Si bé, ja fa força temps, més d’un any i mig, que us vaig portar els orígens de la Reina de les Neus del grans HC Andersen, i també us vaig portar el seu corresponent conte amb la seva història, he estat pensant que no estaria malament poder portar-vos de tant en tant, altres versions d’algun conte que ja hagi fet i que em puguin semblar interessants. És per això que avui m’he decidit a portar-vos una versió molt especial, que tan bon punt vaig tenir a les mans per primera vegada, vaig saber que era especial.
LA REINA DE LA NEU, HC Andersen, Adap. Marie Díaz, Il·L. Miss Clara, Editorial Baula (2011) –> Aquesta història és una molt bona adaptació del gran conte de HC Andersen, i ho fa amb unes il·lustracions que us captivaran des del primer moment, amb una tendresa i una delicadesa molt adient per una història així. Pel que fa al text és molt fidel a l’original però amb l’estil de l’adaptadora, i l’edició és molt acurada. És d’aquells contes que fa goig tenir a la prestatgeria de casa i que ve molt de gust mirar i rellegir de tant en tant.
M’agrada moltíssim el text que l’editorial ha decidit posar a la contraportada, que normalment és una petita sinopsi del llibre, en el seu cas però és una mena d’introducció i diu així: “En una illa situada molt al nord hi ha, diuen, una fetillera que té poders esfereïdors. El seu palau és una glacera envoltada de banquises. És capaç de provocar allaus i pedregades amb un bufec, i de dominar la rufaga. L’anomenen la Reina de la Neu…”
La Reina de la Neus o Reina de les Neus segons Andersen és sens dubte un dels personatges més freds i més malvats que el gran autor danès ha estat capaç de crear, o com a mínim, així ho considero jo. La seva cueltat i la seva manera de manipular els sentiments d’un nen, la fan un personatge odiós i molt gèlid. I és que l’hivern i el fred a vegades tenen aquesta connotació gèlida i cruel personificada en la reina antagonista de la història que avui hem recuperat.