Elefant Trompeta

Ahir aquesta notícia va caure com una gerra d’aigua freda en el món de l’escola i educació en català, com també en la resta d’àmbits que defensen i estimen la nostra llengua. Si d’alguna cosa pot presumir el model educatiu actual a les nostres contrades, és d’establir un sistema d’immersió lingüística a les aules que assegura als infants que surten de les nostres escoles, que comprenen i parlen perfectament el català i el castellà.

Però aquesta vegada, un cop més, volen donar una garrotada a la nostra llengua i convertir el castellà en llengua vehicular a les nostres escoles, fet que és probable que acabi debilitant el català i el seu aprenentatge. I és que per garantir el domini d’ambdues llengües cal continuar amb el model d’immersió lingüística aplicat fins ara, ja que dades en mà és un model efectiu que garanteix l’aprenentatge bilingüe actual.

Però no contents amb això, diuen que s’establirà el percentatge amb el que el castellà haurà de ser llengua vehicular i que serà d’obligatòria aplicació d’aquí un parell de mesos. En dos mesos ens hem de carregar un sistema que funciona des de fa més de 25 anys.

Si us dic que em sento estafada, enganyada i trista diria ben poc, l’únic que demano és que si us plau defensin les nostres escoles i la feina ben feta.

Kido és una d’aquelles marques de joguines de fusta educatives que m’agraden especialment. Es tracta de productes coloristes, amb una finalitat educativa i amb gran varietat de formes i de colors, que permeten a l’infant desenvolupar-se i adquirir aprenentatges a través del joc.

Les seves joguines es poden dividir en dos grans grups: Kido products, que són la majoria dels seus productes; una col·lecció anomenada Seedling, que consisteix en unes espècies de lots de manualitats pensades per a nens més grans,  que li permeten a l’infant crear el seu propi calidoscopi, pintar i crear una família de fusta, o dissenyar el seu propi trencaclosques; i Glodos, que són unes bicicletes de disseny per a nens petits.

Us deixo amb una petita mostra dels productes que ofereixen, i n’estic ben segura que us agradaran moltíssim.

Els animals són protagonistes d’innombrables històries, es pot tractar d’animals més típics, altres més curiosos, alguns de grans, altres de minúsculs… Però sigui com sigui són presents en l’imaginari col·lectiu dels nostres infants.

L’ANGELINA SURT A FER UN TOMB, Pat Hutchins, Editorial Kalandraka –> El que us proposo amb aquest àlbum il·lustrat és una reedició d’un clàssic de l’any 1968 que sempre estarà vigent, i és que fa una proposta estètica avantguardista de línies senzilles i colors vius. Text i imatge van molt de la mà, en la història d’una simple gallina que va sortir a fer un passeig.

La seva senzillesa i estètica són el que més us cridarà l’atenció d’aquest àlbum.

EL RETALL, Stéphane Servant, Il·l. Cécile Bonbon, Editorial Intermón Oxfan (2009) –> La història d’aquest conte ens explica com un retall de roba va canviant de mans i de protagonista al llarg de la història, i les diferents utilitats que li dóna cap animal en funció de la seva mida i de la seva pròpia imaginació. Tot plegat, amb una tècnica d’il·lustració cosida que li dóna més força al relat i més importància al verdader protagonista de la història: el retall de roba.

Un conte colorista i una història senzilla per als més menuts.

LA GRAN ORQUESTRA DEL BOSC, Guido Van Genechten, Símbol Editors –> En Guido Van Genechten és tot un clàssic dels contes per a nens, i sobretot dels contes d’animals. Aquesta història és una oda a la naturalesa, per tal de descobrir als més petits, el so dels animals, el sol del bosc.

I és que quan s’aixeca un assolellat dia de primavera, es poden sentir els músics del bosc com van afinant els seus instruments.  En despuntar el dia el director d’aquesta orquestra fa un senyal i comença el concert de la natura.

Com sempre un treball excel·lent d’un clàssic dels contes infantils actuals.

VEIG, VEIG, Guido Van Genechten, Editorial Baula (2011) –> Un conte molt més senzill i simple que la història anterior. Es tracta d’un llibre de solapes, en el que es planteja als nens una pregunta sobre l’animal que hi ha amagat, i aquests hauran d’esbrinar de quin animal es tracta. Però hauran de vigilar de no deixar-se enganyar per pistes falses.

És com jugar al joc del “Veig, veig” amb el teu propi conte.

En Valentí Gubians sempre he pensat que és un il·lustrador “hiperactiu” capaç de portar el seu art a tots els mitjans, festes on se’l convidi. I és que sempre participa en mil muntatges, en les festes Majors del seu poble fent una il·lustració gegant, on se’l cridi allà està en Valentí, i jo tinc la sort d’enterar-me de tot el que va fent i m’agrada… Aquesta vegada participarà en les XXXIXes Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, i ho farà dos dies. Avui mateix, 1 de Setembre a les 22h, i el proper diumenge dia 4 de Setembre a les 18h. Ho farà en dos llocs diferents, a Calella i Barcelona, i hi participarà durant la participació dels grups de Dansa donant color a l’escenari.

Si voleu veure tot el contingut de les jornades, us deixo l’enllaç.