Els orígens de… EL DRAC DE NA COCA

11 Abril 2011
0

“Diu la llegenda que pels volts del segle XVII a la ciutat de Palma de Mallorca hi vivia un temible drac que es trobava entre els barris del Call i la Portella. Diuen que era una bèstia temible i ferotge amb el cos cobert d’escames, reptant al damunt de les seves quatre potes, la cua serpentejant i que vivia en el clavegueram de la ciutat. En un inici s’alimentava de gats i rates per saciar la seva fam, però ben aviat es cansà de gats i rates, i es comença a interessar pels nadons que dormien indefensos en els seus bressols, i per a qualsevol despistat que s’atrevís a passejar de nit pels carrers de la zona. I més d’un assegurava haver-lo vist descrivint-lo com una bèstia terrible.
Vet aquí que expliquen que una nit, el capità i governador d’Alcúdia Bartomeu Coch es trobava a la Portella una nit de l’any 1776. El capità festejava a una dama de la zona, i aquella nit mentre dirigia la mirada i boniques paraules d’amor al balcó de la dama, aparegué la temible fera. El capità desembeinà la seva espasa i donà mort a la bèstia, i li portà a la seva estimada donzella com a proba del seu amor i la seva valentia, tot pronunciant les següents paraules: “Vet ací es drac, es drac de na Coca. I és per això que aquesta temible bèstia fou coneguda com el Drac de Na Coca, en honor al capità que i donà mort.”

Bonica llegenda que ens explica com una bèstia de la que tots en pensaven que era un drac, va atemorir a tota la població de Palma durant una època; però més que un drac cal dir que la fera en qüestió es tractava d’un cocodril que no se sap ben bé com havia arribat a la ciutat en vaixell i havia pogut escapar de la gàbia on estava captiu i amagar-se al clavegueram de la ciutat. En un inici la bestiola era una cria, però mica en mica i àpat rere àpat va anar creixent i atemorint a tot el poble fins que finalment el valent Capità Coch li dongué mort. De fet, tan va espantar a tota la població la bèstia, que va ser embalsamada i actualment se la pot veure en el museu Diocesà de la ciutat.

Però no només ha arribat fins als nostres dies aquesta llegenda a través de la pròpia bèstia embalsamada, i és que a la ciutat de Palma són molts els que encara expliquen aquesta llegenda, i de fet, es pot trobar una escultura del Drac on actualment es troba la drogueria Casa Vila, on hi havia l’antiga casa de Can Rosselló. Edifici que va pertànyer als descendents del capità Coch.

De fet, tan important és per als Mallorquins aquesta llegenda que fint i tot Maria del Mar Bonet té una cançó sota el títol el Drac de Na Coca, que diu així:

“ Pel carrer de Sa Portella,
quan la nit cau,
diuen que hi surt una bèstia;
valga’ns Déu, val!
S’engoleix les criatures
valga’ns Déu, val!
Les mares de Sa Portella
ploren d’espant.
Han dit que la nau
d’un vell mercader
que anava i venia
de Mallorca a Alger,
va dur d’un viatge
un ou venturer.
I va néixer el drac:
feroç carnisser.
Pel carrer de Sa Portella
valga’ns Déu, val!
les nits fan olor de por,
d’algues i sal.
Bartomeu Coc, cavaller,
jove i galant,
diuen que arriba d’Alcúdia
quan la nit cau.
De nit ve d’Alcúdia,
–galant cavaller–,
per veure la dama:
rosa de febrer.
I allà ha de combatre
enmig del carrer
fins que en queda tros
del drac carnisser.
Pel carrer de Sa Portella,
quan l’alba penja,
la pluja esborra la sang
color de menta.”

De fet, l’escriptor mallorquí Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924) n’escriví un fragment on narrava aquesta famosa història en vers.

“Es trepig d’un cavaller
pes carrer de sa Portella
alegra es cor de la jove
que guaitava a sa finestra.

Però mentres arribava
tot xalest just a baix d’ella
es drac arrossegant sortia
de per dins sa claveguera.

I la jove, que amb sa vista
travessava ses tenebres,
vé la vida perillar-ne
de qui era la vida seva.

Per això quan l’escometia
per resposta li diu ella:
– Bartomeu, treu-ne l’espasa.
Guarda, que t’envest la fera!

S’enamorat cavaller
mira entorn a tota pressa,
treu s’espasa i s’arredossa
just a baix d’una capella

Un fanal d’oli penjava
i sa llum veure li deixa
aquell drac que se’n venia,
sonant s’escata lluenta.

Es cavaller se mirava
tot a un temps, d’aquella fera,
es barram, s’espasa nua,
sa capella i sa finestra.

S’amor li dava coratge,
son nom, es desig de vèncer,
sa fe, sa confiança en Déu…
es drac envest… i l’espera.

Cau a sota es cavaller
pero no és ella qui gemega.
Valga que li ha entrat s’espasa
per mig de sa gargamella!

I es governador d’Alcúdia
ses patrulles conegueren,
que per festejar amb na Coca
era arribat aquell vespre.”

Una llegenda que per una vegada sembla que va ser una història que succeí en realitat, però no per això deixa de ser més increïble.

 

Imatges
Us porto primer un dibuix de com era el “drac en realitat”, després us deixo amb la imatge de l’escultura que hi ha a la casa dels descendent del Capità Coc, i finalment amb una darrera imatge del Museu Diocesà de Mallorca on es pot veure el cocodril embalsamat.

 



Comentaris

Deixa la teva opinió