La Gemma Capdevila és una jove il·lustradora formada a la Llotja i que va obrint-se un lloc en el món de la il·lustració infantil. Després del seu pas per la Llotja, es va especialitzar en il·lustració infantil i juvenil a l’Escola Eina, i actualment està estudiant Belles Arts. Ha publicat portades per a diversos llibres, ha treballat fent llibres de text, i tot plegat sense renunciar a un estil molt particular i característic. A tot plegat cal afegir que també fa classe de pintura i dibuix a nens, i tot plegat la fa una il·lustradora complerta, vital i amb moltes ganes de créixer.
Ha estat finalista del 1er Concurs d’il·lustració de Proa Espais i ara mateix està treballant en un llibre de pirates… Ha estat molt fascinant i divertit conèixer aquesta jove il·lustradora, la voleu descobrir amb mi?
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Jo tenia 13 anys i en feia 7 que un cop per setmana els meus pares em duien al taller d’un artista, en Jordi Aligué, que també ensenya als nens. Recordo que vaig acabar un dibuix i en Jordi se’l va mirar i em va dir: tu, il·lustració. I ja està, des de llavors no he tingut una altra idea en ment.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
Professionalment des de fa només tres anys, però és que no he tingut més temps!
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Com tot, no? Si ho fas a temps parcial i et dediques a una altra cosa és impossible. S’acaba per oblidar la il·lustració i treballar en un lloc més còmode. Si t’apassiona de veritat i tens molta constància, que és la clau, suposo que costa menys. Conec molta gent que és boníssima, però per falta de creure-s’ho o per mandra ara es dedica a altres històries.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Uf! La veritat és que no em sento orgullosa de res que ja hagi acabat! M’agraden els projectes que encara no he començat. Quan me’ls imagino tenen molta més força que sobre el paper.
– I quin va ser el més difícil?
Suposo que el primer, un Vaixell de Vapor. Crec que mai m’he sentit tan perduda com quan vaig rebre el manuscrit, tot enumerat, amb els seus títols corresponents, però sense portada ni il·lustracions! Era una feina feta a mitges i jo l’havia de rematar. És molta més responsabilitat de la que em pensava.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo, si té text, llegint, evidentment i si és un nou projecte amb una cosa molt petita que és el detonant d’una de més gran. I després penso molt. Me’n vaig a fer un tomb per aclarir-me, penso quan dino, quan em dutxo, al tren o quan surto amb els amics. I en un moment determinat m’il·lumino i he de treure el bloc on i quan sigui i m’he de posar a dibuixar. I després ja ve tot sol. En la majoria de casos intento no acabar gaire els esbossos perquè després se m’encarcara l’original. Si em prenc l’original com un esbós, tot respira molt millor.
– No només has il·lustrat alguns contes i n’has fet portades, també t’has obert camí com a escriptora de contes amb l’àlbum il·lustrat “Hi ha cases”. Com va resultar aquesta experiència?
Va ser curiós. Perquè jo tenia una idea, un text a mig escriure i tres il·lustracions i l’editorial em va dir que m’ho comprava tot menys els dibuixos. Vaig tenir uns dies de crisi personal perquè havien rebutjar les meves il·lustracions. Després vaig pensar que tampoc era tan greu, que més aviat era positiu perquè allò volia dir que les meves idees funcionen més enllà de les il·lustracions.
– En quin àmbit et sents més còmode, com a escriptora o il·lustradora?
Il·lustrant, evidentment. El problema que tinc moltes vegades és que tinc la idea d’una història i sé per on aniran els trets amb les il·lustracions, però em falta saber ordenar les lletres per ser capaç de plasmar-ho en paraules.
– També fas classes de pintura i dibuix per a nens. És molt complicat ensenyar als més menuts? Aquesta vessant més didàctica que t’aporta com a il·lustradora?
És complicat perquè tot el que els digui i els mals costums que agafin se’ls gravaran a la memòria per sempre, i me’n sento responsable. I és encara més difícil evitar que perdin la imaginació i la despreocupació que tenen quan arriben amb 4 o 5 anyets. Però s’ho passen molt bé i jo, millor.
M’aporta molt com a il·lustradora, la veritat. Deixes molt prejudicis enrere i t’adones que no cal fer el gran desplegament perquè una il·lustració funcioni. Són molt ràpids pensant i els envejo molt. És curiós com a vegades dono mil voltes en alguna història que tingui entre mans i quan arribo allà i un nen o nena em demana de dibuixar alguna cosa i surt sola i fantàstica. Allà, en 5 segons, de peu, sobre un foli, amb llapis normal, amb goma normal, amb colors normals i m’adono de quantes tonteries i rituals inútils faig a vegades…
– Il·lustrar és…
…explicar històries d’una altra manera.
– Sinó fossis il·lustradora series…
La veritat és que no tinc un pla B. Però no em molestaria donar classes a l’escola Llotja, on vaig estudiar.
– Com definiries el teu estil?
Jo és que no me’l trobo. La gent em reconeix quan veu les meves il·lustracions, així que dedueixo que el tinc. No m’hi fixo massa. El que sí que intento és que les il·lustracions respirin. Acostumo a deixar el color del paper a la vista.
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Me n’agraden molt, però el meu preferit és en Shaun Tan. Perquè tot el que fa, ho fa bé. Li és igual escriure, que dibuixar, que animació, que llapis o acrílic. És un tot terreny!
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Potser el Mag d’Oz. Perquè la història és entranyable i té de tot.
– Si fossis un personatge de conte series…
No sé perquè, però sempre m’he sentit molt identificada amb la cabreta petita que s’amaga del llop dins el rellotge de pèndol…
– Quin és el conte que més t’agradava quan eres petita?
M’encantava una col·lecció que es deia ”Mirem” il·lustrada per la Roser Capdevila. Uns llibres de cartró on no hi havia text i els dibuixets eren minúsculs i veies tot el que passava. N’hi havia de la ciutat, del camp, la casa, el supermercat… Fantàstics! Em sembla que ara els han reeditat… no m’estranya!
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria poder canviar la manera de veure les coses als nens i nenes de la mateixa manera que els llibres que em mirava de petita van canviar la meva.
– Un país amb bona literatura infantil és…
un país amb futurs bons il·lustradors!
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que malgrat no és dels països on més s’aposta per les coses noves, s’està fent una bona feina. Tenim il·lustradors boníssims i escriptors fantàstics, creiem en valors i tenim sentit de l’humor. La recepta és bona, només cal que els que posen els diners tinguin vista!
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Doncs aquest mes he d’entregar unes il·lustracions per uns poemes genials sobre pirates de Rafael Villar que edita l’editorial gallega Embora. I dono voltes a un projecte personal sobre l’Oriol, un monstre exiliat, i ja veurem quina acollida té!