A la meva escola les mestres normalment no canviem de curs, així que jo ja fa uns quants cursos que sóc la mestra de P4 i tinc la sensació que el meu no és un repte senzill, com a mínim a la meva escola no és així.
Els nens s’inicien amb mi amb tot el relacionat amb les lletres i els nombres, i és que a P3 no es treballen; això implica començar des de 0 en aquests àmbits, i sens dubte el més complicat de tot plegat és el procés d’aprenentatge a la lectura. El curs anterior ja us en vaig parlar, i és que va ser un curs molt complicat en aquest aspecte i els nens semblava que no avançaven. Aquest any tinc la sensació que el procés d’aprenentatge de la lectura anirà molt millor, i això sempre es reconfortant.
Hem començat amb molta més energia que el curs passat, els nens en tenien més ganes i la motivació, és una dels principals incentius per a l’aprenentatge dels infants. Les vocals pràcticament tots ja les tenen assolides, i a partir d’aquí hem començat a treballar les consonants, com sempre la primera és la “p”, i després vindrà la “m”.
Sens dubte el que els hi és més complicat de comrpendre és el procés de desxiframent sil·làbic, és a dir, ser caàços de comprendre el mecanisme de perquè la “p” amb la “i” darrera sona “pi”, i perquè si hi posem una o, sonarà “po”, sembla senzill però pels nens és un mecanisme molt complex de desxifrar. I una vegada han assimilat això, els hi afegim una consonant nova la “m”, aleshores han d’aprendre a que la “m” i la “i” no sona “pi”, sinó “mi”. I és que aquest és un error que sovint m’ha passat amb els meus nens, que creuen que el procés de desxiframent és sempre igual i que només canvien les vocals.
Un cop assimilat que això no és així, tot sembla simplificar-se i avançar, un cop els nens ja reconeixen els sons de totes les lletres treballades és qüestió de concentrar-se i anar unint sons fins a formar síl·labes, i de les síl·labes paraules.
Un altre dels errors comuns és que els nens s’acostumen a certes estructures sil·làbiques, és a dir: consonant+vocal; en canvi quan es troben vocal+consonant, a vegades els hi costa de desxifrar. Un exemple molt clar és la paraula “en” o “el”, que en cas de no fixar-s’hi bé o de desxifrar en l’ordre en que estan acostumats, els nens acaben llegint “ne” o “le”.
Però els obstacles sempre sorgeixen, les paraules es compliquen, les consonants es van multiplicant, i els infants han de ser capaços d’haver assimilats tots i cadascun dels sons de les lletres que apareixen en el seu llibre de lectura o conte, tal com si es tractessin d’autèntics jeroglífics egipcis.
Tot plegat em fa pensar en que tinc un repte molt complicat al meu davant cada any, i l’afronto amb ganes perquè no ho entendreu però és tan màgic veure les carones dels nens quan aprenen a llegir la seva primera paraula, que no té preu. L’altre dia estàvem fent la lletra “p” i els hi estava escrivint a la pissarra la paraula “papa” i entre tots la vam llegir, i no us podeu imaginar la cara d’il·lusió que van fer quan els hi vaig dir que ja els hi podien explicar als seus pares i a les seves mares que ja sabien llegir una paraula, que havien llegit “papa”. I això és el que fa que valgui la pena tots els esforços que fas pels teus nens, els maldecaps que et donen, les preocupacions, els ensurts, les frustracions… tot plegat s’esborra amb aquella cara de quan han après una cosa nova i ho han fet en part, gràcies a tu.
Ho he dit mil vegades i crec que ho repetiré mil cops més, és per això que sóc mestra!