“Aquesta és la història d’una pastoreta de bous molt alegre i que li agradava molt cantar. Però un dia mentre pasturava va sentir els crits i gemecs d’algú i provenien de darrere una penya. Va deixar els bous i va córrer a ajudar a qui fos que cridava, i es tractava d’un drac, un dragó enorme amb la cua plena de sang i talls. La pastoreta el va guarir, amb unes herbes i el va embenar amb el seu davantal. I el drac va marxar bosc endins girant-se una vegada i una altra en senyal d’agraïment.
En tornar, els bous havien desaparegut; i l’amo quan la pastora va tornar sense el seu bestiar, li va clavar una forta pallissa i li va dir que no servia per vigilar bous, que ara faria de porquerola i vigilaria els seus porcs.
I la noia així ho va fer, passaren uns dies i es repetí la mateixa escena, els crits de dolor, el drac malferit, aquesta vegada a la pota, la mateixa solució i la consegüent desaparició dels porcs.
L’amo que li propina una altra pallissa i que l’envia a pasturar els seus xais i ovelles. Uns dies més tard, es repeteix l’escena, i la noia atemorida de tornar una altra vegada sense el ramat i que el seu amo li clavi una pallissa que l’acabi matant, decideix que fugirà i no en tornarà més.
Vet aquí, que decideix buscar refugi en el bosc, i passar la nit al damunt d’un arbre. Però quan la pastora estava mig endormiscada, va sentir unes passes sota el seu arbre, i va veure passar el noi més gentil i trist del món. Aquest es va anar directe cap a una gran paret de roca, hi va posar el dit xic al damunt i va dir “Dit xic i foc” i la paret es va obrir com per art de màgia deixant pas a una cova, i es va tornar a tancar darrere seu.
Quan es va fer de dia, de dins de la cova en va sortir l’immensa dragó que la jove pastora havia guarit en tres ocasions, i el dragó va anar-se’n cap al bosc. Mentre ella es va decidir per entrar a la cova tot dient les paraules màgiques. Darrere el que semblava l’entrada d’una cova, hi havia un autèntic palau, ple de cristalls i pedres precioses, hi havia unes grans sales, i un menjador ple de menjars deliciosos. La pastora es va ben atipar, i va dormir en un llit de plomes de paó. Va escombrar i netejar tota la casa, i quan es començava a fer de nit, va marxar cap al seu amagatall de l’arbre.
Va ser a la nit, quan va tornar a veure com el noi entrava a la cova, i l’endemà al matí en tornava a sortir el dragó, aquesta vegada molt intrigat i desconfiat mirant a una banda i una altra com si busqués alguna cosa.
La pastoreta, va tornar a fer el mateix del dia anterior, però aquesta vegada va decidir quedar-se a la cova fins que tornés el gentil noi. I així, ho va fer.
Aquest li va explicar, que era víctima de l’encanteri d’un gegant, que els transformava de dia en dragó i a la nit podia ser el príncep que en realitat era amb totes les comoditats i luxes, però sense tenir el que més desitjava la llibertat. L’única manera d’aconseguir la llibertat i al fi de l’encanteri era teixint el vestit més fi del món, fet del cabell ros i llarg fins al terra d’una princesa de cabells brillants com l’or.
I és que resulta que el nostre gegant, a part de ser un golafre que s’havia menjat els tres ramats de la pastora, era molt presumit i volia el vestit més especial del món. Les ferides del dragó eren degudes al mal tracte que rebia per part d’aquest gegant que l’obligava a complir coses pràcticament impossibles.
La pastoreta es va proposar que ella trobaria a la Princesa Cabelluda, i la convenceria perquè li entregués la seva preuada melena. És així, com la jove noia es va encaminar cap al Palau Reial. On va entrar a treballar primer com a fregadora. Com era tan eixerida, en seguida la princesa la va reclamar com a serventa seva, i mica en mica es van anar fent amigues.
