Al nostre país tenim dues il·lustradores que respecto i admiro per una trajectòria professional àmplia i que han donat fama mundial a les il·lustracions fetes a casa nostra, una és la Roser Capdevila i l’altre és sens dubte la Pilarín. Pilarín Bayés és una dona afable, propera, amable i que després de 50 anys i més de 700 títols a les seves esquenes, és una dona normal, que respon entrevistes de Blocs modestos com el meu, que et regala un Elefant Trompeta i que estima la seva feina, la feina que ha fet durant bona part de la seva vida, i que crec que no deixarà de fer fins el dia en que mori.
Doncs bé, us en he parlat un munt de vegades, i avui una vegada més m’agradaria tornar-vos-en a parlar. I és que han inaugurat al Palau Robert una exposició que homenatja 50 anys de dibuixos per a tots els catalans i catalanes, i vaig tenir la gran sort que el dia de Sant Jordi, la vaig poder visitar.
L’exposició comença amb tots els títols que ha publicat la il·lustradora, per després fer un llarg recorregut en la seva trajectòria passant per onze grans moments diferents de la seva vida com a il·lustradora, cadascun d’aquests moments simbolitza també una generació i onze grans conceptes universals: la bellesa, la comunicació, la convivència, el coneixement, la identitat, la cultura, la universalitat, la generositat, la tradició, la ficció i la diversió.
És una exposició molt bonica, d’aquelles que val la pena anar a veure, i és que tots els que hem crescut al nostre país recordem l’etapa en la que vam començar a veure i a créixer amb les il·lustracions de la Pilarín. I el títol de l’exposició no pot ser més adient… Simplement una exposició molt emotiva!