Avui us porto la fantàstica història del Rei Valemon, o el que és el mateix la versió noruega de la història de la Bella i la Bèstia, o d’Eros i Psique per ser més exactes. Una història d’amor, amb encanteris, princeses i una temible bruixa al darrera de tot plegat.
“El Rei Valemon era un jove rei recent coronat que es va negar a casar-se amb una bruixa horrible i dolenta, i fruit de la seva negativa, aquesta el va transformar en un ós polar. De manera que estava condemnat a viure durant 7 anys durant el dia com un ós polar, i a la nit com un home; i obligat a no mostrar a ningú el seu aspecte d’home i a aconseguir que algú se l’estimés per si mateix i no pel seu aspecte.
Una missió sens dubte molt complicada.
Lluny d’allà en un reialme hi vivien uns Reis que tenien tres filles, les dues grans força lletges i la petita era la més bonica i bondadosa de totes. Ella sempre havia somiat una vegada i una altra en una corona d’or; però vet aquí que tots els orfebres del reialme no havien estat capaços de construir la corona que se li apareixia a la noia cada nit en els seus somnis.
Però vet aquí que un dia, la jove princesa va veure un ós polar al bosc que duia la corona que durant anys havia estat somiant, i ho va interpretar com una senyal del destí. El Rei, al assabentar-se del fet, intentar enganyar a l’ós per tal de que la seva filla es pogués quedar la seva corona. Evidentment, això no va ser possible. I l’ós enfurismat va lluitar contra l’exèrcit del reialme. Abans de perdre tot l’exèrcit, el Rei va decidir que li entregaria la seva filla gran a l’ós en senyal de respecte i per tal de posar fi al seu conflicte, però aquesta no va interessar a l’ós, que quan la duia al damunt del seu llom va dir-li que estava més còmode a les faldilles de la seva mare.
L’ós hi va perdre l’interès totalment i la tornar al reialme, on se’n va emportar a la mitjana, de la que va obtenir la mateixa resposta. Finalment, va ser la petita que a llom de l’ós li va dir que mai s’havia sentit tan còmode i se la va emportar al seu castell.
Allà van viure feliços durant tres anys, durant el dia era un ós, i a la nit es convertia en un home que es ficava dins el llit de la princesa, que li havia promès que mai obriria la llum i descobriria la seva verdadera imatge. D’aquesta relació tan particular, en van néixer tres criatures, una per cada any.
Però vet aquí que passat aquest temps, la jove princesa trobà a faltar a la seva mare i li va demanar a l’ós si podria tornar a veure’ls ni que fos un instant. L’ós li va dir que podia marxar, i la noia així ho va fer. La mare, al sentir la història de la seva filla, li va dir que havia de veure amb qui s’anava al llit cada nit i li va donar una espelma per quan ell estigués dormint l’encengués i mirés el verdader rostre del seu estimat.
La noia, en tornar al castell, així ho va fer, amb tan mala sort que una gota de cera va caure en el pit del seu estimat que es va despertar i el noi desesperat li va confessar que si hagués esperat un mes més hauria pogut trencar l’encanteri al qual estava sotmès; i ara per causa de la seva desconfiança es veia obligat a marxar per sempre més a mans de la troll-bruixa que l’havia encantat i s’hi hauria de casar.
El noi va sortir corrents, ja transformat en l’ós al que estava condemnat, però la seva princesa el va agafar pel pelatge, per anar amb ell. Les branques i el bosc, esgarrapaven els braços de la princesa, i al final va acabar caient de l’ós inconscient.
La princesa va buscar desesperada pel bosc al seu estimat, però no en va trobar ni rastre. Li van dir que havien vist a l’ós dirigir-se al castell de la bruixa-troll, a dalt de tot d’una muntanya molt rocosa. I després de diverses peripècies amb l’ajut d’alguns elements màgics, la princesa aconseguí arribar al castell de la bruixa, on es retrobà amb el seu estimat; aconseguiren matar a la bruixa, trencar el malefici i casar-se i ser feliços per sempre més.”
