“Eren els volts del segle IX i a prop de les muntanyes de l’actual llogarret de Valldossera, entre Pontons i el Pla de Manlleu estaven habitades pels musulmans. I els cristians que hi havia per la zona eren pocs, i volien reconquerir els seus territoris juntament amb el castell de la Tossa habitat pels àrabs.
Però els cristians eren pocs, i només disposaven de caps de bestiar per a fer-ho, concretament de bous, així que van decidir utilitzar l’enginy en comptes de la força per reconquerir el que els hi pertanyia. Una nit molt i molt fosca, van encendre teies i les van lligar a les banyes de la cinquantena de bous que posseïen. Els van enviar cap al cim de la muntanya on es trobava el castell de Tossa, i els àrabs en veure tot aquell foc que els envaïa muntanya amunt es van creure que eren tropes de refresc cristianes i van fugir espantats presos del terror.
D’aquí diuen que el nom d’aquelles terres va ser a partir d’aleshores Muntanya del Bou, o el que és el mateix, en llatí Mons Bovis. I amb el temps d’aquesta llegenda diuen que va venir el nom de Montbui.”
Aquesta és la llegenda coneguda sota el títol La batalla del Bous, llegenda que explica l’origen del nom de Montbui, i de la qual se n’han explicat moltes versions diferents, però totes elles amb una batalla amb bous implicats en un dels bàndols i d’aquí la seva nomenclatura.
Una de les altres versions que s’explica d’aquesta llegenda fou la que va recollir Víctor Balaguer, poeta, polític i historiador del segle XIX, la llegenda diu així:
“Al segle IX l’exèrcit d’Otger Cataló mort en batalla tornava cap a terres catalanes després d’una batalla contra els moros que havia eixamplat les conquestes catalanes. Aquest exèrcit tornava dirigit per Depifer de Moncada. Una nit van acampar al peu d’una muntanya del Vallès, i els exploradors d’en Depifer van sentir que els moros estaven preparant un atac nocturn amb el que pretenien enviar a 10000 bous i vaques muntanya avall per envestir-los i que els catalans morissin sense haver tingut ni tan sols l’oportunitat de defensar-se. El que no sabien els moros, és que els catalans estarien preparats per intentar combatre al bestiar formant un esquadró triangular amb les llances en direcció al bestiar que ja es veia venir muntanya avall.
Va ser així com els soldats van frenar l’escomesa, i els bous que anaven en primera línia van morir travessats per les llances, i van frenar la resta de bestiar, que en veure’s atacats d’aquella manera tan ferotge van fugir muntanya amunt, fet que va fer que els moros en veure fracassada la seva escomesa, van decidir escapar cames ajudeu-me.
La falda de la muntanya va quedar coberta de bous morts i per aquest motiu se’n va acabar anomenant com la coneixem avui dia.”
Aquesta llegenda però cal dir que no deixa de ser això: una llegenda, en la que apareixen personatges llegendaris. Però hi ha qui li agrada pensar que és aquesta història la que va fer néixer l’origen del nom de Montbui.
En realitat en el castell mai es van arribar a trobar restes d’ocupació musulmana, i només se’n van trobar probes de la presència feudal, per tant, queda força en entredit aquesta història.
Cal dir però que Montbui és terra de llegendes i històries que giren entorn del seu nom, i és que al segle III aC es situa una d’aquestes històries. En aquella època Montbui estava poblada per íbers i d’ells se’n diu que un dels seus símbols era un bou d’or que es trobava al cim de la montanya de Tossa, i que es troba enterrat o fins i tot hi ha qui diu que està amagat en el centre del passadís subterrani que connecta Tossa amb la Casa Gran i que qui el busca està condemnat a patir infortunis.
Però aquesta llegenda segons els historiadors queda totalment refutada, ja que els ibers mai van adorar a figures bovines i que aquest passadís tampoc existeix.
De fet, diuen que el nom original de Montbui, no provenia pas del Bou, com s’ha pensat sempre i s’ha representat en els seus símbols i escuts; sinó que es tractava d’un nom germànic provinent d’un nom de persona Boi (diminutiu de Baldiri), per tant es deia Monte Boino o Muntanya d’en Boi, un terratinent sense identificar que posseïa les terres dels voltants de Tossa.
Al final, una història sobre l’origen d’un nom d’unes terres de la que a mi m’agrada pensar més que prové de la llegenda d’una batalla, que no pas creure’m l’origen “real”.
Imatges
En llegendes com aquestes resulta força complicat trobar-ne il·lustracions que ens mostrin aquestes històries, però avui us porto dues imatges, una de l’escut de Montbui i l’altre d’una escultura daurada d’un bou que ens fa pensar en la importància que té per la gent d’aquestes nostrades els bous, i les llegendes entorn al seu nom.
