Aquesta és la història d’un pobre noi que es deia Veslefrikk. Un oi molt pobre que no tenia res, només una sola moneda per anar-se a comprar roba al poble. Però vet aquí, que el noi parà a descansar quan de sobte un home molt alt se li parà davant. Era molt gran, alt i lleig, anava molt mal vestit i força descuidat. Així que quan el noi, després de mirar ben amunt li va descobrir la cara, va veure que era tan horrible que es va espantar. Tot i així, el noi no fugí corrents i es quedà a escoltar el que li demanava aquell home tan alt.
L’home li demanava l’única moneda que posseïa perquè també necessitava roba per a poder-se vestir, i de fet, ell la necessitava més que Veslefrikk. Així que el pobre noi de tan bondadós que era li va donar. És aleshores quan el temible home gegant li va confesar a Veslefrikk que per haver estat tan bo, li concediria tres desitjos…”