Fins que un dia la pastoreta li va demanar a la seva amiga que necessitava els seus llargs cabells per poder ajudar al seu “germanet” que era el més bo del món i que estava molt trist, i que si l’ajudava, li presentaria i si volia s’hi podria casar. Doncs vet aquí, que la princesa va acceptar que li tallessin el cabell, i la pastoreta li va demanar alguns dies de permís per poder ajudar al seu estimat “germanet” amb el seu cabell. Sense donar-li més explicacions va marxar de palau i es va encaminar cap a la cova enmig del bosc on va començar a teixir. A les nits ho feia sota l’atenta mirada del seu enamorat, i és que el Príncep Dragó s’havia enamorat perdudament de la jove pastoreta.
Aquesta teixia i teixia sense descans fins que un dia, va tenir acabat en vestit més fi del món fet amb cabells daurats i li va portar al gegant. Aquest va complir amb la seva part del tracte i li va dir que per poder alliberar al príncep, li havia de clavar una punyalada al cor just quan comencés a sortir el sol i es transformés en dragó. Fet això l’havia de tallar en bocinets ben petits, tirar-los al foc i tot plegat faria un pet del que en sortiria el seu príncep encantat.
Dit i fet, la pastora així ho va fer i el seu estimat príncep va quedar alliberat per sempre més, li va jurar amor etern i li va demanar que es cassessin. La pastora però, li va respondre que allò era del tot impossible i és que li havia promès a la Princesa Cabelluda que li presentaria al seu “germanet” per a que s’hi casés com agraïment per haver-la ajudat.
El príncep es dirigí a palau amb la clara intenció de parlar amb la princesa i dir-li que allò seu no podia ser, però vet aquí que en arribar al palau el Príncep Dragó i la Princesa Cabelluda ja es coneixien, i és que eren germans.
És així com per fi, el Príncep Dragó i la Pastoreta es van poder casar, i la Princesa va trobar un pretendent eixerit amb el que casar-s’hi.”
Aquesta fantàstica història que us he portat avui és la del Príncep Dragó, una història popular catalana, recopilada pel nostre famós Joan Amades en el seu Folklore de Catalunya I (pàg. 31 a la 35). Aquest conte, tot i ser originàriament català, com haureu deduït no es tracta d’un conte només de les nostres contrades, i és que se n’han explicat moltíssimes versions molt similars arreu d’Europa durant molts segles, versions recollides per altres recopiladors.
I és que d’aquest conte, en el Trompeta ja us he portat l’origen de versions molt similars, com la del Príncep Corb, que és una història recopilada per Alcover a les Balears, o El príncep granota, sens dubte la més popular i portada a l’eternitat pels sempre famosos germans Grimm. O fins i tot, té certes similituds amb la Bella i la Bèstia o amb la història d’Eros i Psique, on el príncep és en realitat una horrible bèstia. O potser us recordeu dels Cignes Salvatges, una història on 11 germans prínceps són condemnats a ser transformats en cignes de dia, i tornar a ser prínceps de nit? Però quina és la relació real de tot plegat? Doncs que es tracta de contes que s’enfilen a través de la mateixa tipologia textual, l’ATU 425 o El príncep encantat. Històries en que el príncep és transformat o encantat per un ésser malèfic, i la seva princesa o enamorada haurà de buscar la manera de que torni a ser un príncep, passant tota una sèrie de probes.
De tot plegat no se’n pot dir quina versió va sorgir abans, o quina és l’originària, i és que diuen que aquesta tipologia textual es va anar desenvolupant arreu d’Europa de maneres diferents. Hi ha països on el príncep encantat era una granota, altres un corb, un llangardaix, un gripau, una bèstia, una serp, un ós, un peix… i finalment un drac.
Aquests contes també estan relacionats amb històries de prínceps encantats però que no són transformats aquesta vegada en animals ni cap mena de bestioles, com és el cas del conte de la Blancaflor o del Castell d’Iràs i no en tornaràs, on ambdós casos els prínceps estan encantats a oblidar a la seva estimada un cop es separin d’ella, ni que sigui per uns instants.
I el més fascinant de tot plegat és com una mateixa tipologia de conte pot avançar de manera diferent i donar lloc a tantes històries tan diferents, i a la vegada tan properes les unes amb les altres. Històries que s’han creat probablement, sense la influència directe de les altres, potser sense haver-les escoltat mai, però que tot i així s’hi assemblen moltíssim.
Un munt d’històries: totes elles plenes de màgia, aventures, probes, amor, prínceps encantats i princeses enamorades o joves valentes, com la nostra pastoreta d’avui.