Els contes que us he portat avui són contes especialment bonics, la gent gran a les nostres vides és molt important i els avis són uns éssers magnífics i fantàstics que sens dubte formen part de les nostres vides. Avui us porto dos contes molt tendres, que ens expliquen i parlen de l’important paper que juga la gent gran en la nostra societat.
L’ÀVIA NECESSITA PETONETS, Ana Bergua, Il·l. Carme Sala, Editorial Proteus –> Aquest és un conte un xic dur però molt realista, ens explica la història d’una néta que no porta gaire bé això de que l’àvia hagi anat a viure a casa amb ella, la germana i els pares. S’ha de canviar d’habitació i compartir-la amb la seva germana, i el pitjor de tot és que l’àvia comença a oblidar els noms, ja no juga amb elles, ja no explica històries…
Un conte d’un tema molt complicat, que intenta explicar com viu una nena tots aquests canvis en la seva família, i com finalment acabarà entenent la nova situació.
MI ABUELO CARMELO, Dani Torrent, Editorial Kalandraka (Setembre 2011) –> Aquesta és una història de nostalgia al passat, que ens parla del pas del temps, del pas de la infància a l’edat adulta i del record inevitable de l’absència d’un ésser estimat.
Aquest conte ens explica les històries que un avi explicava al seu nét sobre els viatges de les orenentes amb els núvols. Un relat que en certa manera ens resulta un xic autobiogràfic i que se’ns dubte és entendridor.
UN AVI, SÍ, Nelson Ramos, Il·l. Ramón París, Editorial Ekaré –> Aquesta és la història d’un avi que li regala un gos al seu nét, els tres gaudeixen perseguint-se i passant-ho d’allò més bé. La mare els hi demana calma, però l’avi té una vitalitat enorme, és com un nen. I és que no ho sabeu però posseeix el secret de la màgia del món.
Un conte curiós amb una tècnica gràfica original, que li dóna un aspecte tridimensional a la història.
