’hi neix o un s’hi fa amb la formació corresponent?
Il·lustrador és aquell qui se sent il·lustrador, com en tots els oficis i en totes les feines. En el meu cas m’agrada més pensar que m’he fet il·lustrador a mesura que ha passat el temps i que he anat treballant.
– Il·lustrar significa…
Passar-m’ho bé treballant. Poder fer allò que m’agrada.
– Disseny gràfic i il·lustració van molt lligats de la mà?
En el fons, en els dos casos es tracta de treballar o crear una imatge, una composició, ja sigui amb colors, formes, tipografies, unes textures, uns personatges… I en els dos casos, l’objectiu és explicar alguna cosa, oi?
– Has il·lustrat molts llibres de text, has treballat en alguns contes, ho compagines també amb el disseny gràfic… En quin àmbit et sents més còmode?
El què més m’agrada és fer una mica de tot i una mica de res. Combinar-ho tot plegat i no dedicar-se a una sola cosa. En el cas de la il·lustració, però, si que és molt més agraït el món del conte que no pas el llibre text, on es treballa amb uns terminis d’entrega exageradament exigents.
– Un dels projectes que més del teu temps ocupa és la de director d’art de la sèrie d’animació Asha, tasca que duus a terme des de fa dos anys. Què significa aquest projecte per a tu?
Em va ocupar molt de temps durant un any i mig o dos. Per a mi ha representat poder treballar en un àmbit nou, que desconeixia. També és una satisfacció veure que els personatges que has dibuixat s’animen i parlen. És curiós. També ha representat molta feina, sobretot al inici de la producció: es va treballar amb molta intensitat. De fet, aquesta és una feina que ja he acabat: la sèrie es va acabar cap a l’estiu passat.
– Fer dibuixos animats és molt complicat. Quin és el procés de creació de cada capítol?
Si que és un procés complicat. Hi treballa força gent i la feina passa per molts nivells des del guió fins que es dóna el capítol per acabat. En el meu cas, m’arribava el guió, el desglòs del guió i l’story. A partir d’aquí, la meva feina consistia en dibuixar tota la part gràfica (fons, personatges, objectes, etc.) que el guió exigia. La meva feina passava a mans dels modeladors de 3D i després venien els animadors. Però abans de tot això hi ha tota la feina dels guions i després també hi ha la música, les veus i la sonorització, els efectes digitals, la direcció de fotografia, etc. Tot coordinat pel realitzador. En definitiva: molta gent i moltes coses a fer. I més coses que em descuido d’anomenar.
– Una de les teves darreres publicacions és la del Senyor Fortuny, un llibre que ens parla d’un artista. Com va sorgir aquest projecte?
És un llibre que s’ha editat en motiu de l’exposició de Fortuny a la Pedrera. És la manera de proposar un material lligat a l’exposició però destinat als nens i nenes. L’autora del text em va proposar de participar-hi i després des d’Edicions Hipòtesi van creure que el projecte podia tirar endavant amb les meves il·lustracions.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós?
Del llibre d’El senyor Fortuny i la meva feina a la sèrie Asha.
– Has fet un munt de coses com a il·lustrador, però què et queda per fer?
M’agradaria fer molts més contes i m’agradaria molt treballar en premsa.
– Si haguessis d’il·lustrar un conte clàssic, quin t’agradaria que fos? Perquè?
El primer que em ve al cap és la Caputxeta. El gegant del pi també m’agradaria. Són històries i personatges de tota la vida que ja havies sentit de petit.
– Si fossis un personatge de conte series…
El Patufet, és un personatge que em fa molta gràcia!
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Sempre he sentit que hi ha països que donen molt més valor a la literatura infantil que no pas aquí. França i Bèlgica, per exemple. És veritat que només cal xafardejar una mica per internet per veure que fora es fan coses molt boniques. Però em sembla que aquí es fan coses interessants. Hi ha bons il·lustradors i editorials que m’agraden molt. Sobretot editorials petites que fan llibres molt cuidats, molt mimats. Ara mateix, suposo que la situació de la literatura infantil es deu veure afectada per aquesta crisi i em sembla que està sent especialment dura en l’àmbit editorial.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país més divertit.
– El teu il·lustrador preferit és…
M’agraden moltes maneres de treballar de molts il·lustradors. En Pep Montserrat potser és un dels que més m’agrada.
– Quin t’agradaria que fos el futur de la literatura i la il·lustració infantil?
M’agradaria que fos atrevit i creatiu, i que alhora donés els seus fruits. Això voldria dir que el què s’està fent s’està fent bé.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes? En que estàs treballant ara mateix?
Ara mateix estic fent unes il.lustracions per un conte de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I aprofitant que la crisi ens deixa més temps a tots plegats, estic treballant en projectes més personals, la qual cosa no podia fer des de feia molt de temps.