“Vet aquí una vegada, a Caldes de Montbui, a la masia que rebia el nom de Fort Farell hi viva un gegant. Aquest era tan alt i tan gros que sovint feia servir un pi com a bastó per caminar, i d’aquí que arreu tothom el va arribar a conèixer com a Gegant del Pi.
Diuen d’ell que quan tenia molta set, s’acostava al riu Mogent i se’n bevia tota l’aigua d’un sol glop. Era pagès i viva d’allò més tranquil. Fins que un dia es va assabentar de que Barcelona, la ciutat pubilla de Catalunya, havia caigut a mans dels moros, i es va enrabiar tant que va arrencar un pi de sota arrel i amb quatre camades es va plantar al davant de les muralles de la ciutat. Un cop allà, va demanar al moro que governava la ciutat, conegut com El Gegant de la Ciutat que s’enfrontés amb ell.
Tots dos van lluitar aferrissadament, però el nostre gegant del Pi, va clavar un bon cop de pi al cap del Gegant de la Ciutat, que va acabar fugint corrents, quedant així alliberada la ciutat de Barcelona.”
Aquesta és la llegenda del Gegant del Pi, llegenda molt ben reflectida en la cançó que l’explica, i que ha fet popular la figura d’aquest gegant. Per als que no la coneixeu, la cançó fa així:
El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.
Cançó que explica com arriba el Gegant del Pi a la ciutat, i com el Gegant de la ciutat en fuig per les teulades i terrats de les cases barcelonines.
De tot plegat, podem destacar que el probable origen d’aquesta llegenda fou durant el segle IX o X, en que la ciutat de Barcelona va patir algunes invasions islàmiques. Tot i pel que fa a les versions que en podem trobar, hi ha qui creu que l’origen de la cançó pot ser una mica més moderna, als volts del segle XIX. Sigui com sigui, una història que ens ha portat a un personatge que ha estat protagonista d’aquesta i moltes altres llegendes.
I és que en Fort Farell o el Gegant del Pi s’ha convertit en el més popular gegant de la mitologia catalana, fet que va fer que anés absorbint mica en mica llegendes que en un inici eren protagonitzades per altres gegants.
De fet, hi ha moltes històries i anècdotes protagonitzades er aquest personatge. Us n’explico unes quantes:
Es diu d’en Fort Farell que era pagès, i que un dia mentre sembrava, un viatjant li va demanar per la direcció d’un camí, i ell per tal d’assenyalar-lo, va aixecar els bous i l’arada.
També diuen que de tornada a casa de vèncer al gegant moro, va parar a descansar a Collserola i durant la nit mentre dormia va fer tan i tan de fred, que va quedar petrificat. I diuen que si la gent s’hi fixa bé, pot arribar a entreveure el seu perfil.
Cal destacar però que un de les llegendes més conegudes entorn del Fort Farell és la de En Fort Farell i Cristòfol Colom.
“Diu la llegenda que a la sala del Tinell fou rebut pels Reis Catòlics Cristòfol Colom en la seva tornada de les Amèriques. Els va ensenyar als Reis tot el que havia descobert d’Amèrica, menjar, espècies, animals diferents, tresors d’or… tot allò que fins ara a Europa era totalment desconegut. Els va explicar també que el món era rodó.
Amb Colom venien tres indis que acompanyaven al descobridor, un d’ells era gegant i va cridar molt l’atenció tant dels Reis com de la gent de la noblesa i del poble allà present. Els presents en veure la gran admiració per la mida del gegant que va sentir el Rei van afirmar, que ben a prop d’aquestes contrades hi viva un gegant molt més gran i més fort que aquest que acompanyava a Colom. Es referien al famós Farell, i el van anar a buscar.
El gegant va denegar la invitació del Rei, però finalment es va decidir a acostar-se a Barcelona per complaure al Rei, que al cap i a la fi, no li costava més que unes quantes camades. Va arrencar un pi i es va posar en camí.
Un cop a la ciutat, els portalers li volien fer pagar el tribut de la llenya pel pi que portava, i ell va dir que era un simple bastó per ajudar-lo en el seu camí, i no pas un pi; i que per tant no pensava pagar el tribut.
Enfadat el gegant va llançar el pi per damunt de la muralla de la ciutat i va saltar-hi ell també. El Rei en veure’l es va quedar fascinat, i és que era tan gran i tan alt, molt més que el gegant que havia acompanyat Colon des de les Amèriques. L’indi estava convençut de poder vèncer a en Farell, i mentre estaven els dos menjant un gran convit només per a ells, li anava dient:
Menja, menja, Farellàs,
que mai més no menjaràs.
Acabada la teca, es van disposar a la lluita a la Placeta dels Peixos, i el gegant de les Amèriques el va començar a atacar i atacar i en Farell ni s’immutava, fins que va quedar extenuat. Aleshores el gegant del pi, l’agafà per l’orella i el tornà volant a allà d’on havia vingut tot dient: “Gent de les Amèriques, aparteu-vos, que allí on caurà tot ho aixafarà”.”
I de tot plegat hi ha qui diu que va néixer la famosa i popular cançó del Gegant del Pi. Dos històries molt diferents per explicar l’origen d’una mateixa cançó, no? Jo em quedo amb la primera, sens dubte.
Com a estranya curiositat podem dir que el Gegant del Pi, el conegut gegant de la ciutat de Barcelona és Moro i per tant, no encaixa gaire en cap de les dues versions, on se’ns dubte, el Gegant del Pi hauria d’estar representat per un pagès català.
Il·lustracions
Abans de portar-vos les portades de contes catalans protagonitzats pel nostre Gegant del Pi, us vull portar primer algunes imatges dels Gegants del Pi més coneguts de les contrades catalanes.
Ara sí algunes il·lustracions i portades protagonitzades per en Fort Farell.
Per acabar us deixo amb un vídeo que m’ha fet especial gràcia trobar, i és que a part d’explicar-nos la història del Gegant del Pi que va a Barcelona a vèncer el gegant moro que té atemorida la ciutat, ens la presenta el Dragui, tot un mite per als que ens vam criar veient aquest simpàtic drac i les històries de Catalunya que ens explicava.